Bolsonaro va estar molt prop de guanyar en la primera volta, passant com a gran favorit per guanyar en el segon torn. El seu triomf significa un salt en el cop institucional que va destituir a Dilma Rousseff per imposar atacs profunds a la classe obrera i al poble, com la privatització de Petrobras i la venda del petroli a preus regalats, i una sèrie de reformes reaccionàries.

Les eleccions van ser la continuïtat del cop amb la presó arbitrària a Lula i l’absurd veto a la seva candidatura, imposant unes eleccions completament manipulades pel Poder Judicial, sota la tutela de les Forces Armades, per afavorir els interessos més reaccionaris dels capitalistes nacionals i estrangers

Encara en el cas, molt improbable, que perdi en segona volta, aquest bloc econòmic, social, polític i militar ja va deslligar forces reaccionàries que es mantindran com un enorme perill per a les treballadores i treballadors, dones, negres, de la diversitat sexual, pobles originaris i per a tot el poble pobre.

Aquestes eleccions estan sent un espectacle de terror com va quedar demostrat en el calcigament al dret de la població a votar a qui vulgui (amb la proscripció de Lula que era el candidat amb major intenció de vot en les enquestes), i amb la col·lusió entre l’operació Lava Jato i la corporació mediàtica Red Globo sent utilitzada per afavorir als candidats que expressen els interessos més reaccionaris i del capital més concentrat del país.

Per darrere de la candidatura de Bolsonaro, a més de l’ambaixada nord-americana i el govern de Trump, hi ha burgesos ultra milionaris com Jorge Paulo Lemann, l’home més ric de Brasil, amo d’Ambev. Alexandre Bettamio, president executiu per a Amèrica Llatina del Bank of America, João Coix, president del consell d’administració de TIM, i Sergio Eraldo de Surt-los Pinto, de Bozanno Inversions (gestora d’inversions presidida per Guedes, ministre de finances de Bolsonaro), són uns altres dels mega empresaris amb els quals Bolsonaro es reuneix per proposar-los formar part del seu govern, amb l’únic objectiu de ser la continuïtat salvatge dels atacs de Témer contra els treballadors, en la repressió i assassinat dels camperols pel agronegoci, i avançar en el lliurament de les riqueses nacionals, incloent a Petrobras, la major empresa del país que és blanc de la cobdícia imperialista, i que està a la base de l’operació Lava Jato.

Al costat de l’empresa periodística Bloomberg, la gran agència de notícies i negocis del capital financer internacional que va saludar la pujada en les borses de valors amb els resultats favorables a Bolsonaro, se sumen tots els grans sectors lligats al agronegoci, la patronal més esclavista de Brasil. Això sense parlar de l’anomenada "bancada de la bala" (diputats militars i policies que van ser part de la campanya permanent per mà dura, a favor de la repressió policial en les "favelas" i d’impunitat als policies). Tots ells beneïts per les esglésies evangèliques, que en la seva gran majoria van recolzar a Bolsonaro, sent les principals difusoras de "fake news" (notícies falses) a les xarxes socials alimentant el conservadorisme més reaccionari i la destrucció moral dels adversaris, i encoratjant un clima social que ja va donar lloc a l’atac a la germana de Marielle Franco i a l’assassinat de Mestre Moa, mestre capoeirista bahiano i reconeguda figura del combat al racisme, apunyalat l’endemà de la primera volta, als 63 anys d’edat, a més d’una sèrie d’altres atacs reaccionaris.

Bolsonaro, que fins fa poc era considerat marginal dins de les Forces Armades, avui té clar suport de la cúpula militar, a través del general de la reserva Augusto Heleno i també del seu vicepresident Mourão, defensor de la dictadura militar de 1964 i de torturadors com el coronel Brilhante Ustra. La seva elecció del ultraneoliberal Paulo Guedes com a ministre d’economia va ser el senyal que la cúpula militar necessitava per acostar-se, ja que els militars a Brasil estan subordinats als interessos nord-americans.

Enfront dels dos moments en què el Suprem Tribunal Federal va tenir la possibilitat de sentenciar a favor de Lula, el Comandant en Cap de l’exèrcit, General Viles Boes, defensor declarat de l’operació Lava Jato i de les mesures autoritàries del Poder Judicial, va fer declaracions públiques amb amenaces d’intervenció de les forces armades, segons la decisió que prenguessin els jutges de la Cort de seguir o no la política colpista.

Bolsonaro se sent orgullós de la dictadura militar i dels mètodes de tortura. Malgrat haver declarat en televisió que si fos triat president tancaria el Congrés, avui amaga aquesta faceta i posa de "democràtic" per tenir la majoria dels vots (en una elecció obertament manipulada). Però no podem enganyar-nos. El seu vice Mourão no menteix quan diu que vol acabar amb l’aguinaldo (1), així com Bolsonaro no menteix quan diu que vol acabar amb totes les empreses estatals i flexibilitzar tots els drets laborals, molt més del que Témer ja ha fet.

Si la dupla militar de Bolsonaro i Mourão pot portar endavant tots els atacs reaccionaris anhelats pels grans empresaris i financistes de forma "democràtica", recolzant-se en el Congrés majoritàriament reaccionari que va ser triat aquest diumenge, s’assentarà un govern autoritari (bonapartisme) amb aparença "democràtica" –en realitat triat per mitjà d’una elecció absolutament manipulada pels colpistes, beneficiant a l’extrema dreta. Un sistema polític basat en l’autoritarisme del poder judicial (utilitzant la Policia Federal com la seva "força de xoc"), recolzat pels militars per contenir tota i qualsevol forma de resistència o qüestionament.

Els mètodes que es van utilitzar contra Lula seran usats per acoquinar i perseguir a qualsevol sindicat o moviment social que vulgui lluitar

Aquest és l’escenari ideal somiat pels grans sectors empresarials i financers que es van passar amb armes i bagatges per a la candidatura de Bolsonaro. Però si és necessari, Bolsonaro i Mourão tampoc tindran cap problema a sacrificar les institucions "democràtiques" i governar a través del Poder Executiu recolzat directament sobre les policies i les Forces Armades. Mourão ja va parlar fins i tot de “autocop”.

Hi ha grans forces per resistir

No obstant això, la classe obrera no està derrotada estratègicament. L’any passat va protagonitzar dos grans vagues nacionals que van frenar la reforma previsional de Témer, i si no van seguir escalant en la seva lluita per frenar la reforma laboral va ser perquè la CUT i la CTB (dirigida pel PT de Haddad i el PCdoB de Manuela D’Avila) van contenir aquesta energia per canalitzar-la dins de la seva estratègia electoral.

El moviment #EleNão, que protagonitzen les dones, és una expressió més de les forces de resistència

La mobilització independent dels treballadors, de la joventut, dels negres, de les dones, de la diversitat sexual, els sense sostre i sense terres als carrers, vagues i ocupacions és l’únic moviment social que, dirigit per les treballadores i treballadors, podrà veritablement enfrontar l’avanç de l’autoritarisme i l’extrema dreta, organitzant inclusivament comitès d’autodefensa.

Solament el triomf d’una resistència que haurà de donar-se a les fàbriques, en les empreses, en els establiments públics, a les universitats, en els col·legis i especialment als carrers podrà derrotar l’intent del gran capital financer, dels grans empresaris, del poder judicial i dels grans mitjans, i podrà impedir la instal·lació d’un règim profundament antiobrer, feroçment enemic de les dones, de la diversitat sexual, dels negres, dels pobles originaris i de tota la causa progressista.

Aquesta lluita és difícil, però no impossible. No és impossible perquè en l’electorat de Bolsonaro existeixen importants sectors que encara no comprenen el pla de conjunt de l’excapitá i del general de reserva Mourão per liquidar tots els seus drets, i voten sense recolzar realment aquestes mesures. Si hi ha lluita, és possible afeblir i derrotar a Bolsonaro i al gran bloc que aquest va construir per a aquestes eleccions

Si no es lluita i solament s’apel·la al joc parlamentari, als acords amb “burgesos democràtics”, a la rutina sindicalista de les paritàries corporatives i a les marxes ultraminoritàries de sectors sindicalitzats, la desfeta serà segura.

Fins i tot els sectors burgesos més liberals d’Estats Units, com la revista Foreign Policy, diuen que Bolsonaro “no és un populista de dreta més”, com Trump i d’altres que existeixen per tot el món. Diuen que és molt més antidemocràtic i de dreta, hereu ple de les dictadures militars sanguinàries com la de Pinochet a Xile i Videla a l’Argentina. Encara que de cap manera un règim d’aquest tipus ja estigui assentat a Brasil, utilitzaran tot el seu pes per imposar-nos un enorme aprofundiment de l’explotació i opressió.

Per enfrontar aquesta dinàmica sabem que el PT és completament impotent. Després de governar durant anys amb els capitalistes, assimilant els seus mètodes de corrupció i vanagloriant-se de garantir-los guanys inaudits, va voler mostrar que encara podia servir-los, començant el segon mandat de Dilma amb l’aplicació dels ajusts contra els treballadors, i amb això va acabar de desmoralitzar a la seva pròpia base social, obrint camí al cop que va posar a Témer al govern per avançar més ràpidament amb els atacs. La seva estratègia purament electoral, de contenció de la lluita de classes, per canalitzar el descontentament cap al terreny dels vots, va acabar sent incapaç d’oferir qualsevol resistència seriosa al cop institucional. Una vegada en l’oposició, la seva política de respondre a l’odi destil·lat per l’operació judicial Lava Jato i per la corporació mediàtica Globo amb il·lusions en el poder judicial i en les eleccions, va acabar sent completament impotent per frenar l’avanç de l’extrema dreta.

Per això necessitem preparar-nos des d’ara per als combats que estan per venir, organitzant una força militant en els llocs de treball i estudi que sigui capaç d’imposar la unitat en l’acció dels sindicats i moviments socials per enfrontar els atacs de l’extrema dreta de forma no rutinària, és a dir, imposar un ampli front únic dels treballadors que respongui amb fermesa a l’altura dels atacs, sense la qual cosa serà impossible fer fallida el bloc reaccionari que es constitueix darrere de Bolsonaro.

Organitzem comitès de base en cada lloc de treball i estudi per preparar la defensa enfront dels atacs que estan en curs i els que estan per venir

La CUT, la CTB i el conjunt de les centrals sindicals han de trencar amb la seva absurda paralització i organitzar assemblees en tots els sectors per organitzar als treballadors enfront d’aquests combats, generalitzant comitès de base en tot el país.

Des del Moviment Revolucionari de Treballadors (MRT) vam donar una enorme batalla contra el cop institucional, contra la presó arbitrària de Lula i el veto a la seva candidatura, sempre amb una política independent del PT, amb Esquerda Diari complint un paper important en aquestes batalles i arribant a 3 milions d’accessos en els últims 30 dies. Ara ens situem braç a braç amb totes les treballadores i treballadors, dones, negres, joves i de la diversitat sexual que odien a Bolsonaro i volen derrotar-ho en les urnes votant a Haddad.

El MRT ho fa sense donar cap suport a la política del PT o a la seva estratègia electoral de buscar pactes amb partits capitalistes, colpistes i ajustadores que ara es presenten com a “democràtics”. Avui, davant l’excepcionalitat d’unes eleccions brutalment manipulades, que afavoreixen l’avanç de l’autoritarisme hereu de la dictadura, que vol imposar de fet un canvi reaccionari del règim, acompanyem l’odi i la voluntat de lluita contra Bolsonaro, votant críticament a Haddad, amb l’objectiu que considerem és la tasca central de tots els treballadors i joves més conscients, que és ajudar a conduir aquest odi cap a l’únic terreny en el qual podrem triomfar: la lluita de classes perquè siguin els capitalistes els que paguin per la crisi.

Notes:
(1) són pagues extres