Ja feia més de vuitanta dies de negociacions entre ERC i JxCat amb acusacions creuades de no voler deixar governar al nou govern, de no respectar al president que el cop del 155 va fotre fora, etc. L’estratègia de dialogar per “pactar” un referèndum d’autodeterminació amb una de les forces que va protagonitzar el cop del 155 contra el poble català s’enfronta a l’estratègia de fer gestos independentistes per continuar governant com sempre.

Aquestes dues “estratègies” tenen en comú que lluiten per dirigir el pressupost de la Generalitat i més acarnissadament ara que cauran uns milions d’euros en “ajudes” de la Unió Europea (que ens la cobraran amb interessos i hipotecant moltes generacions). També tenen en comú que no van lluitar per la república catalana, tenen en comú que només parlen de l’1O els dies de festa i que la seva lluita és per veure qui s’asseu a la seu de la Generalitat.

No és clar si finalment arribarem a fer noves eleccions. ERC i JxCat miren amb molta atenció les enquestes a veure qui pot guanyar més. Enquestes que també miren els dirigents del PSC i dels Comuns. No se sap si el “procés” (és a dir el teatre que fan ERC i JxCat) continuarà o quedarà mort. Però allò que si està clar és que el desig de fer realitat el mandat de l’1O del poble català ha estat traït i que Puigdemont-Junqueras (Aragonès-Borràs) no tenen cap intenció en cridar al poble a la lluita.

Malauradament, la direcció de l’esquerra independentista esperava molt dels representants de la burgesia catalana. La CUP en especial esperava un “embat democràtic” (encara que no quedava clar què volia dir això), esperava iniciar “un nou cicle” (repetir un altre referèndum el 2025 amb la gent que no va voler proclamar la república catalana?). Fer realitat un “pla de xoc” per combatre la pobresa amb el mateix Aragonès que volia precaritzar més la feina pública?

Després del 2017, la CUP va quedar molt tocada per la reacció de Puigdemont i Junqueras. Després de proclamar la república, però sense efectes jurídics (!!). El primer va decidir anar-se’n a viure a Bèlgica amb alguns consellers; i el segon conjuntament amb la resta de consellers va decidir anar als jutjats de l’Estat que va reprimir l’1O. És a dir, que ERC i JxCat es van negar a lluitar per la República catalana que el poble va defensar prenent escoles per votar i fent una gran vaga general el 3O.

Et pot interessar: La CUP i les presses per a un Govern del procesisme: cal una alternativa anticapitalista

Alguns sectors de la CUP van fer algunes crítiques a les direccions “processistes”. Però finalment han guanyat les tesis de què totes les forces catalanes que es diuen independentistes han de fer un front únic per desenvolupar... què? Algunes frases buides i promeses incertes per a un futur de 10 o 20 anys com deia el mateix Junqueras. ERC i JxCat es dediquen a gestionar el “peix al cove” i a desmobilitzar al poble català que està patint la pitjor crisi econòmica en anys.

La confusió i angoixa que generen Esquerra Republicana i Junts per Catalunya es deu al fet que ells no governen pels interessos del poble català. Ells governen pels interessos de les grans empreses catalanes. Per això, quan les grans empreses com La Caixa o el Sabadell van començar a treure la seu social de Catalunya, els seus representants van fer tot el possible per aixecar el peu de l’accelerador i treure a la gent del carrer.

Davant aquesta situació nosaltres hem convocat a Junts i ERC a una reunió avui mateix per tal de desencallar la situació, a partir de 4 grans acords:
1) Donar una resposta a la crisi social i econòmica

2) Construir un mur de defensa dels drets que no caben en el marc de l’Estat

— Dolors Sabater Puig (@mariadolorsa) May 12, 2021

Prova de tot això és que la vaga del 8N, va ser una vaga executada només per l’esquerra independentista. Una altra prova d’això és que Esquerra i JxCat van decidir participar de les eleccions del 21D organitzada pel 155, en lloc de cridar al boicot. Imagineu-vos si més de 2 milions de catalans independentistes no votaven!! Això conjuntament amb l’abstenció típica hauria sumat una abstenció superior al 60 per cent del padró electoral.

Les forces sobiranistes van decidir integrar-se novament en el règim autonòmic del 78. Per això la Generalitat va perseguir a l’Esquerra Indepe que no volia fer-ho. Repressió al jovent de la Plaça Urquinaona i els de Pablo Hásel llibertat, persecució judicial en els casos en què els militants independentistes eren colpejats per la “justícia” i per les forces repressives, etc.

3) Convocar ja reunió per Acord Nacional per l’Autodeterminació més enllà de partits polítics, amb majoria social favorable

4) Situar el debat estratègic independentista fora del marc del pacte de govern alliberant-lo de les tensions del dia a dia i de la disputa tacticista

— Dolors Sabater Puig (@mariadolorsa) May 12, 2021

El problema és que la direcció de la CUP està seguint el mateix camí d’integració. L’acord amb Pere Aragonès ha estat un gran compromís en aquest sentit. Les queixes dels dirigents, com Eulàlia Reguant i Xavier Pellicer per la falta d’acord entre els representants de la burgesia catalana és més del mateix. I ara la reunió que promou amb quatre punts mínims és la manifestació màxima.

Et pot interessar: Una investidura fallida… o més temps per a repartir-se un Govern que no canviarà res

Per fer un veritable “embat democràtic”, per iniciar realment “un nou cicle” i per realitzar un “pla de xoc” contra la catàstrofe que està caient sobre els sectors populars i la classe treballadora catalans cal iniciar un camí d’independència de classe. Per poder exercir el dret d’autodeterminació s’ha de trencar amb el Règim del 78 i tots aquells que hi volen negociar. Per poder resoldre els greus problemes d’atur i precarietat, terrible entre les dones i el jovent, cal trencar amb “Pere” el privatitzador i amb el “govern més progressista de la història” i posar el timó cap a la classe treballadora i el poble laboriós.

Si això no ho fa la direcció de la CUP, s’haurà de fer amb aquells sectors que dintre del seu si resisteixen aquest suport a la burgesia catalana, aquells sectors que està sorgint entre els treballadors que combaten la precarietat laboral (treballadors a Amazon, les SAD), amb els joves que protestaven per la llibertat de Hásel, amb les dones que van fer vaga el 8M i totes les forces que lluiten contra els atacs capitalistes. Caldrà organitzar una esquerra anticapitalista i revolucionària.