Foto: @CGTMarPuertoBCN
La situació actual dels amarrafors ved’ençà la fusió entre l’antiga Cemesa i Mooring i que va donar lloc a Amarres de Barcelona.
En aquest sentit el portaveu de CGT Mar i Ports, Dani Català, deia el primer dia de vaga que "en els últims temps la nostra situació és de precarietat. La guerra comercial salvatge entre les dues empreses va rebentar els preus de l’amarratge a Barcelona". La cosa no queda aquí, sinó que des de llavors les empreses esmentades han empitjorat les condicions de les plantilles pel que fa a la "formació, inversió en seguretat, salaris congelats, sense revisions ni pujades de l’IPC".
Els treballadors han hagut d’enfrontar a la Guàrdia Civil amb l’equipament d’antiavalots per a reprimir-los cada dia. A més, des de la plantilla han denunciat uns serveis mínims “totalment abusius” que suposen una vulneració del dret de vaga.
L’exemple dels amarradors torna a demostrar que els capitalistes no deixaran d’intentar avançar sobre els nostres drets i precaritzat-nos. Però sobretot ens recorda que la classe treballadora no només no ha desaparegut, sinó que controla els sectors estratègics de l’economia i que té la capacitat de parar-ho tot, però també de fer-ho funcionar. Davant d’aquesta força, el govern del PSOE i Unides Podem es posiciona, com sempre, del costat de la patronal i ha tornat a reprimir, tal com ja va fer amb la vaga del metall a Cadis.
Des de la joventut de Contracorrent tenim clar que el nostre lloc està al costat de la classe treballadora en lluita per enfrontar la patronal i la repressió del govern en cada ocasió. Perquè els seus drets són els nostres i perquè aquesta unitat també serà clau per a lluitar contra la pròxima reforma laboral que perpetua el futur de precarietat per a la joventut i el conjunt de la nostra classe.
Tota la nostra solidaritat amb els amarradors del Port de Barcelona!
