La inflació i la crisi energètica estan colpejant fortament a les famílies de la classe treballadora i els sectors populars. Estem davant la major pujada de preus de la llum, el gas i el combustible, mentre les elèctriques s’estan folrant com mai abans. Vivim la major pujada general de preus després de la major inflació dels últims 40 anys. La guerra a Ucraïna ha donat als diferents governs de la UE l’excusa perfecta per imposar el major augment dels pressupostos militars de l’imperialisme europeu; carro al qual es puja l’Estat espanyol imperialista. Mentre, el govern del PSOE-UP manté la falta de finançament a la sanitat i l’educació pública, cada vegada més en col·lapse.

Són moltes les generacions que han viscut crisi rere crisi. Des de la crisi econòmica del 2008, les successives reformes laborals del PP i PSOE van portar més destrucció d’ocupació, precarietat i devaluació dels nostres salaris. La promesa incomplerta del PSOE-UP de derogar les reformes laborals, ha acabat en l’última reforma laboral de Yolanda Díaz, que ha suposat la revalidació d’una dècada de pèrdua de drets.

La classe treballadora està donant les seves primeres respostes contra la crisi i comencem a veure lluites per pujades salarials d’importants sectors com els portuaris a Alemanya o els transports al Regne Unit. També a l’Estat espanyol, com Tubacex, les vagues del metall a Cadis i a Santander i aquelles encapçalades per la joventut precaritzada a Telepizza i Gopuff, o per treballadores com el SAD o les històriques jornades educatives a Catalunya, Correus, Vueling, Inditex, TMB, sectors externalitzats, o la massiva vaga de metges a Madrid, i l’anunciada vaga de la sanitat catalana per a finals de gener.

Tota una sèrie de lluites molt importants, però moltes vegades fragmentada per sectors i cadascuna amb els seus temps. Les burocràcies dirigents dels grans sindicats, UGT i CCOO, fa anys que s’han adaptat a les lògiques del govern, la patronal i el Ministeri de Treball, actuant com a mur de contenció contra la lluita obrera i dividint la lluita de la classe treballadora, dels moviments socials i la joventut.

El problema del salari i la inflació afligeix a la immensa majoria de la classe treballadora, per la qual cosa ja és hora de donar una batalla conjunta i coordinada. És necessari que tots els sindicats convoquin una vaga general a tot l’Estat per recuperar allò perdut. Per a això, cal unir per baix el que les burocràcies sindicals divideixen per dalt, avançant en la coordinació dels conflictes i envoltant-los de solidaritat activa perquè triomfin.

Contra el corporativisme de les burocràcies sindicals, que abandona als sectors més precaris- en la seva majoria dones, migrants o joves- és necessària la unitat i coordinació de tots els sectors, fixos, subcontractats, externalitzats, per sortir a lluitar colpejant amb un sol puny.

Creiem que les mesures enumerades a continuació són mesures elementals com a part d’un pla d’urgència per pal·liar els efectes de la inflació, coordinació de les lluites i processos d’organització i que la classe treballadora no pagui el cost d’aquesta crisi:

· Pujada d’emergència de salaris i pensions, i clàusules de reajustament salarial automàtic per conveni segons l’augment de l’IPC real.

· Nacionalització sota control obrer dels bancs, les elèctriques i les empreses de serveis públics.

Posem a disposició humilment els nostres diaris en aquesta tasca, així com construir espais de discussió i acció que serveixin per solidaritzar-nos i impulsar les lluites obreres, ajudant a que es coordinin conflictes en curs i recuperar la tradició de lluita de la nostra classe basada en la solidaritat. Les nostres pàgines estan obertes a difondre les lluites i les denúncies de la nostra classe. No som polítics professionals, som treballadors fent política perquè els capitalistes no la facin per nosaltres. Perquè les nostres vides valen més que els seus beneficis.