En les pròximes setmanes es coneixerà la sentència del Tribunal Suprem contra els líders sobiranistes pels fets del 1-O. Una fallada que previsiblement serà dura o molt dura i que asseurà jurisprudència més enllà del sentit jurídic del terme, com de fet l’està fent ja contra el moviment independentista en el seu conjunt, amb les detencions del 23S.
I és que l’ofensiva reaccionària deslligada després de l’aplicació del 155 a Catalunya i el recolzament de Felip VI amb el discurs del "Per ells" l’endemà passat del 1-O suposa no només un greu atemptat contra la direcció del procés, sinó que posa en la picota les llibertats democràtiques del poble català, copejant amb duresa, a més, contra l’esquerra independentista amb la finalitat d’acabar amb el moviment independentista a cop de repressió per part del Règim del 78.
A dos anys de la celebració del referèndum, continuació fem un repàs d’aquesta ofensiva contra el poble català en el seu conjunt a cop de 155, poder judicial i forces de seguretat des dels dies previs al 1-O fins a l’actualitat.
2 años del #Referéndum1O 10.000 urnas, millones de papeletas, 2.315 centros de votación, 14.000 agentes de policía y guardia civil reprimieron brutalmente, pero la mayoría del pueblo catalán expresó su voluntad.#LlibertatDetinguts23S#LlibertatPresosPolitics#NiOblitNiPerdo pic.twitter.com/T2vY4EA6H1
— IzquierdaDiario.es (@iDiarioES) September 30, 2019
Pot interessar-te: La repressió del 1-O en xifres: 87 milions, 6.000 agents, 12.000 medalles i 1.066 ferits
El 1-O de 2017 milions de catalans van aconseguir votar en molts col·legis malgrat la repressió estatal i el tancament de 450 centres de votació per part dels Mossos d’Esquadra. Les escenes de la brutal intervenció de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil contra ciutadans indefensos, ancians, dones i nens, defensant els col·legis electorals, van recórrer les portades dels diaris i les xarxes socials de tot el món.
Pot interessar-te (en castellà): Les imatges de la repressió del 1-O que al Suprem li hagués agradat que no veiessis mai
Més de mil ferits de diferent consideració en més de 50 càrregues policials repartides per tota Catalunya, tan sols a la ciutat de Barcelona la xifra va ascendir a més de 340 i a Girona van ser 229. L’endemà passat, el 3 d’octubre, Felip VI donava el recolzament definitiu a la repressió amb el discurs del “Per ells” inserir. S’obria així el curs reaccionari contra el poble de Catalunya.
Però el 3 d’octubre també va arrencar una jornada històrica de mobilització, aquesta vegada amb sectors de la classe treballadora: la vaga general a Catalunya. No obstant això, amb la iniciativa del Govern de la Generalitat per transformar-la en una aturada de país, amb un atur patronal, aconseguia bloquejar processos d’assemblees i autoorganització embrionaris que es van donar en molts centres de treball el mateix dia 2. Durant la mateixa jornada del 3, des de l’ANC i Òmnium es va treballar intensament perquè no es desbordés el carrer i que el discurs del Rei es pronunciés amb els carrers buits.
El 27 d’octubre, el Parlament de Catalunya declarava la República catalana. 24 hores abans Puigdemont havia considerat novament fer marxa enrere i convocar eleccions al Parlament. No obstant això, milers d’estudiants en vaga i els diferents *CDR repartits per tota Catalunya pressionaven per a seguir endavant amb la declaració.
Por interessarte: La “tardor catalana”, què va sortir malament?
Al mateix temps que es declara la independència, el Senat aprova l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola, amb la dissolució del *Govern de la Generalitat i l’ingrés a la presó de la meitat dels seus membres, així com la dissolució del Parlament i la convocatòria a eleccions autonòmiques per al 21 de desembre de 2017.
A partir d’aquí, són innombrables les causes obertes en tots els àmbits de la societat catalana i contra joves i activistes de l’esquerra independentista o els Comitès de Defensa de la República (CDR) per accions com els talls de carretera durant la vaga del 8N en 2017 o l’obertura dels peatges en les protestes per la detenció de Carles Puigdemont a l’abril de 2018.
La detenció de Tamara Carrasco i l’exili d’Adrià Carrasco, així com les acusacions de rebel·lió i terrorisme per aquests fets, es van convertir en la punta de l’iceberg de l’escalada repressiva que ve sofrint el moviment independentista.
No obstant això, la setmana passada es feia un pas més en tota aquesta escalada repressiva i de criminalització en conèixer-se la detenció dels nou membres dels CDR el passat 23S i la seva posada a la presó provisional sense fiança de set d’ells. Un procés dut a terme des de l’Audiència Nacional i per part de la Guàrdia Civil que ha incorregut en "una vulneració absoluta dels drets a la defensa i practicant un aïllament de les persones detingudes", tal com han estat denunciant reiteradament des d’Alerta Solidària durant aquests dies.
Pot interessar-te: Reprenguem la lluita per l’autodeterminació amb una política anticapitalista i de classe
És possible que planegen mesures d’excepció com l’aplicació de la Llei de Partits per a il·legalitzar formacions, tancar periòdics o empresonar més militants? Una història ja coneguda en l’Estat espanyol. Aquest no és solament un cop i un punt d’inflexió per al moviment democràtic català. Ho és per a tota forma de protesta o dissidència política.
Abans de res això, es torna urgent el desenvolupament d’una mobilització social independent posant al servei d’aquesta totes les posicions institucionals de l’esquerra independentista i avançar a constituir un pol que agrupi a tots els sectors que volen combatre pel dret a decidir, però també contra la precarietat, els acomiadaments, el problema de l’habitatge o la lluita pels serveis públics.
