El Partit Socialista (PS) del social liberal António Costa, en el poder des de 2015, va obtenir la majoria absoluta en les legislatives de Portugal celebrades aquest diumenge. El PS ha aconseguit 117 dels 230 escons de l’arc parlamentari (9 més que en 2019), la qual cosa representa el 41,68% dels vots. D’aquesta manera, António Costa ha revalidat el seu mandat per quatre anys més i amb majoria absoluta.
L’altra dada destacada de la jornada és el creixement de l’extrema dreta. El partit Chega!, fundat en 2019, es consolida com la tercera força política de Portugal en aconseguir el 7,15% dels vots i obté 12 diputats. L’auge d’aquesta força amb un discurs xenòfob i ultradretà, és paral·lel a l’enfonsament de les forces de l’esquerra neorreformista, com el Bloco i el PCP, que van perdre un enorme pes electoral, a conseqüència d’anys de suport sostingut al govern social liberal de Costa.
El diari "Público" de Portugal titula amb la frase "La majoria dona sorpresa absoluta", ja que, fins al propi António Costa, primer ministre des de 2015, havia descartat en els últims dies aquesta possibilitat davant unes enquestes que donaven un empat tècnic entre el PS i els conservadors del PSD que lidera Rui Rio. En majúscules, "Diario de Notícias" (DN) resumeix el seu titular de portada amb la paraula absoluta i una foto de Costa celebrant la victòria amb el braç enlaire. Per part seva, el setmanari "Expresso" explica que els 117 diputats obtinguts pel PS (falta per distribuir 4 escons, una vegada comptat el vot estranger) eleven a la formació de Costa al "quart millor Partit Socialista" de la història de Portugal. És la segona vegada que el PS aconsegueix la majoria absoluta en unes eleccions legislatives.
El més notori és que mentre el PS celebra el triomf, els seus exsocis del govern per "esquerra" queden enfonsats. El Bloco d’Esquerres cau des dels 19 diputats a 5 escons, mentre el Partit Comunista passa de 10 a 6.
En 2015, el Bloco i el PCP van arribar a un acord amb Costa que va permetre al Partit Socialista (PS) governar en minoria, malgrat no haver guanyat les eleccions. A aquest acord se’l va conèixer com la “jerigonza”. El suport "des de fora" de l’esquerra reformista va ser clau perquè Costa obtingués dos períodes consecutius al capdavant al govern.
Les eleccions anticipades del 30 de gener es van convocar a finals de 2021 després de la ruptura del bloc d’esquerres en la votació dels pressupostos generals. Durant la campanya, Costa va apostar per demanar el vot per a aconseguir una majoria absoluta per al Partit Socialista. Ara podrà governar sense necessitar el suport dels seus exsocis d’esquerra.
Catarina Martins, líder del Bloco de Esquerda ha declarat després de la jornada electoral que el resultat és "dolent" per a la seva formació i ha culpat al primer ministre de "crear una crisi artificial per a obtenir una majoria absoluta". "El vot útil va penalitzar als partits d’esquerres", ha agregat.
La realitat és que el que ha "penalitzat" als partits de l’esquerra reformistes portuguesa ha estat el seu suport durant dos períodes consecutius al govern de Costa. Un govern que va aplicar reformes antiobreres, que va militaritzar vagues obreres i va rescatar a la banca. Ara, davant una perspectiva de recuperació econòmica postpandèmia, els votants de la centreesquerra han optat per fer costat al govern i no als que li van fer la comparsa tants anys.
Com a contracara, l’extrema dreta de Chega! ha crescut i es transforma en tercera força. Com s’explica aquest canvi en l’escenari electoral? Durant tots aquests anys, les forces d’esquerra institucional com el Bloco i el PCP han sostingut al govern de Costa. Un govern que va aplicar plans neoliberals, va militaritzar vagues obreres i va beneficiar a la gran banca. El descontentament social creixent amb el seu govern l’ha canalitzat l’extrema dreta, de manera reaccionària. Aquest ha estat el resultat de la subordinació de les forces d’esquerra neo-reformista al govern social liberal.
L’experiència de Portugal és un mirall on es pot mirar també el neo-reformisme espanyol. Les últimes dades electorals indiquen una caiguda persistent d’Unidas Podemos, mentrestant, en el flanc de l’extrema dreta, ve creixent VOX. La política d’aliances amb els social liberals per a "frenar a la dreta", com plantejaven tots els neo-reformistes, han donat lloc ni més ni menys que al creixement d’aquestes forces reaccionàries. Una lliçó clau per a tota l’esquerra a nivell mundial.
