Catalunya

Després de l’esmena de la CUP als pressupostos, cal un pla de lluita independent del govern

La CUP ha fet públic aquest dimarts que presenta una esmena a la totalitat dels pressupostos de la Generalitat del 2022, però alhora seguir negociant amb el govern per "desencallar la situació". Cal un pla de lluita per imposar uns comptes que donin sortida a les necessitats socials.

Arsen Sabaté

Barcelona | @ArsenSabate

dimecres 17 de novembre| edició del dia

Aquest dimarts a matí la CUP ha fet públic els resultats de la votació en la que s’havia de decidir donar o no suport als pressupostos de la Generalitat del 2022. En aquest sentit, en roda de premsa, la diputada cupaire Eulalia Reguant, ha anunciat que la formació independentista presentarà una esmena a la totalitat dels comptes, alhora que contempla seguir negociant amb el govern i deixa oberta la possiblitat de retirar l’esmena general.

Durant tot el cap de setmana les bases de la CUP i de les onze formacions polítiques que donen suport a la candidatura han celebrat una quinzena d’assemblees per debatre sobre quina posició prendre davant la tramitació dels pressupostos per després poder votar telemàticament durant tot el dilluns una decisió final.

La pregunta, però, plantejava diferents escenaris oberts. Per un costat, decidir si donar suport als pressupostos mitjançant l’abstenció o bé presentar una esmena a la totalitat. En cas d’absentir-se, decidir també si els comptes són suficients o bé seguir negociant. I per últim, en cas d’esmenar els comptes, decidir si tancar la negociació amb el govern o seguir negociant fins el moment de la votació d’aquests al Parlament. Reguant, ha anunciat que un 63,42% de la militància ha votat presentar l’esmena a la totalitat, mentre que un 33,98% ho ha fet per possibilitar l’abstenció i donar suport als pressupostos. No obstant, un 68,79 ha defensat seguir negociant fins al final.

Et pot interessar: L’etern retorn del #pressingCUP

Així, Eulalia Reguant ha dit que l’esmena a la totalitat dels pressupostos es deuen a que "el projecte presentat pel govern és continuista i clarament insuficients". Alhora, però, ha remarcat també que des de la CUP "treballarem fins a l’últim moment per generar les condicions per desencallar la situació" i en base a això ha dit que la Coordinadora Oberta Parlamentària de l’organització definirà aquesta tarda com materialitzar la continuació de les negociacions amb el Govern. Per últim, la diputada ha assenyalat que la votació ha estat baixa, 462 votants en total, i s’ha referit a aquesta qüestió per la "desafecció amb el govern".

Tenint en compte, però, que a les assemblees que van acabar decidint la no investidura d’Artur Mas en 2015 van participar-hi més de 3.000 membres, potser seria oportú reflexionar si aquesta baixa participació no té quelcom a veure també amb el gir a la dreta donat per la formació cupaire d’ençà les últimes eleccions catalanes. Primer amb l’acord d’investidura arribat amb ERC i la intermediació per a facilitar que republicans i Junts poguessin arribar a un acord per a la formació de govern. I segon, donant suport parlamentari durant aquests primers sis mesos de legislatura.

Tanmateix, els resultats de la primera votació en la que més d’un 60% de la militancia de la CUP decidia esmenar els pressupostos del govern, n’és potser un senyal també de desaprovació i desencantament amb el rumb pres per la direcció cupaire en el que el retorn a la "mà estesa" als partits processistes en allò nacional, s’ha acabat convertint també en "mà estesa" en allò social en aquests últims mesos.

Ara bé, seguir negociant uns pressupostos neo-liberals, tot i que en els darrers dies el govern n’hagi desvinculat els Jocs Olímpics d’Hivern i la compra dels terrenys per al Hard Rock, no és sinó un passa més en aquesta deriva cap a la conciliació de classes amb els partits de la burgesia catalana que ha decidit la CUP des de l’acord per a la candidatura del 14F amb Guanyem.

També pots llegir: Pressupostos de la Generalitat: Fons Next Gen per a afermar el model autonomista

En primer lloc, perquè qualsevol que siguin els pressupostos d’un govern neo-liberal com és el format per ERC i Junts, recordem que a dia d’avui encara se sofreixen les conseqüències de les retallades d’Artur Mas i que després va proseguir Carles Puigdemont, mai assoliran un caràcter social i "expansiu", i molt menys aniran destinats a resoldre les necessitats de la classe treballadora i els sectors populars. Ans el contrari, els comptes són sempre primmirats per a beneficiar els interessos dels grans empresaris. Només cal tenir en compte que Jaume Giró, l’actual conseller d’economia és antic director general de la Fundació "La Caixa", a més d’ex director de comunicació de Gas Natural, director general de Repsol, conseller de petronor o president de petrocat, ni més ni menys.

I en segona instància, no es pot vincular l’esmena a la totalitat dels pressupostos a l’"acció de govern" en torn a l’assoliment del dret a l’autodeterminació, tal i com ha afirmat la mateixa Reguant aquest dimarts en dir que l’esmena és també envers "la normalització de la relació del govern amb l’Estat i el PSOE i al desplegament del programa de Foment i AENA", i després pretendre seguir negociant amb el mateix govern.

Precissament perque les negociacions entre ambdós governs són el camí pactat cap a la restauració autonòmica i la normalització de la pròpia relació en base als Fons Europeus destinats a la recuperació econòmica. Qüestió que és el mateix que dir que els partits processistes posen en venda el moviment democràtic català a canvi d’ampliar vols a l’aeroport de El Prat, tal i com precissament pretenen AENA i Foment. A més, per descomptat, de més i majors infraestructures i compètencies.

Quelcom ben allunyat del "gir a l’esquerra i independència" que promou discursivament la mateixa CUP i que, en canvi, no fa altra cosa que aprofundir en la lògica de pressionar al govern per unes millores socials i econòmiques i la conquesta d’uns drets democràtics que mai no vindran d’aquests partits.

En comptes de seguir les negociacions, després d’aquesta negativa a donar suport als pressupostos feta efectiva amb l’esmena a la totalitat de la majoria de la militància de la CUP, la formació independentista hauria de trencar immediatament tota negociació dels pressupostos, alhora que retirar el suport parlamentari que ve donant-li al govern.

Ara, allò més necessari i urgent és impulsar un pla de lluita que posi dempeus un gran moviment als carrers que permeti la fixesa dels interins i interines que es veuen abocats a perdre els seus llocs de treball després d’anys d’estar en frau de llei; la internalització de milers de treballadores i treballadors de sectors públics que cobren una misèria mentre empreses privades es beneficien dels serveis més essencials i per una universitat gratuïta que no exclogui els fills de les treballadores i que expulsi per sempre les empreses. I per descomptat, per una sanitat pública que pugui incrementar la plantilla del personal sanitari, en comptes d’acomiadar, tancar centres d’atenció primària i buscar el benefici de la privada, així com també un parc d’habitatge públic social que provingui de l’expropiació dels pisos de la banca i els grans tenidors.

Tot això, a més, a d’anar acompanyat d’assemblees als barris i a una crida a que l’esquerra sindical impulsi assemblees als llocs de treball i a que les organitzacions estudiantils facin el mateix en els centres d’estudi per imposar una gran mobilització als carrers que trenquin la pau social de CCOO i UGT.

Quelcom però, tot plegat, que serà posible només des d’una esquerra forta i veritablement anticapitalista i sota una perspectiva d’independència de classe, sense cap lligam amb els partits de la burgesia catalana.

El govern d’Aragonès amb presses per aprovar els pressupostos




temes relacionats

CUP   /    Govern de la Generalitat   /    Catalunya   /    Pressupostos Generalitat   /    Catalunya

Comentaris

Comentar