Fotos: OXFAM
L’ajuda a domicili està subjecta al món del dependent, i som l’últim escalafó de la cadena sanitària. Arribem als domicilis sense saber el que ens trobarem, i mai més ben dit. Ara mateix, en aquestes circumstàncies que estem vivint podem ser portadores del covid-19 o els usuaris ser portadors. I atenem una mitjana de quatre o cinc domicilis diaris, sense cap mena de protecció.
És una bogeria que els mitjans de comunicació alertin a la població que la propagació és molt fàcil, però que nou mil auxiliars d’ajuda a domicili, a la una del migdia del dia 13 de març del 2020 estem treballant sense cap mena de protecció. Això és totalment penós. Però què fem? Deixem d’anar als domicilis? Deixem d’atendre les persones que no tenen compra? A les persones que no poden fer el menjar? Persones dependents que estan esperant que els canviïs un bolquer?
Una vegada més, la quantitat de dones precàries, seguim amb el nostre millor somriure anant als domicilis dels usuaris. Jo porto gairebé 48 hores desbordada, de trucades de telèfon, d’escrits, i et prometen, et prometen, i després l’empresa no agafa ni el telèfon. Això és vergonyós.
Una vegada més som les grans oblidades, perquè mentre tothom s’està buscant la vida, comprant-se màscares o que puguin, a nosaltres ens ho hauria de proporcionar l’empresa, però fins ara no tenim res. Ahir es va fer un protocol especial d’ajuda a domicili, però no tenim res. Som les grans oblidades, perquè mentre tothom està buscant protecció, fins i tot els nostres propis usuaris, nosaltres estem treballant amb una bata, i uns guants de condícia, exposades a propagar-ho nosaltres i al fet que ens ho contagiïn els usuaris.
Nosaltres fem una labor humanitària, perquè quan portes tants anys en això, ja és una cosa vocacional (jo porto 13 anys). I quan passen aquestes coses fa molta ràbia. Les coordinadores estan teletraballant, i no estan exposades com nosaltres. Nosaltres no podem teletraballar. No podem cridar a l’usuari per telèfon i dir-li: “vés-te vestint”, o “fes-te el menjar”.
Nosaltres no volem deixar d’anar als domicilis, jo em presto voluntària per a tot el que faci falta, però amb protecció.
