Aquest dilluns continua creixent la incertesa financera mundial com a resultat de la crisi bancària desfermada als Estats Units, després del col·lapse dels bancs Silicon Valley Bank i Signature Bank. Es tracta de la caiguda bancària més important des de 2008, quan va tenir lloc la crisi per la fallida de Lehman Brothers. Com es recordarà, en aquell moment, el sistema bancari i financer va ser durament colpejat, entre altres coses, per l’anomenada “crisi de les hipoteques”.

El Silicon Valley Bank (SVB) havia nascut a inicis de la dècada del 80 i, en les dècades següents va créixer fins a convertir-se en un dels vint bancs més importants dels EUA. En l’última dècada, aquest creixement va estar lligat al sector de les empreses tecnològiques. Les genèricament dites startups van tenir en el SVB i en altres bancs una font permanent de finançament, alguna cosa que no aconseguien en el conjunt del sistema bancari, donat el caràcter relativament de risc d’algunes inversions.

Al mateix temps, bancs com el SVB es van convertir en dipositaris de sumes importants del sector tecnològic. Segons ressenya l’economista Michael Roberts, Silicon Valley Bank va arribar a oferir serveis a gairebé la meitat de les empreses de tecnologia i atenció mèdica del país.

La crisi es va deslligar obertament a finals de la setmana passada. Va ser quan la mateixa gerència de SVB degué admetre que havia venut actius a pèrdua. Això l’obligava a intentar vendre USD 2.250 milions de part de les seves accions per a compensar balanços. Aquesta situació va generar una forta desconfiança, que es va convertir en una correguda bancària contra la institució.

A partir d’ara, SVB quedarà sota l’administració judicial de la Corporació Federal d’Assegurances de Dipòsits (FDCI per les seves sigles). Es tracta d’una agència independent, creada pel Congrés per “garantir la confiança pública en el sistema financer”. La mateixa va decidir la transferència de tots els dipòsits -assegurats i no assegurats- a un ’banc pont’, que serà operada per ella mateixa.

Raons de la caiguda

Segons s’assenyala en el Washington Post, “SVB es va veure particularment afectada per la caiguda del valor de les seves tinences de bons del Tresor dels EUA, a mesura que augmentaven les taxes d’interès”.

Els bons del Tresors solen ser considerat una “inversió segura”. No obstant això, el valor dels mateixos va començar a caure abruptament quan la mateixa Reserva Federal (FED) va començar un camí de progressiu augment de les taxes d’interès. Això va colpejar sobre els actius de SVB i podria impactar també sobre altres bancs o entitats financeres.

La pujada de les taxes d’interès és implementada com una política antiinflacionària per part de la Reserva Federal. L’objectiu és intentar un cert “refredament” de l’economia que garanteixi menys nivells de pujada de preus. No obstant, com ho assenyala també Roberts, aquesta pujada permanent colpeja sobre diversos sectors econòmics, entre els quals cal incloure tant als bancs com a l’àrea de les tecnològiques. Assenyala, per exemple, que “Les taxes més altes també han afectat especialment el sector tecnològic, soscavant el valor de les accions tecnològiques i dificultant la recaptació de fons. Llavors, les empreses de tecnologia van començar a retirar els seus dipòsits en efectiu en SVB per a pagar les seves factures”.

Biden sale al rescate por la quiebra de Silicon Valley Bank. Como en la caída de Lehman B. en 2008, el estado interviene para salvar a los ricos. En este caso las grandes tecnológicas cuyos activos (depósitos) se resguardan, mientras estas empresas amenazan con miles de despidos.

— Nicolas del Caño (@NicolasdelCano) March 13, 2023

L’Estat capitalista una altra vegada salvant a les grans empreses?

Durant el cap de setmana i aquest mateix dilluns, el Govern dels EUA va intentar frenar la incertesa financera. Primer ho va fer garantint públicament que “els dipòsits estaran quan se’ls necessiti”. Gairebé en simultani, el president Biden va anunciar que ni l’Estat ni els contribuents “es faran càrrec de les pèrdues” dels bancs.

En principi, segons la informació oficial, serien garantits tots els dipòsits existents. Als EUA existeix un segur federal per a comptes de fins a USD 250.000. En aquest cas, segons les primeres versions, aquest límit no regiria. El que no apareix clar és d’on sortiran aquests fons. Segons el mateix Washington Post, un funcionari del mateix Tresor nord-americà va indicar que “els diners utilitzats per reemborsar als dipositants provindria d’un fons pagat per bancs estatunidencs”.

No obstant això, aquest fons està garantit en última instància per la mateixa FED. Si es produís una correguda bancària més estesa entraria en debat si els fons existents actualment són suficients o si, per contra, ha d’aportar la pròpia Reserva Federal. El mateix article indica, a més, que aquest cap de setmana la FED va anunciar una línia de crèdits per als bancs. La mateixa permetria oferir la possibilitat d’accedir a diners per a garantir els seus balanços i fer front a una eventual correguda bancària.

Un debat comença a créixer en aquestes hores. Es tracta d’un rescat fet per l’Estat? La discussió no és casual. La crisi de 2008, després de la fallida de Lehman Brothers, va implicar una intervenció massiva de l’Estat capitalista per evitar una fallida major del sistema bancari. Això va operar com un veritable rescat als beneficis del gran capital financer. Al mateix temps, va implicar una càrrega enorme sobre les finances públiques i, lògicament, sobre la vida de milions i milions de petits contribuents.

Al mateix temps, en els anys següents, es va fer cada vegada més evident la degradació del nivell de vida de la classe obrera i els sectors populars que habiten als EUA. Així, mentre els grans bancs eren salvats per l’Estat, la població treballadora veia enfonsar-se les seves condicions de vida. Això sembla haver quedat gravat en la consciència de milions. D’aquí que el Govern hagi rebutjat la idea que això està novament ocorrent.

La crisi està oberta i es continua desenvolupant. L’aposta de Biden i la FED és intentar contenir la crisi. Aquest dilluns, no obstant això, els mercats del món han tremolat. El que ocorri en les pròximes jornades definirà la dinàmica dels esdeveniments. D’antuvi, torna a quedar en evidència la profunda irracionalitat del sistema capitalista, on els negociats del gran capital acaben llançant a milions a situacions crítiques.