×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

Crònica anunciada del que pot ser la segona onada

Els governs autonòmics i central es neguen a prendre les mesures de reforç del sistema sanitari que sí exigeixen als seus treballadors. La segona ona pot ser un nou crim social responsabilitat directa dels Torra, Ayuso o Sánchez.

EsquerraDiari.cat

dissabte 18 de juliol de 2020
Facebook Twitter

Foto Empordà.info ACN

Li ho van advertir. Se sabia. Els professionals sanitaris porten setmanes denunciant-ho en les seves concentracions setmanals. Els governs autonòmics en plena pandèmia han tret les tisores de podar per a aprimar novament les plantilles d’una sanitat pública extenuada i s’han continuat negant a reforçar els recursos per a preparar-se davant el rebrot.

De la mateixa manera que sindicats i organitzacions que treballen amb persones migrants anaven advertint que les conegudes condicions d’explotació i precarietat laboral i residencial que pateixen els jornalers agrícoles anaven a suposar un risc sanitari també. Els governs autonòmics i el ministeri de Treball va mirar per a un altre costat, el negoci de la patronal agrària està per sobre de la salut pública.

Aquesta vegada ni Ayuso, ni Torra, ni l’aragonès Lambán, podran al·legar que la segona ona els va enxampar desprevinguts. Tampoc Sánchez i Iglesias, que segueixen sense implementar un pla urgent de refinançament del sistema públic de salut d’acord amb les necessitats o prenent mesures contra les patronals que sotmeten a riscos altíssims a centenars de milers de treballadors i treballadores.

No colarà allò que no es podia fer una altra cosa o que és molt fàcil criticar a “toro passat”. Què passarà quan als simptomàtics compatibles amb covid se li sumin els constipats i grips de la tardor? Quan obrin els centres educatius i qualsevol alumne amb febre hagi de ser atès per a realitzar-li una PCR? També ho presentaran com a fets sobrevinguts? El nou col·lapse és només qüestió de temps.

De l’acomiadament del reforç covid a la falta de rastrejadors

Durant les últimes setmanes de maig i la primera quinzena de juny els governs de la Comunitat de Madrid i la Generalitat de Catalunya, dues de les regions on el col·lapse sanitari i la mortalitat per covid-19 van arribar més lluny, van començar a acomiadar el conegut com a “reforç covid”.

Eren centenars de sanitaris i personal auxiliar essencial que havia entrat en les pitjors setmanes d’abril amb contractes temporals i que acabaven al carrer aprofitant que encara es trobaven en període de prova.

Ocorria deixant a un sistema i un personal esgotat ísicament i psicològicament. L’estiu, encara sense rebrots, anava a ser dur per tota la càrrega assistencial acumulada en els tres mesos en què la major part dels recursos es van haver de dedicar a l’atenció de la pandèmia. Però a això se li afegeix ara que les previsions que molts feien per a octubre s’estan avançant a juliol.

Els i les sanitàries de centres de salut i ambulatoris de Saragossa, l’Hospitalet de Llobregat o Barcelona, denuncien que estan saturats. Molts realitzen entre 40 i 50 crides diàries, entre l’atenció ordinària, la de pacients en quarantena i el rastreig de contactes.

El buidament de la sanitat pública en l’última dècada ronda el 10% de reducció pressupostària. Unes xifres que s’incrementen en l’atenció primària. Només a Catalunya la retallada en aquest nivell fonamental ara per a la detecció i rastreig de nous casos arriba al 24% segons Amnistia Internacional.

Les retallades portades endavant pels diferents governs -tant del PP com del PSOE, del PNB o CiU i ERC- expliquen part del crim social que hem vist en la primavera i que ha deixat 30 mil morts oficials i gairebé 50 mil si atenem les xifres de l’INE.

Les retallades portades endavant en les últimes setmanes i la negativa a contractar els centenars de rastrejadors que es necessiten expliquen que el rebrot no s’hagi pogut controlar i la rapidesa en què sembla estar obrint-se una segona ona i el possible nou crim social que pot deslligar-se a la tardor o fins i tot abans.

Són 140 rastrejadors per a la Comunitat de Madrid i 165 per a Catalunya. Xifres que estan més de 10 vegades per sota que el que demanen els professionals sanitaris i epidemiòlegs. Per si no fos prou el Govern de JxCat-PDeCAT i ERC van decidir deixar aquesta labor essencial en mans de Ferrovial. Ni en aquestes circumstàncies desaprofiten l’ocasió per a afavorir negocis a les grans contractistes.

Pots llegir més articles a: Covid-19


Facebook Twitter
El periodista Jesús Rodríguez seguirà fent periodisme "molest" per al Règim des de l'exili

El periodista Jesús Rodríguez seguirà fent periodisme "molest" per al Règim des de l’exili

Catalunya tindrà abans un govern d'extrema dreta que la independència

Catalunya tindrà abans un govern d’extrema dreta que la independència

Per un Sant Jordi popular. No un recinte firal neoliberal

Per un Sant Jordi popular. No un recinte firal neoliberal

El Suprem confirma la condemna de tres anys i mig de presó a Adrià Sas

El Suprem confirma la condemna de tres anys i mig de presó a Adrià Sas

Primers candidats de Vox a les europees: "Des del feminisme combatiu, transinclusiu, antiimperialista i anticapitalista no us donarem treva"

Primers candidats de Vox a les europees: "Des del feminisme combatiu, transinclusiu, antiimperialista i anticapitalista no us donarem treva"

Les llistes d'espera a Sanitat baten rècords: per una xarxa pública de salut sota control de treballadors i usuaris

Les llistes d’espera a Sanitat baten rècords: per una xarxa pública de salut sota control de treballadors i usuaris

La mobilització migratòria imposa al Congrés el debat per regularitzar 500.000 persones

La mobilització migratòria imposa al Congrés el debat per regularitzar 500.000 persones

La hipocresia de Podemos: en el govern van votar els pressupostos militaristes, però ara es preocupen pels enviaments d'armes a Ucraïna

La hipocresia de Podemos: en el govern van votar els pressupostos militaristes, però ara es preocupen pels enviaments d’armes a Ucraïna