Després de les massives mobilitzacions desenvolupades el dissabte 28 de gener a la ciutat de Lima, les quals van deixar un civil mort i desenes de ferits i detinguts a conseqüència de la repressió policial, Dina Boluarte va donar un missatge a la nació en hores de la nit del passat diumenge 29 de gener on no va dir res sobre la possibilitat de renunciar a la seva condició de presidenta de la República, malgrat el gran repudi popular que carrega sobre les espatlles, el qual se sent en les diverses i contundents mobilitzacions protagonitzades per pagesos, treballadors i sectors populars, tant a la ciutat de Lima com a les regions de l’interior del país, on, la consigna més corejada entre els manifestants és "Fora Dina assassina, Assemblea Constituent ja!".
En aquest missatge a la nació, Boluarte va aprofitar també per a rentar-se les mans i evadir la seva responsabilitat en relació amb la profunda crisi política que viu el país, la qual ha costat fins ara 61 morts civils, més de mil ferits i centenes de detinguts. En aquest entendre, la presidenta colpista va responsabilitzar a l’odiat parlament, el mateix que - com es recorda - divendres passat 27 de gener es va negar a aprovar la possibilitat d’avançar les eleccions generals per a enguany.
Aquesta estratègia d’avançament de les eleccions generals per al 2023, va ser plantejada al Congrés per la bancada fujimorista a través del seu portaveu Nano Guerra García, i té com a finalitat desviar i institucionalitzar, per la via electoral, les potents i massives mobilitzacions socials que ara tenen el seu epicentre a la ciutat de Lima on es concentra el gruix de la població peruana i on el fujimorisme comptava amb els seus més assidus i fidels votants.
Boluarte va dir també que si la sessió del Congrés d’aquest dilluns, els parlamentaris no es posaven d’acord per aprovar l’avançament d’eleccions per a enguany, ella, en la seva condició de presidenta, presentarà dues iniciatives legislatives amb caràcter d’urgència. Una per promoure des de l’executiu que les eleccions generals es facin a l’octubre del 2023 (primera volta) i, de ser necessari, la segona volta seriosa al desembre d’enguany.
La segona iniciativa d’urgència amb la qual va amenaçar Boluarte al Congrés, tindria a veure amb una proposta de reforma completa de la Constitució del 93, la qual la faria el pròxim Congrés triat. Aquesta iniciativa, a dir de Boluarte, es faria a través de la comissió de Constitució del Congrés de la República. Amb això, la presidenta colpista busca guanyar-se la simpatia dels milers de manifestants que avui exigeixen la convocatòria a una Assemblea Constituent per a acabar amb el règim del 93 i amb l’actual Constitució.
Ni l’avançament d’eleccions per iniciativa parlamentària o a través de la iniciativa anunciada per l’executiu, són una garantia real que les coses comencin a canviar per als milions de peruans que avui no se senten representats per les actuals institucions polítiques, ja que aquestes eleccions, en donar-se en el marc d’un règim antidemocràtic i excloent de les grans majories, el que aconseguissin en realitat és portar a nous corruptes i traïdors als càrrecs d’alta representació com és el cas de l’executiu o el legislatiu.
Només una Assemblea Constituent Lliure i Sobirana, nascuda de la caiguda del vell règim del 93 i sostinguda en espais d’acte organització de la classe obrera, els pagesos i els sectors populars, ens permetrà començar a canviar les coses, començant per acabar amb els privilegis que gaudeixen actualment els grans empresaris i la podrida “classe política” que actua com a corretja de transmissió dels interessos empresarials.
Però, perquè una Constituent d’aquesta naturalesa pugui concretar-se, és important barallar ara, amb la força dels milers que es mobilitzen contra Dina Boluarte, per imposar un govern provisional de les organitzacions obreres, pageses i populars dels quals lluiten. Només un govern provisional d’aquestes característiques ens permetrà concretar la possibilitat que es convoqui a una Assemblea Constituent Lliure i Sobirana, la qual obrirà les portes cap a un govern de les i els treballadors amb perspectiva socialista.
