Tots els mitjans burgesos han destacat moltíssim els quaranta minuts de conversa telefònica entre Sánchez i Aragonès, la carta de Junqueras “mirant al futur” i la trobada de tots dos presidents a Foment. Tot això és la concreció de la cerca desesperada que des de l’1O fa Esquerra Republicana per “dialogar” (de què?) amb el Govern espanyol. Però també és la concreció de que el govern central no pot esperar gairebé res de la dreta i que ha de buscar un acord que inclogui també els partits catalans per allargar la legislatura.
Et pot interessar: Enfront la nova ofensiva espanyolista: Amnistia Total dels presos polítics i anul·lació de totes les lleis repressives
Els dirigents polítics del partit republicà van insistir en constituir una taula de diàleg (que gairebé mai ha comptat amb interlocutors del Govern de Pedro Sánchez). Més enllà de quin tipus de diàleg es pugui establir entre tots dos executius, el cert és que s’han alineat els “planetes” republicà i socialista per fer una política vinculada amb els indults als presos polítics catalans del “judici de la vergonya” i que, com a contra partida, podria haver-hi suport republicà als pressupostos de l’Estat i un “govern” més estable.
Junqueras ja va parlar d’una independència en 10 o 20 anys fa unes setmanes enrere. Ara, en un nou article directament nega la via unilateral per arribar a exercir el dret d’autodeterminació i destaca la via escocesa, pactant amb el Govern del PSOE i Unidas Podemos. No obstant, el Règim del 78 és el mateix que va enviar la policia a reprimir l’1O aplicant el 155 i el PSOE de Pedro Sánchez es va posar al capdavant del suport a aquesta política.
El mateix també que controla, o no, una fiscalia que dia a dia s’està encebant, no només amb el moviment independentista, sinó en tots els àmbits de la societat catalana, amb més de 3.000 encausats en numerosos procesos judicials i policials.
Ara bé, la predisposició al diàleg de Sánchez és una mostra de la feblesa que té el seu govern i que vol acabar la legislatura perquè unes eleccions anticipades serien un gran perill pel PSOE. Però el diàleg del PSOE no pot arribar als drets democràtics del poble català (tampoc arribarà als drets socials dels treballadors de tot l’Estat).
El problema que té Sánchez és que ha fet una gestió capitalista de la Covid que ha deixat sense feina o en ERTOs mal pagats a milions de treballadors, el problema son les desenes i desenes de milers de petits comerços que han hagut de baixar les persianes definitivament amb un deute impagable, el problema és que l’atur i la precarietat juvenil és altíssima (que també afecta a les dones i altres capes socials). Quin tipus de diàleg es pot fer amb un Govern així?
Quin tipus de diàleg es pot fer amb un Govern que et persegueix policial i jurídicament? Un govern que denega els drets democràtics bàsics com la llibertat d’expressió als que lluiten, que aplica lleis anti-immigració amb les devolucio s en calenta com a Ceuta recentment o els intermanets als CIE; que limita el dret a les nacionalitats o a exercir el dret d’autodeterminació. Sembla un diàleg entre el llop i l’ovella, oi que sí?
Però el govern de la Generalitat no té cap problema en parlar amb el llop. Perquè ells fan el mateix amb els joves precaris, amb els treballadors, amb la gent desnonada, amb els estudiants que no poden pagar les taxes i, sobre tot amb els que sortim als carrers a denunciar la crisi social i econòmica, tal i com va passar amb l’empressonament de Hasél i amb la sentència del 2019.
Per tot això, el govern català d’ERC-JxCat iniciarà un diàleg amb el Govern central de cara al retorn a la normalitat autonòmica de Catalunya i que res te a veure amb les necessitats socials i democràtiques del poble català i de la resta de l’estat.
També pots llegir: Jaume Giró: amb aquesta calanya capitalista no hi haurà sortida a l’emergència social
