La militància de Junts ha decidit sortir del govern de la Generalitat en una consulta on els partidaris del ’NO’ s’han imposat amb un 55,73% dels vots. Per contra, els partidaris de mantenir-se a l’executiu català han obtingut un 42,39%, mentre que la participació ha estat del 79,18%.
Tot tenint en compte que els resultats poden provocar no només una crisi definitiva en el si del govern català, sinó una possible escissió en l’interior de Junts, entre els partidaris de Laura Borràs i els de Jordi Turull, presidenta i secretari general respectivament.
La decisió de consultar a la militància del partit per resoldre si sortir o no del govern venia motivada per l’enèsima crisi entre ERC i Junts en el govern de coalició, després que Pere Aragonès destituís el vice president Jordi Puigneró (Junts) i la petició d’una moció de confiança per part dels junters cap al propi president Aragonès en ple debat de política general al Parlament de Catalunya.
És evident que ambdós partits processistes mantenen diferències importants que ha acabat desencadenant en aquesta sortida de Junts del govern. Ara bé, aquestes diferències no giren en torn de com cumplir amb el mandat popular del referèndum de l’u d’octubre. La crisi entre ambdós partits de la burgesia catalana és vella i pivota en qui assoleix l’hegemonia política a Catalunya.
No obstant, malgrat les diferències entre ERC i Junts, el que és evident també és que ambdós partits estan més que d’acord en la tornada a la normalitat autonòmica. Allò més buscat per les direccions processistes no és altra cosa que enterrar les aspiracions pel dret a l’autodeterminació del moviment independentista a canvi de renovar una relació fluida i beneficiosa per a la burgesia catalana amb els cercles de poder i econòmics de l’Estat espanyol.
I això és així també perque en el seu moment, la CUP i l’esquerra independentista es va negar a plantejar un full de ruta independent dels partits processistes. Mantenint, per contra, l’estratègia de mà estesa i la subordinació al govern català. Impedint en conseqüència que sectors més amplis de la classe treballadora prenguessin en les seves mans la demanda del dret a decidir i la lluita amb els seus propis mètodes, seguint el camí de les jornades de l’u i 3 d’octubre.
Ara, els resultats de la votació de Junts per sortir del govern deixen per als pròxims dies molts interrogants com és quina serà l’estratègia de Junts com a oposició i sent tercera força al Parlament per darrera del PSC. Però sobretot, en quina situació decidirà governar ERC i amb quins suports comptarà per part d’altres forces com els comuns o el mateix PSC.
El que és segur però, es que tant ERC com Junts seguiran amb l’intenció d’enterrar la voluntat del moviment democràtic català d’ara fa cinc anys.
