L’Exèrcit d’Israel va reconèixer per primera vegada, quelcom que les organitzacions palestines denunciaven des que va passar l’assassinat, que van ser els trets d’un dels seus soldats els que van matar el maig passat la periodista palestino-nord-americana d’Al-Jazera Shireen Abu Akleh.

Les autoritats israelianes havien rebutjat en nombroses ocasions les acusacions de l’Autoritat Nacional Palestina (ANP) i la mateixa cadena de TV, arribant a la cínica explicació que havien estat els mateixos palestins el que van atacar la periodista.

L’Exèrcit israelià reconeix de l’assassinat posant totes les excuses possibles. "Hi ha una forta possibilitat que la senyora Abu Akleh fos assolida accidentalment per un tret de l’exèrcit israelià, que apuntava sospitosos identificats com a homes armats palestins", va declarar aquesta força armada en les conclusions de la seva investigació, segons va informar l’agència de notícies AFP .

Segons la versió de l’Exèrcit, la reportera de 51 anys, va rebre "accidentalment" un tret al cap l’11 de maig encara que Shireen Abu Akleh anava equipada amb una armilla antibales amb la paraula "premsa" estampada i amb un casc.

Suposadament, els soldats "apuntaven a sospitosos" quan en realitat els periodistes cobria l’operatiu al camp de refugiats de la ciutat del nord de Jenín, a la Cisjordània ocupada des del 1967.

Altres investigacions efectuades per les Nacions Unides (ONU) i altres mitjans van llançar que la bala que va matar la reportera havia estat disparada per les forces israelianes.

L’Exèrcit israelià primer va sostenir que van ser trets de palestins els que van impactar la periodista, per després sostenir que resultava "impossible" determinar com la periodista va ser abatuda. Contradient les versions d’Israel, el productor d’Al-Jazera que va resultar ferit, Samudi, va dir que no hi havia palestins armats a la zona quan la seva companya va morir.

La repressió israeliana va incloure el funeral de la periodista palestina Shireen Abu Akleh. La policia israeliana va carregar contra els assistents que volien portar a coll el taüt, envoltat de la bandera palestina, cosa que Israel prohibeix i castiga des que ocupa la part est de Jerusalem amb l’annexió d’aquesta zona el 1980.
La mort d’Abu Akleh es va donar gairebé un any després que un atac aeri israelià destruís l’edifici a Gaza on hi havia les oficines del canal qatarià i l’agència de notícies nord-americana AP.

Israel va dir en aquell moment que la torre albergava oficines de membres claus del moviment islamista palestí Hamàs, que governa la Franja de Gaza, territori sota bloqueig israelià.

La mort de la periodista es va produir a més en un moment de creixent tensió per l’escalada d’Israel en la repressió, persecució i desallotjament de la població d’origen àrab de casa seva a Jerusalem Est i de les seves terres a la Cisjordània ocupada i cada vegada més envaïda. A això se suma el bloqueig per terra, aire i mar sobre la Franja de Gaza que ha convertit aquest fragment de terra en un lloc impossible per viure i que molts defineixen com la presó més gran a cel obert del món. Totes aquestes provocacions de part d’Israel es van incrementar particularment els darrers mesos.