Catalunya

Després de dos anys i mig, la justícia espanyola diu que Tamara no és terrorista

Unes caretes de Puigdemont, un missatge de WhatsApp per donar suport a la vaga general i de sobte la Guàrdia Civil i la Fiscalia troben una “terrorista”. Un altre cas de muntatge contra l’independentisme català.

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

dimecres 7 d’octubre| edici� del dia

Moltes vegades s’ha dit des del poder del Règim del 78 que tot es pot discutir en democràcia amb mètodes pacífics. Però això fa molts anys que el poble català ja sap que és mentida. El judici del procés va demostrar que el Tribunal Supremo considera a una manifestació pacífica, delicte de sedició. Però pitjor és el cas de les empresonades del 23S que encara continua i el cas de de Tamara i Adrià Carrasco.

Tamara i Adrià són activistes socials i lluitadors. Van ser acusats per la Fiscalia de planejar un atemptat contra la caserna de la Guàrdia Civil a Barcelona i una crema de banderes a Balsareny. Però les proves presentades van ser unes samarretes, unes carotes de Puigdemont, etc i un àudio de whatsapp que havia enviat a un grup privat cridant a la vaga indefinida. Per això, va ser acusada de terrorista. Sembla mentida, però no ho és. Gairebé igual va ser el cas del 23S.

Et pot interessar: La causa del 23S és part de l’ofensiva del Règim contra el poble català

Amb aquestes mentides l’Estat espanyol volia “demostrar” que el procés independentista era violent. I així colpejar als sectors independentistes, en especial, a aquells més combatius com són els CDR i l’esquerra independentista. Informes de ciència ficció, proves que no proven res i jutges que accepten tot com si fos una veritat eterna. Aquest tàndem de forces repressives i poder judicial és el mètode per colpejar al poble català.

Finalment, després de dos anys i mig d’escarment, Tamara Carrasco ha estat absolta per un jutgessa de Barcelona. La magistrada va dictaminar quelcom òbvi. No es pot considerar que és distribució pública enviar un missatge de WhatsApp. I a més que és poc seriós que la Guàrdia Civil no recordi d’on va obtenir l’àudio que va enviar per aquesta aplicació.

Però la justícia espanyola ja havia fet tot el mal possible aquell 10 d’abril de 2018 i durant més de dos anys i mig. Els mitjans de comunicació van difondre totes aquestes mentides com si fos la veritat absoluta. No es tractava d’impartir justícia, ni tampoc de trobar la veritat. Es tractava de comprovar que l’independentisme català era violent i acabar amb la reivindicació democràtica de les aspiracions pel dret a decidir del poble català.

Tot i així, el poder judicial del Règim del 78 no s’oblida de l’Adri, i tampoc la Guardia Civil. Per això, l’absolució de Tamara no implica la seva pròpia absolució. El poder judicial vol que pateixi també dos anys i mig de càstig. Volen castigar als activistes dels CDR i l’esquerra independentista (i tota la dissidència política).

Però la repressió policial-judicial del Règim del 78 no aturarà el moviment independentista català, ni el dret d’autodeterminació. Tot el contrari. El poble català es troba en una cruïlla clau. O recuperar els carrers reprenent l’experiència de l’1O i de la vaga general del 3O o corre el risc de apagar-se pels camins d’una negociació amb el Règim del 155, els piolins i la repressió judicial i policial.

També pots llegir: Un nou cop a l’independentisme del Règim del 78: la Inhabilitació de Torra




Comentaris

Comentar