Esquerra Republicana i Junts per Catalunya han protagonitzat una setmana horribilis per al moviment independentista català. El Parlament i l’executiu catalans es troben paralitzats des d’abans de l’estiu i en el primer dia de la volta de vacances tampoc ha pogut realitzar la sessió a causa de les “diferents interpretacions” que feien els dos partits majoritaris sobre què cal fer al voltant del vot dels diputats suspesos. I el Govern va enviar als Mossos a protegir la mobilització feixista mentre reprimia a l’esquerra independentista.

En aquesta setmana hem viscut un nou capítol de la disputa d’ERC i JxCat que havien postergat al juliol passat quan Torrent va decidir suspendre el ple. Tot aquest temps no va servir per acostar posicions. I, a l’octubre es va viure una nova suspensió del ple del Parlament. Aparentment ERC i JxCat han arribat a un acord de “mini legislatura” fins que hi hagi sentència en el judici contra els dirigents independentistes. Aquest dimarts comprovarem si hi ha acord.

La diferència resideix en si els diputats exiliats havien de remetre novament un escrit per delegar el vot en una altra persona o no. El jutge Llarena es va encarregar d’inhabilitar als diputats presos i exiliats obligant a buscar un substitut d’ells.

Però els diputats de JxCat amb Puigdemont al capdavant es neguen a cedir tant davant el búnker judicial espanyol. Però els de Esquerra tenen pànic a ser jutjats si Roger Torrent permet la discussió en el Parlament de la iniciativa presentada per diputats de Puigdemont. I, com si això fos poc compten amb un informe negatiu dels lletrats del Parlament.

Aquest dimarts s’hauria de reprendre la sessió postergada del ple. No obstant això, les diferències segueixen estant en el mateix lloc. Que ningú s’estranyi si la setmana horribilis es converteix en quinzena o mes horribilis. Cap dels dos partits vol cedir perquè para ells el que està en joc és veure qui es queda amb el “tron” del moviment independentista. I, per a això compten amb perjudicar a l’oponent i tractar al mateix temps de quedar ben parat amb aquests centenars de milers que van votar i van defensar l’1-O.

La “desobediència” de JxCat no és tal posat que en realitat pretenen exposar a Roger Torrent. Però si volguessin realment desobeir haguessin fet realitat la promesa encara incomplida que Puigdemont assumiria la Presidència de la Generalitat malgrat el que digui la justícia manipulada i el reaccionari Règim del 78.

La veritat és que tant Esquerra Republicana com Junts per Catalunya estan buscant la el seu lloc sota el sol “del 78”. El “diàleg” sense referèndum que imposa Pedro Sánchez està sent ben rebut per Torra i el gran empresariat català. El Govern espanyol va deixar anar 1.500 milions de € de deute amb Catalunya i va prometre tenir operatiu el Corredor Mediterrani per 2021. Aquest és el diàleg que busquen l’empresariat català i el seu Govern.

El problema és que això no es pot saldar positivament per a totes les parts (ambdues burgesies, la catalana i l’espanyola). El desafiament de Puigdemont i companyia ha arribat molt lluny. I el búnker espanyol al costat del establishment polític i econòmic vol exercir un clar càstig al desafiament.

I, això és un dels elements que disloca les relacions polítiques entre els poders existents. El Tribunal Suprem està mirant amb lupa què farà Roger Torrent i el Govern espanyol està esperant a veure si presenta una rreclamació davant el Constitucional.

I tot això es dóna en el marc dels importants aniversaris de l’1-O i en el de l’enfrontament que sectors d’avantguarda comencen a tenir amb Torra. Demanen la dimissió del conseller Buch i fins i tot van arribar a increpar al Govern de Torra en el famós acte del Parlament. Des de la mateixa llotja una lluitadora de Sabadell feia escoltar la demandade dimissió pels micròfons de l’organització.

És tan clar que el Govern està marejant la perdiu que fins a la President de l’ANC va haver de posar-li un “ultimàtum” pel 21-D. Elisenda Paluzie ha recriminat la passivitat de l’executiu de JxCat i ERC i els ha emplaçat a que demostrin amb fets concrets que estan en el camí de la República.

Si l’ANC, que ha estat la gran escudera dels governs convergents i de Puigdemont diu això, és perquè el malestar per a baix és realment fort. I, són precisament els joves els qui ho han posat al descobert el 29-S i l’1-O.

Són precisament aquestes expressions de lluita del 29-S i l’1-O les que ensenyen els primers passos del camí a recórrer per fer efectiu el mandat del 1O. És necessari trencar amb Puigdemont i Junqueras. El Govern de JxCat i Esquerra no està fent res per la República catalana. De fet, continua amb el mateix camí que va deixar el Govern anterior quan es va negar a declarar la nova República i a més, se’n va anar sense donar batalla.

Puigdemont i Junqueras es van negar a construir una República que desafiï i enfronti al reaccionari Règim del 78. Ja que amb aquest Règim es garanteix els guanys multimilionaris de les grans empreses superexplotadores dels treballadors. I, ara els seus successors estan en el mateix camí.

Bravo pels joves que als carrers van començar a trencar amb el Govern neoliberal de Torra i Aragonés. És necessari continuar aquest camí portant els Comitès dels barris als llocs de treball i el moviment estudiantil.

Si els CDRs prenen les reivindicacions contra la precarietat laboral, els baixos salaris, acabar amb l’atur i amb la diferència salarial en contra dels joves i dones, tornar cap a enrere les retallades socials, una educació de qualitat que també permeti l’accés dels fills dels treballadors, si fes això deixant anar la mà de Puigdemont, així es podria eixamplar la base i donar un gran salt en la lluita per acabar amb el Règim del 78, la monarquia i l’Ibex 35.