Espontàniament, la veloç propagació del coronavirus, ha generat respostes solidàries exemplars a l’Estat espanyol, com segurament ocorre en altres llocs del món. Joves estudiants universitàries que, enfront del tancament dels centres educatius, s’ofereixen a cuidar gratuïtament a les filles i fills de les famílies assalariades que no poden assumir l’opció del tele-treball.
Veïnes i veïns que realitzen les compres de les persones ancianes que viuen soles. Treballadores i treballadors de la salut que, malgrat els torns d’aquests dies agitats, dispensen consells i atenen per telèfon els requeriments d’amistats i familiars que apel·len al seu coneixement.
En tots els moments "no programats" de la Història, el poble treballador i especialment les seves dones, reaccionen d’aquesta manera, deixant de costat els compromisos personals i l’individualisme que permea, quotidianament, les relacions socials contemporànies.
Explica’ns com t’està afectant la crisi del coronavirus a la teva feina i en el teu dia a dia
Explica’ns com t’està afectant la crisi del coronavirus a la teva feina i en el teu dia a dia
Aprofitant la solidaritat popular per a no tocar els guanys capitalistes
Però mentre aquest comportament altruista no genera més que empatia i admiració de part de la comunitat, els governs i empresaris es recolzen en ells, cínicament, per a utilitzar-lo en el seu propi benefici.
Quina indignació genera que ens parlin de la responsabilitat individual per a evitar els contagis els mateixos que permeten que milions de persones es continuïn amuntegant en els transports públics per a anar a les fàbriques, empreses i grans comerços que continuen funcionant!
Quina indignació ens provoca que els capitalistes reclamin fons "solidaris" a l’Estat per a fer front a les prestacions per a les treballadores i treballadors que han de quedar-se cuidant als seus fills, amb la condició de no desemborsar ni un cèntim dels seus milionaris guanys obtinguts a costa de la nostra explotació fins fa a penes uns dies!
Quina indignació ens dóna que felicitin, hipòcritament, als "heroics" treballadors del sistema sanitari, als qui condemnen a jornades extenuants, en condicions insalubres i carregant sobre la seva esquena difícil decisions enfront d’hospitals saturats!
Els governs i funcionaris, els directius de les empreses, els organismes internacionals i, també, increïblement, militants polítics de l’esquerra i fins i tot que es diuen anticapitalistes, ens conviden a ser solidaris, responsables i a col·laborar. #YoMeQuedoEnCasa piulen els funcionaris polítics i repliquen artistes i esportistes milionaris. Uns altres, sense tants privilegis i amb intencions solidàries, ens desitgen "ànim" i escampen a les xarxes la mateixa hashtag que sona a una ordre amb sabor amarg per a milions de persones que han d’anar a treballar, a exposar-se al contagi, per als qui no existeixen les opcions.
El poble treballador ho farà sense que li demanin. Estem prou acostumats a fer front a les catàstrofes naturals que el capitalisme transforma en tragèdies i massacres on la majoria de les víctimes les posem nosaltres mateixos.
Però mentre actuem com creiem necessari fer-ho pel nostre propi bé i el dels nostres congèneres, exigim que, amb tots els instruments polítics i legals amb els què JA compten les democràcies capitalistes, es posin tots els recursos i els milionaris beneficis empresaris a la disposició de mitigar i resoldre aquesta pandèmia. Perquè les nostres vides valen més que els seus guanys.
