El Festival Farkha, que es celebra de forma anual i que ja porta 27 edicions, reuneix la joventut palestina així com a joves de tot el món. En una setmana, no sols s’intercanvien perspectives a través de debats polítics i seminaris, sinó que també es fan treballs de voluntariat com plantar arbres i construir camins.

Us volem fer aquesta entrevista perquè últimament hi ha hagut informes parcials i falsos en els mitjans de comunicació burgesos sobre el festival volem donar l’oportunitat d’informar com va anar realment el Festival. En primer lloc, voldriem conèixer els grups que han vaitjat fins a Palestina per participar del Festival.

Palästina Antikolonial:

Nosaltres som Palestina anticolonial, de Münster, i vam fundar el grup durant l’estiu de 2020 quan l’annexió de Cisjordània estava amenaçada i hi havia una necessitat entre els estudiants de Münster de sortir als carrers i manifestar-se en contra. Després ens vam adonar que hi havia un gran desig a Münster de mostrar solidaritat amb Palestina. És important per al nostre grup enfortir el tema de Palestina en l’esquerra alemanya i promoure la solidaritat amb Palestina a nivell local.

Jüdische Stimme:

Som de la Veu Jueva per la Pau Justa a l’Orient Mitjà. Ens vam fundar en 2003 i al principi érem només un grapat de jueus alemanys i israelians. Som una associació registrada des de 2007. En primer lloc, el nostre enfocament és emfatitzar que ser jueu i fer costat a Israel no han d’anar plegats. Volem mostrar que el poble jueu també pot tenir una actitud molt crítica o negativa cap a la política israeliana i el projecte sionista en general. Aquest discurs és molt unilateral a Alemanya.

De totes maneres, hi ha molt pocs jueus a Alemanya. Les veus que s’escolten en els mitjans són sovint organitzacions conservadores proisraelianes. Volem contrarestar això. En els últims anys hem volgut enfortir diversos grups palestins que existeixen des de fa molt temps però que tenen molt poca visibilitat. Ara estan guanyant més visibilitat i sobretot volem donar-lis suport donant. Les nostres possibilitats són sovint limitades, però podem donar accés als altres grups a un discurs que els és negat per la societat majoritària alemanya.

Kreuzberg United:

Nosaltres representem al grup Kreuzberg United. Som un grup de joves comunistes que fa treball de base en el districte Kreuzberg de Berlín. El nostre enfocament aquí està en temes que afecten explícitament el veïnat i els seus residents, però també la crisi capitalista actual i els efectes en la nostra classe, la classe treballadora. A més, també oferim activitats com caps de setmana educatius sota el nom Xarxa Youth Academy, on nosaltres, com a joves, aprenem junts els conceptes bàsics del marxisme, o també oferim esports com pot ser l’entrenament de boxa juvenil.

Migrantifa Berlin:

Som de Migrantifa Berlín. Vam ser fundats després de l’atac d’extrema dreta a Hanau, en el qual nou immigrants van ser assassinats. Com a resultat, van sorgir grups de “Migrantife” en 30 ciutats diferents d’Alemanya. Migrantifa a Berlín s’organitza des dels barris per a l’autoprotecció dels migrants. Fem això sabent que estem en perill per l’estat, especialment per la policia i el poder judicial, i no estem protegits. Veiem el racisme com un prerequisit sistèmicament rellevant en el capitalisme. La nostra organització de base, per tant, també ha de mostrar una perspectiva de transformació social. Lluitem per una societat lluny de l’explotació i l’opressió, per la qual cosa l’internacionalisme és un tema important per a nosaltres.

Podeu explicar-nos breument què és exactament el festival Farkha i per què vau decidir participar-hi?

Migrantifa Berlin:

El festival de Farkha segueix el concepte del socialista Tawfiq Ziad de Natzaret, que també va desenvolupar conceptes de treball voluntari i treball de base, en els quals també es basa el festival. També ha estat la primera vegada que hi han estat presents camarades del Partit Comunista d’Israel, la qual cosa va ser un intercanvi emocionant per a nosaltres. Farkha és un poble molt petit situat prop de Salfit. Des de l’any passat, l’alcalde de Farkha és designat pel Partit Comunista o el PPP (Partit del Poble Palestí), igual que en altres pobles de Cisjordània.

Palästina Antikolonial:

El que també és especial és el fet que des dels anys noranta també treballen dones en el festival, és a dir, homes i dones estan treballant junts. Això és bastant inusual a Palestina. Activistes internacionals també venen a Farkha des de fa diversos anys. Els participants palestins viatgen des de tota Cisjordània, per exemple, des de Nablus, Tulkarem, Jerusalem Est i altres llocs.

Kreuzberg United:

En particular, com un grup de joves s’enfoca en el treball de base. Ens va interessar intercanviar idees sobre l’estratègia i l’experiència del treball juvenil dels nostres companys locals. Aquest treball juvenil troba el seu punt culminant anual en el Festival Farkha. En conseqüència, era obvi per a nosaltres participar-hi.

Jüdische Stimme:

Com a president de l’associació, vaig pensar que podria ser una bona oportunitat representar a la nostra associació en el festival. Sabiem que sempre hi va gent jove que no està particularment polititzada o que no sap molt sobre el món exterior, però que vol anar al festival perquè està passant quelcom interessant. En aquest moment em vaig adonar que la idea d’un grup jueu treballant en solidaritat amb Palestina és una cosa bastant nova i "estranya". Vam pensar que en lloc de parlar sempre en la mateixa bombolla, on tots tenim més o menys els mateixos requisits quant al discurs, seria diferent submergir-se en el lloc. Es tracta de mostrar solidaritat i participar en un projecte global.

Migrantifa Berlin:

Per a nosaltres són moltes les raons que s’han ajuntat i actuen en diferents nivells. D’una banda, va ser una oportunitat per a nosaltres de conèixer la realitat política i l’equilibri de poder sobre el terreny. Al mateix temps, com a grup d’immigrants de Berlín, sempre hem estat connectats amb la lluita palestina, després de tot, la diàspora palestina més gran d’Europa té la seva seu a Berlín. Dit això, és un tema amb el qual estem molt connectats a través de les comunitats en les que treballem. Especialment com a comunistes i anticapitalistes, l’internacionalisme juga un paper important per a nosaltres i el nostre treball.

D’altra banda, també va ser l’oportunitat de conèixer un partit a Palestina i intercanviar estratègies i experiències amb els diferents grups allà. Similar al que ja ha mostrat Kreuzberg United, això significa tenir l’oportunitat de conèixer la realitat amb l’ajuda d’un actor polític local.

Podeu explicar quins temes polítics es van tractar en el festival?

Kreuzberg United:

Generalment es tracta la història de l’opressió del poble palestí i la resistència. A més, aquest any hi ha hagut esdeveniments sobre el sexisme imperant en la societat i específicament en el lloc de treball, o esdeveniments sobre les connexions històriques entre els moviments d’alliberament kurds i palestins, per nomenar alguns exemples.

Jüdische Stimme:

Per a ser més precisos, ja que s’acaba d’esmentar l’enfocament feminista, va haver-hi una obra de teatre que va abordar la desigualtat sexista i l’assetjament laboral. Va ser interessant que es va utilitzar la metodologia del Teatre de l’Oprimit, en la qual els artistes de l’escenari demanaven a persones del públic que fessin un paper. Va ser molt emocionant veure com la gent local va reaccionar davant això.

En un altre esdeveniment, dues companyes van parlar sobre les dificultats que han tingut les dones al llarg de les dècades: D’una banda, trobar el seu lloc en el moviment d’alliberament, perquè en l’època dels Acords d’Oslo estaven bastant desil·lusionades perquè realment no tenien el seu lloc en la política. Per tant, s’han retirat cada vegada més a les professions socials per ajudar a la societat en general i no participar tant en la lluita política.

Acabes d’esmentar els Acords d’Oslo, pots explicar-nos breument de què es tractaven?

Jüdische Stimme:

Els dos acords es van concloure en 1993 i 1995 i al mateix temps es va fundar l’Autoritat Palestina, amb el supòsit objectiu de preparar el camí per a un estat palestí. Bàsicament, tot va ser un espectacle que va permetre als israelians annexar més i més terres a través d’assentaments i simplement pacificar a la comunitat internacional dient "aquí, ara tenim un procés polític pel procés de pau" per a pretendre que aquesta burocràcia israeliana va a alguna part.

Migrantifa Berlin:

Per tornar directament al grup de teatre ja esmentat anomenat “Ashtar”, van realitzar dues obres. La segona peça va ser una crítica a l’Autoritat Palestina. Va ser molt suggeridor i per això es va obrir el tema de les crítiques a l’AP in situ. En les converses es va tractar de comprendre millor aquesta crítica i així conèixer fins a quin punt l’AP és un actor a superar. Finalment, en part també representa un perill per als grups locals d’esquerra genuïnament progressistes.

Heu parlat molt sobre el contingut que es va transmetre a través del teatre. Podeu explicar-nos altres esdeveniments i maneres de tractar els temes polítics?

Palästina Antikolonial:

Va haver-hi conferències i debats constantment. Una d’aquestes conferències va ser sobre la construcció del mur, que es va construir a través de Cisjordània, no a la frontera amb l’àrea militar. Es van discutir les conseqüències per a la població local. No només s’han separat comunitats i famílies, sinó que la construcció té enormes conseqüències ecològiques. No només els factors polítics juguen un paper per a les persones que viuen allí.

Jüdische Stimme:

A més del programa del festival en si, es van organitzar els anomenats "viatges polítics d’un dia" per a la delegació internacional. Així com excursions a llocs clau de la regió. En el procés tots vam estar dins dels territoris israelians, per exemple a Akka i Cisjordània, a ciutats com Khalil (Hebron), Belén, però també a Jerusalem Est. Aquest últim té un estatus intermig, perquè d’una banda representa una àrea annexada en violació del dret internacional, però d’altra banda, part d’aquesta ciutat també pertany a Israel, en la qual hi ha altres estructures burocràtiques. També vam aprendre informació de fons sobre la situació actual, per exemple, com s’està utilitzant la gentrificació per desplaçar als palestins. A Akka, per exemple, ens van dir com s’han d’usar les sancions i les regles per expulsar a les persones amb petites empreses o comerciants.

Khalil també és un cas especial: dins de la ciutat, els colons viuen entre cases de palestins. Normalment, els assentaments i les ciutats palestines estan separades entre si. Tots dos existeixen paral·lels entre si. Llavors veus en el primer pis una família palestina i a dalt una família de colons amb una bandera d’Israel, que allà gaudeix de la protecció dels soldats.

Migrantifa Berlin:

L’estratègia dedicada en la que s’imposen els assentaments no és gens casual. Això només mostra aquest absurd social, qui està a baix i qui està entronitzat a dalt. Als palestins no se’ls permet usar els carrers dels colons, per la qual cosa hi ha una divisió de camins. Les reixes s’estenen sobre els carrers dels palestins perquè els colons que viuen a dalt constantment llancen les seves escombraries. Mentre això succeeix, el concepte d’apartheid encara es discuteix a Alemanya. No obstant això, tot això va ser realment molt formatiu per a nosaltres, en la mesura en què s’acosta al que eventualment coneixerem com a treball no alienat.

També s’ha parlat molt sobre lo ràpid que notes com s’ajusten les necessitats quan vius de manera més col·lectivista i que mal·leables són les persones referent a això. També va ser una introspecció políticament emocionant per a nosaltres.

Kreuzberg United:

Hem parlat molt de sobre les possibilitats de tractar el contingut polític, per exemple a través de pel·lícules, obres de teatre, conferències o debats. Com ja es va esmentar, també es van realitzar moltes experiències importants fora del contingut del programa, ja sigui durant el treball voluntari conjunt, durant els intercanvis, durant els menjars o en situacions socials. Allà es va poder entaular un intercanvi amb diferents joves de diferents ciutats. Això ens va donar una idea de les lluites individuals i els problemes de la vida quotidiana.