La dada no deixa dubtes, el 20% de les llars més riques d’Espanya va rebre més del 30% de les ajudes públiques de l’Estat, mentre que per al 20% de les llars més pobres només van anar a parar el 12% d’aquestes ajudes públiques estatals.
Això és el que es desprèn d’un estudi presentat per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), que només situa per darrere del nostre país a Luxemburg, Grècia i Itàlia.
L’informe Income support for working-age individuals and their families ve a expressar en dades una realitat visible en el dia a dia, i és que l’Estat espanyol és un dels països amb una distribució de la riquesa més regressiva de l’OCDE.
És a dir, al país del govern "més progressista de la història", on uns pressupostos militaristes es fan passar per "els més socials", les llars més vulnerables es veuen exposats i sense cap mena d’ajuda pública a la pobresa energètica, als lloguers abusius o a l’increment insostenible de la cistella la compra mentre que les llars més riques, que ni tan sols imaginen aquests problemes, reben fins a tres vegades més ajudes estatals.
A més d’aquestes dades que compara la distribució de les ajudes internes, l’informe compara aquesta distribució de l’Estat espanyol amb la resta de països de l’OCDE, la qual cosa fa encara més palpable la situació regressiva.
Segons el citat estudi, l’Estat espanyol concedeix a les rendes més baixes un 12% menys que la mitjana dels països de l’OCDE i un 12% més a les més altes. Política (i economia) per a rics, aquesta és el senyal d’identitat d’aquest govern. Des de la crisi econòmica del 2008, les successives reformes laborals del PP i PSOE van portar més destrucció d’ocupació, precarietat i devaluació dels nostres salaris. A més, en qüestió d’ajudes la tònica ha estat el continu rescat d’uns capitalistes que amplien els seus beneficis també en èpoques de crisis.
El mèrit del Govern de PSOE i UP és donar-li un caire progressista al major rescat al capitalisme espanyol en els últims anys, comparable amb el rescat que es va fer després de la crisi de 2008. Recordem que els fons europeus han estat la gran aposta d’Europa per tractar de contenir el daltabaix econòmic. En aquest cas ideat i maquillat per un govern del PSOE i Unidas Podemos.
Els fons, a més de suposar un rescat directe per a grades empreses, entre elles moltes beneficiàries com les elèctriques que venen enriquint-se enmig d’una aguda crisi social, suposen un enorme endeutament per a l’estat a costa d’aquest segon bloc de préstecs que l’estat haurà de retornar a Europa.
Mentrestant, a nou anys de la Reforma Laboral els i les treballadores arrosseguen nivells alarmants de desocupació, temporalitat i precarietat laboral. Urgeix aixecar una esquerra anticapitalista dels i les treballadores, les dones, els migrants i la joventut, que s’organitzi amb independència de classe i s’enfronti als carrers, centres de treball i universitats als atacs de la patronal i els seus governs.
