El president colombià, Iván Duque, va anunciar aquest diumenge que retira el projecte de reforma tributària presentat al Congrés el passat 15 d’abril, que va detonar una rebel·lió contra el seu govern els últims quatre dies al país
Sol·licito al Congrés de la República la retirada del projecte radicat pel Ministeri d’Hisenda i tramitar de manera urgent un nou projecte fruit dels consensos i així evitar la incertesa financera", va dir Duque en una declaració a la Casa de Nariño, seu del Govern.
#URGENTE 🇨🇴 El presidente Iván Duque anunció hace minutos que retira la reforma tributaria que despertó una rebelión contra su gobierno.
Cuatro días de paros y movilizaciones consigue un primer triunfo contra la represión y militarización que impuso el ejecutivo #Paro2M #Colombia pic.twitter.com/gaVG0Zdc26— Diego Sacchi (@sac_diego) May 2, 2021
Milers de colombians van prendre els carrers des del 28 d’abril, contra la Reforma Tributària i altres demandes més profundes contra el desastre social, econòmic i sanitari del Govern d’Iván Duque.
El govern va respondre amb una violenta repressió policial que va deixar almenys 14 persones assassinades per l’acció policial, desenes de ferits i detinguts.
El violent accionar policial s’ha repetit cada dia de manifestació. Organitzacions de drets humans denuncien assassinats, abusos i detencions arbitràries. Si això no fos suficient, el president havia ordenat en la nit del dissabte que intervinguin les Forces Armades, formades durant anys per la DEA (Administració de Control de Drogues) i altres forces dels Estats Units per a la suposada "guerra contra el narco", directament per a imposar l’ordre.
Lluny de calmar les protestes, aquest diumenge començaven novament les manifestacions, mentre els camioners portaven endavant un atur que amenaçava amb desabastir al país.
La unión valle maneja el 60% de camiones de fruta al resto del país, hoy entran en PARO. pic.twitter.com/YftR4pzcFN
— CaliWeb (@CaliWebCo) May 2, 2021
El president Duque, sense suport al Congrés, fins i tot amb part de la bancada del seu partit oposant-se a la reforma, i amb la majoria de l’arc polític colombià pressionant perquè desisteixi del seu projecte, finalment va retrocedir producte de les manifestacions.
El president va agregar que "La reforma no és un capritx. La reforma és una necessitat. Retirar-la o no, no era la discussió" deixant clar que buscarà un altre camí perquè la reforma s’apliqui. Duque va aclarir que ara buscarà negociar amb altres partits en el Congrés una reforma que aconsegueixi "consens".
La proposta original incloïa l’ampliació de la base tributària per a incloure als que menys guanyen entre els que paguen impostos i gravar amb l’IVA del 19% els serveis públics de la classe mitjana i alta, entre altres mesures, que van ser el detonant de les protestes en tot el país.
La reforma fiscal és defensada per analistes econòmics que consideren fonamental que Colòmbia augmenti els seus ingressos. Per als empresaris i sectors del poder a Colòmbia la necessitat d’una reforma tributària no està en discussió, els debats se centren en com i quan aplicar-la.
L’intent de Duque per descomprimir la situació no va aconseguir res, tampoc la violenta repressió contra els manifestants, i les protestes que van enfrontar l’accionar de les forces repressives van forçar al nou anunci presidencial.
Les polítiques de l’actual govern van portar al fet que milions de colombians empitjorin la seva situació, alguna cosa que la pandèmia pel coronavirus va aguditzar. Segons les estadístiques del DANE (Departament Administratiu Nacional d’Estadística), l’índex de pobresa monetària a Colòmbia per a 2020 va augmentar 6,8 punts percentuals i es va situar en 42,5%, cosa que significa que 21,2 milions de colombians no tenen suficient ingrés per a suplir les seves necessitats bàsiques.
A més a més, gairebé 3,6 milions colombians van caure sota la línia de pobresa l’any passat, producte de la major recessió econòmica dels últims 120 anys. Més d’un milió de persones que ara estan en condició de pobresa provenen de Bogotà, la capital va aportar 31,3% al total, d’acord amb l’informe del DANE.
La rebel·lió que es viu a Colòmbia és l’expressió de demandes econòmiques i socials molt profundes i és el que s’ha posat en moviment. El país mostrat com un exemple per la dreta a la regió, i peça clau en la ingerència dels Estats Units a Llatinoamèrica, viu intenses jornades de protestes que reprenen les que es van viure en 2019.
No es tracta solament d’una reforma tributària, està posat en qüestió el model neoliberal, que durant anys es va sostenir en el terror de la suposada "guerra contra el narco" i que avui es desplega amb violència contra milions que surten als carrers.
Els aturs i les mobilitzacions, on milers de joves enfrontaven als esquadrons anti disturbis de la policia, van mostrar que es va posar en moviment una força capaç de transformar la realitat que viuen milions. No n’hi ha prou que el president retiri el seu projecte de reforma a canvi d’un nou consensuat amb l’oposició parlamentària.
Aquestes jornades podrien constituir un primer pas d’un pla de lluita que vagi pel camí d’una vaga general, per a aconseguir que es vagi Duque i posar en peus una assemblea constituent lliure i sobirana que debati la resolució dels problemes que afecten milions, com la desocupació, la precarització laboral i qüestioni els pactes amb els Estats Units.
Per a això és necessari avançar en l’autoorganització creant organismes per a la lluita i exigir que les direccions de les organitzacions de treballadors i estudiants surtin del camí de la negociació i diàleg, que descomprimirà la rebelió en curs.
