Ja no queda aigua dolça natural al Parc Nacional de Doñana, espai protegit i Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. La notícia ha estat confirmada pels investigadors de l’Estació Biològica de Doñana, els qui destaquen no sols la falta de pluges d’enguany, sinó també l’acció humana: les polítiques agràries intensives de cultiu de maduixes al voltant de la zona amb pous il·legals durant anys i el consum de la macrourbanització de Matalascañas, zona de turisme a l’estiu on es continuen regant els camps de golf (la gran preocupació de Juanma Moreno, president de la Junta d’Andalusia pel PP).
L’aclamada biodiversitat de Doñana està en risc, espècies protegides com el linx ibèric, l’àguila imperial o la tortuga mora sofreixen a causa de la sequera i de forma àmplia centenars d’espècies de fauna i vegetació podrien desaparèixer. Les espècies aquàtiques que residien en la zona afectada per la sequera haurien mort, i les plantes i amfibis no duraran molt més en aquesta situació. La llacuna de Santa Olalla s’hauria convertit en un fanguer mortal per a ocells que busquen aigua i queden atrapades, sense comptar l’augment de la salinització.
Com destaquen els investigadors, el canvi climàtic està provocant una menor disponibilitat de l’aigua, mentre les autoritats semblen negar-se a la reconversió de la indústria i l’agricultura en termes ecològics. Com a mostra, els mesuraments marquen que l’any passat es va mesurar 282 litres per metre quadrat d’aigua de pluja en la zona, la meitat de la mitjana anual dels últims 40 anys (540 litres).
La resposta a aquesta catàstrofe ecològica per part del govern de Juanmna Moreno, president de la Junta d’Andalusia pel PP, sembla ser simplement deixar-ho estar i fins i tot aprofundir en la barbàrie si és necessari per als beneficis de la patronal. No sols no mou un dit per evitar els pous il·legals o per a revertir el model turístic que estaria destrossant el medi ambient (de fet, l’avala), sinó que pretén augmentar el regadiu de fruits vermells en 1.460 hectàrees a la vora de Doñana a través d’una proposició de llei que només l’avançament electoral va impedir. En contra del criteri de la Comissió Europea, la Unesco, el Ministeri de Transició ecològica i el criteri científic, però del costat de la patronal del camp i del turisme, Juanma Moreno segueix endavant amb els seus plans de destrucció ecològica.
Si bé, encara no queda clar quan tirarà endavant la llei, amb la qual sembla buscar la distracció potser sabent el rebuig social que podria aixecar-se, sí que entra dins dels seus plans de la legislatura en la qual compta amb majoria absoluta. Cal destacar la hipocresia del PSOE andalús que ha passat d’abstenir-se a afirmar que votarà en contra de la proposta de llei, airejat per les imatges de Doñana. Una gran fanfarronada dels qui saben que els seus vots no importen perquè tiri endavant la llei, i dels qui han construït en major mesura el model productiu que el PP ara pretén aprofundir fins a les seves últimes conseqüències.
Cal recordar que aquests desastres no es donen necessàriament d’un dia per a un altre, els efectes negatius de llocs com Matalascañas i dels seus camps de golf porten sent assenyalats des de 1988 pels científics, per la qual cosa diverses dècades de govern del PSOE han avalat aquesta destrucció. Com en molts altres punts, aparentment en això de prioritzar els camps de golf per sobre del medi ambient porten molts anys d’acord tant el PP com el PSOE.
Queda per discernir que pla de lluita pot aixecar-se per combatre aquest desastre al qual ens ha portat el capitalisme i els seus gerents polítics. Això requereix deixar-se d’acords amb els qui ens arrosseguen a aquestes catàstrofes i organitzar-se de manera independent per a lluitar per construir un nou model socioeconòmic on les nostres vides i el medi ambient estiguin per sobre dels privilegis i beneficis d’una minoria de senyorets, aristòcrates i altra mena explotadora.
