×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

De l’1O a les eleccions de l’Assemblea del Consell per la República

L'Assemblea no ha entusiasmat gairebé a ningú i és una mostra més de com el processisme ha pogut treure el protagonisme dels treballadors i el poble als carrers.

Guillermo Ferrari

dimarts 2 de novembre de 2021
Facebook Twitter

Aquest cap de setmana s’han fet les eleccions telemàtiques per triar als 121 integrants de l’Assemblea de representants del Consell per la República. D’un cens de més de vuitanta mil persones, n’han votat una mica més de vint mil. Les votacions s’han fet entre els dies 29 i 31 d’octubre.

El fet de què aquesta “entitat”, el Consell per la República, no tingui cap intervenció efectiva en la política institucional i molt menys encara en la mobilització al carrer, son clarament els motius pels quals les eleccions no han entusiasmat ni als votants més efusius del president Puigdemont.

De fet, només Junts per Catalunya ha apostat per impulsar-la de forma més contundent. Entre els seus candidats hi havia Carles Puigdemont i els dirigents que estan a l’exili com Toni Comín, i fins i tot, l’actual presidenta del Parlament, Laura Borràs. Per un altra banda, tant Esquerra Republicana com la CUP han fet participar a dirigents de perfil més baix. Així com també En Comú Podem, que també ha tingut representants ecollits.

Segurament ERC i la CUP estan més preocupats per les negociacions dels pressupostos espanyols i/o catalans. Eulàlia Reguant porta temps dient que no hi haurà prou temps per estudiar i negociar els pressupostos dins dels marges que pretén el Govern. I els dirigents d’Esquerra Republicana tracten de tancar negociacions amb Pedro Sánchez (sí, el del 155) la quota de pantalla del "català a Netflix".

Podem esmentar el vernís progressista amb l’objectiu de que al menys la meitat dels càrrecs electes siguin dones. També es pot comentar l’existència de dues urnes, una pels càrrecs electes i l’altre de caire més territorial. Però la clau de tot això és l’intent de Junts per Catalunya, i, en especial, del seu líder Carles Puigdemont per guanyar protagonisme en la política catalana, però sense mobilitzar al poble al carrer, clar.

Amb el referèndum de l’1O i la vaga del 3O, els dirigents de la burgesia catalana van veure el perill de que el poble català desbordés el seu lideratge i començar un camí independent de la gran burgesia. Van entrar en pànic i per això Puigdemont va estar diversos dies pensant en convocar eleccions autonòmiques i evitar la declaració de la república d’acord amb el mandat popular de l’1O.

Finalment, va optar per una república de 8 segons i el 27O una república sense efectes jurídics. I aquests últims quatre anys, el govern de Junts i ERC ha fet tot el possible per limitar la mobilització popular als dies de festes i aniversaris especial. I les mobilitzacions que s’escapaven de la “norma” com la d’Urquinaona i la de Pablo Hasél han estat durament reprimides pels Mossos.

El “processisme” s’ha transformat de forma clara en “restauració autonòmica”. Ara amb el govern d’ERC i Junts presidit per Pere Aragonès, més clarament encara. Fins i tot tenen la “valentia” de dir que un proper referèndum es farà en 10 anys (Junqueras) o que ara no toca (Borràs). I això és una altra mostra de la falta d’entusiasme que han generat aquestes eleccions.

La direcció de la CUP s’ha compromès a donar suport a aquesta legislatura els primers dos anys, demanant al mateix govern un espectral “embat democràtic”. El més probable és que acabi aprovant uns pressupostos miserables i donant suport a l’estratègia autonomista d’ERC i Junts per Catalunya. Van exercir de "celestina" per unir a ERC i Junts en aquest camí autonòmic, res fa pensar que canviïn de política.

I aquest suport és cada vegada més incomprensible davant el projecte d’ampliar els vols de l’aeroport de El Prat (com diu Junts per Catalunya), de donar suport a l’Icetazo (com fa Esquerra Republicana). Polítiques que res tenen d’anticapitalista. No podia ser d’una altra forma amb els representants de la gran burgesia catalana.

Cada vegada se’ns fa més necessari que els sectors de l’esquerra independentista que vulguin tenir el “puny tancat” davant els atacs contra els treballadors i el poble i que vulguin lluitar per fer un referèndum realment efectiu, trenquin amb aquest govern burgès i autonòmic. I organitzi una esquerra anticapitalista de debò i juntament amb els treballadores que lluiten com els interins i temporals de l’administració pública i amb el poble colpejat per la crisi.

Et pot interessar: La CUP i la reforma d’allò irreformable


Facebook Twitter
Al juliol va pujar l'atur i van caure les afiliacions a la Seguretat Social per primera vegada en 21 anys

Al juliol va pujar l’atur i van caure les afiliacions a la Seguretat Social per primera vegada en 21 anys

La mesa del Parlament suspèn Laura Borràs del càrrec de presidenta

La mesa del Parlament suspèn Laura Borràs del càrrec de presidenta

Una taula de diàleg amb molts "compromisos" i cap resolució per a la desjudicialització

Una taula de diàleg amb molts "compromisos" i cap resolució per a la desjudicialització

El TSJC obre judici oral a Laura Borràs

El TSJC obre judici oral a Laura Borràs

La nova llei de Secrets Oficials mantindrà sota clau la impunitat de l'Estat des del franquisme

La nova llei de Secrets Oficials mantindrà sota clau la impunitat de l’Estat des del franquisme

L'impost a les energètiques i els bancs: maquillatge que no ataca als seus interessos

L’impost a les energètiques i els bancs: maquillatge que no ataca als seus interessos

Crisi climàtica: el Mediterrani ha arribat als 30 graus, 6 per sobre de l'esperat

Crisi climàtica: el Mediterrani ha arribat als 30 graus, 6 per sobre de l’esperat

Mà d'obra migrant mes barata i submisa: l'objectiu de la reforma de la Llei d'Estrangeria

Mà d’obra migrant mes barata i submisa: l’objectiu de la reforma de la Llei d’Estrangeria