Els efectes negatius en la salut de la crisi climàtica són cada vegada més evidents. Durant l’última setmana el gran tema de conversa a tot arreu ha estat el mateix: la calor. Una calor que ja s’ha cobrat més de 500 morts en l’Estat espanyol del 10 al 19 de juliol, mentre que en l’onada de calor al juny es va cobrar 830.

Les temperatures extremes han fet que el Regne Unit declari l’emergència nacional per calor extrema per primera vegada. Al mateix temps, el govern italià ha declarat l’estat d’emergència per la intensa sequera que assola el nord del país i que ja és la pitjor crisi hídrica en els últims setanta anys.

Un estudi recent de l’Institut de Salut Carlos III mostra que, de tots els factors que intervenen en l’impacte de les onades de calor sobre la salut de les persones, els socioeconòmics són els més determinants: o el que és el mateix, les onades de calor són una qüestió de classe.

L’estudi mostra que és la baixa renda el factor més decisiu en l’alta mortalitat durant les onades de calor. Les famílies les llars de les quals manquen de climatització, o bé que no poden utilitzar-ho per l’elevat preu de l’electricitat són un exemple de com la calor pot afectar més la classe treballadora i els sectors populars.

L’estudi també assenyala que les zones verdes són clau per a baixar la temperatura de les zones residencials. Unes zones molt poc freqüents en barris i pobles on el que predomina són pisos de deu plantes de formigó, en els quals viu massivament gran part de la classe treballadora.

A més, són els i les treballadores amb pitjors condicions laborals els qui tenen més probabilitat de morir treballant. I això és principalment degut als accidents laborals, que entre gener i maig de 2022 ascendeixen a 336 segons xifres oficials (un 20,4% més que en el mateix període del 2021).

En el cas de les onades de calor, ja són diversos treballadors els que han mort treballant a més de 40 °C, com va ser el cas de José Antonio González, que va morir per un cop de calor treballant en la neteja municipal de Madrid divendres passat. La seva jornada coincidia amb les hores de màxima temperatura, en les quals es recomana no dur a terme activitats físiques al carrer. Després de perdre la consciència a mitjan tarda, va morir a la nit en un hospital madrileny.

Després de la seva mort, la ministra de treball Yolanda Díaz enviava les seves condolences per Twitter atribuint el cop de calor a la crisi climàtica en abstracte, com si l’explotació laboral i la precarietat que portaven a un treballador de seixanta anys amb un contracte temporal a treballar de 2 a 8 de la tarda a 42 °C no haguessin estat una qüestió determinant en la seva mort.

El dissabte, un altre treballador va morir d’un cop de calor a Móstoles, mentre treballava en una nau en la qual s’aconseguien els 46 °C de temperatura. Tenia cinquanta-vuit anys. Altres 14 van sofrir marejos i vòmits durant el cap de setmana, segons ha comunicat UGT. I un altre més, de la mateixa edat, va ser hospitalitzat greu ahir a la tarda a causa d’un altre cop de calor. Casos en els quals es combinen les altes temperatures provocades per la crisi climàtica amb unes condicions laborals d’absoluta precarietat.

Al seu torn, associacions i sindicats de bombers forestals han posat el crit en el cel perquè els serveis d’extinció d’incendis estan infradotats i es veuen desbordats. Cosa que es fa particularment greu amb 60.000 hectàrees cremades en deu dies.

Malgrat que, a causa de l’escalfament global, els incendis cada vegada són més probables, els brigadistes denuncien que els recursos destinats pel govern i les comunitats són cada vegada més minsos, i el model de contractació en el sector és altament temporal i precari. A més, els recursos són insuficients per a prendre mesures de control a l’hivern, que implicarien netejar els boscos i evitar l’acumulació de material inflamable.

Cosa que també afecta la classe treballadora especialment, que veu perillar les seves llars per les flames, sense tenir una alternativa residencial. A més, un brigadista ha mort ja a Zamora extingint un incendi, i un veí ho ha fet en la mateixa província.

En aquest context, el president del govern Pedro Sánchez es lamenta pels incendis sense donar cap solució als treballadors i la població. Més aviat al contrari, mentre es lamenta de la crisi climàtica inverteix més pressupost en Defensa i anteposa els interessos de les empreses causants de la crisi climàtica als dels treballadors.

El govern no ha pres cap mesura per a evitar que la crisi climàtica la paguin les classes populars, així com tampoc les pren per a evitar o pal·liar la mateixa crisi. El preu de la llum segueix pels núvols i l’escalada de preus continua, amb una inflació que ja arriba al 10%. Els salaris, no obstant això, no van pujar ni la tercera part que la inflació en el mateix període.

L’impost extraordinari a les elèctriques, a més, no suma ni el 10% dels beneficis de les 5 majors empreses en 2021, i serà inferior a l’augment de despesa en Defensa, per la qual cosa tampoc repercutirà en millores socials. La Unió Europea, per part seva, en matèria d’energia torna a apostar per l’ús de combustibles fòssils per l’escassetat deguda a la guerra d’Ucraïna.

Una immensa irracionalitat capitalista que aprofundeix en el desastre. En un moment en el qual ciutats com Madrid o Saragossa baten el seu rècord històric de temperatures, i moltes altres es veuen assolades per incendis, es fa més urgent que mai aixecar un programa de la classe treballadora que posi fi a la crisi climàtica.

Un que no es revolti als interessos de les elèctriques, sinó que les expropiï sota control dels treballadors i la població per a posar-les a funcionar concorde a criteris ecològics i de sostenibilitat. Un programa per a acabar amb els beneficis milionaris de les empreses i utilitzar-los per a canviar el sistema de transport a un públic i sostenible.

Barallem per acabar amb les causes de les morts laborals i amb les causes de la crisi climàtica. Acabem amb el capitalisme abans que el capitalisme acabi amb nosaltres!