Quan va esclatar la pandèmia l’Executiu de Sánchez i Iglesias van marcar unes coordenades clares en matèria econòmica. Salvaguardar els interessos empresarials, bé per vies de finançament, bé flexibilitzant les polítiques laborals.

Especialment en el segon camp, política laboral, el govern “progressista” s’ha mostrat especialment àgil. Va abraçar la flexibilització dels ERTO que des de la patronal, amb el beneplàcit de les burocràcies sindicals de les organitzacions majoritàries, van sol·licitar des del primer dia. I que per descomptat la ministra de Treball, Yolanda Díaz d’Unidas Podemos, no ha dubtat en aplicar.

11 de maig i el SEPE segueix sense entendre que hi ha families que tenen que menjar... Tot sense tramitar un ERTO des del 14 de març....

Et pot interessar: Taxista assalariat: “la situació ja era precària abans de la pandèmia, ara és molt pitjor”

El devessall d’ERTOs per part de les empreses va ser, i continua sent, tal que l’administració pública no ha pogut gestionar-los col·lapsant els seus serveis. En declaracions recollides pel diari 20 minutos, des del SEPE asseguren que que tan sols entre el 24 i 25 d’abril d’aquest 2020 es van tramitar més de 600 mil expedients, mentre que en tot el mes d’abril del 2019 van ser 500 mil. A 11 de maig milers de treballadors tornen al treball amb els dos mesos d’ERTO sense cobrar.

Et pot interessar: Més ajudes per a les empreses: el Govern àmplia els ERTO fins al 30 de juny

Cal recordar en aquestes línies que des que s’iniciés la crisi provocada pel coronavirus s’han sol·licitat més de 4 milions d’ERTOs. Entre els quals es troben, i no és una broma, treballadors d’UGT Catalunya.

No hi ha dret a això, des del 15 de març aturada i amb 3 nens, sense cobrar ni un duro. I a sobre diuen que els de març hem cobrat tots

[VIDEO] Caixa de Resistència de Riders i Hostaleria: "Els acomiadaments estan a l’ordre del dia"

Aquesta situació ha provocat la indignació de centenars de milers de treballadors i treballadores a les xarxes socials. Fins i tot més de 20.000 formen part d’un grup de Whatsapp. Així ho explica Laura, treballadora del sector de l’hostaleria a Barcelona al diari 20 minutos i impulsora d’aquest grup; “Vaig decidir mobilitzar-me perquè la situació és indignant, cal denunciar el que està passant perquè sembla que tot vagi bé i és mentida”.

Tal com explica Laura, la indefensió enfront del SEPE és absoluta. Aquest atribueix el problema al devessall de casos i a un error informàtic “en el sistema de gestió central”. Des del Govern tampoc són molt més clars, més aviat tot el contrari.

El Secretari d’Estat d’Ocupació, Joaquín Pérez Rey explicava que estan “accelerant els tràmits” mentre es busca un acord amb la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis (CECA), per a realitzar els pagaments per endavant a principi de mes, és a dir, per al juny vinent.

Truco a les 8.30, em diu l’automàtic que atenen a les 9 i quan ho faig no hi ha línia i se talla la trucada de cop??????? Poca vergonya. Porto sense cobrar març i abril. Això és increible

Una situació que deixa a milers de famílies treballadores a la vora de l’abisme després de més de dos mesos i mig sense percebre cap mena d’ingrés i davant la impossibilitat de fer-se càrrec de les factures.

Així ho denunciava en el mateix diari Cristina, treballadora del sector del comerç; "En el meu cas només m’han pagat 300 euros perquè fins i tot m’han descomptat els caps de setmana, estic preocupada, ningú ens dóna cap explicació”.

A més d’aquests problemes materials, molts dels afectats estan començant a tenir problemes psicològics propiciats per l’ansietat enfront de la falta de respostes i solucions potencials pel confinament.

Reflexions d’una treballadora immigrant en quarantena

Aquesta situació límit és la conseqüència de la política del govern de coalició del PSOE i Unidas Podemos i el seu constant intent per salvaguardar els beneficis de les grans patronals. A aquestes dades caldria sumar-li la quantitat d’autònoms i petits propietaris de comerços, així com dels milers de treballadors i treballadores en negre als que la política del govern ha deixat en un autèntica situació de crisi social i econòmica.

Aquesta és la gestió del capitalisme que fa el govern progressista de Sánchez i Iglesias, aquesta que el portaveu d’Unidas Podemos en el Congrés, Pablo Echenique, defineix com a “mur de contenció social”. Res més allunyat de la realitat.

Gestió pura i dura dels interessos de la patronal que deixa a l’estacada a milions de treballadors i treballadores i amb els pitjors assots de la crisi encara per venir.