Publiquem el vídeo de la xerrada amb la qual va tancar la IV Escola d’Estiu de la CRT a Barcelona, a càrrec de Santiago Lupe i Pablo Castilla.
En ella Lupe va traçar un repàs a les principals fites de l’època de crisi, guerres i revolucions que es va inaugurar amb l’esclat de la I Guerra Mundial, prenent el concepte de crisi, ruptures i restauracions de l’equilibri capitalista plantejat per León Trotsky a la III Internacional per analitzar la situació internacional i l’estat de salut de la dominació capitalista.
Va abordar especialment les oportunitats revolucionàries que s’havien plantejat per a superar el capitalisme, tant durant la crisi dels 30, en la immediata postguerra mundial i durant l’ascens de la lluita de classes del 1968 fins al 1981. Va analitzar el rol de les direccions reformistes, estalinistes i populistes per evitar-lo i els límits que des de l’extrema esquerra i en particular, les organitzacions del trotskisme de postguerra, per aconseguir imposar una alternativa.
Es va detenir a explicar els orígens de l’ofensiva neoliberal, les seves conseqüències en les condicions de vida, conquestes i capacitat de lluita dels explotats, i també les contradiccions que van acabar esclatant en la crisi del 2008. Finalment va abordar les principals línies de falla de l’equilibri capitalista en l’ordre econòmic, geopolític i de la lluita de classes, que reactualitzen la vigència de la lluita per un altre ordre social basat.
Castilla va continuar debatent el sentit comú impost després de l’ofensiva neoliberal d’acceptació com a inevitable del capitalisme i les seves catàstrofes.
Va abordar el paper que juga, com a ofensiva ideològica reaccionària, la moda distòpica que inunda sèries, pel·lícules i literatura, especialment a la joventut. Contra elles, es va detenir a tractar de demostrar la possibilitat i necessitat de barallar per una altra societat en la qual es posi en el centre la satisfacció de les necessitats socials, tant pel desenvolupament tecnològic i productiu existent, com pels elements del “comunisme” com a moviment que s’expressen en lluites i accions protagonitzades per les i els treballadors.
Va defensar un projecte de societat socialista no sols des d’una visió superadora del capitalisme, sinó també com l’única via per a evitar les seves crisis. A la seva vegada, va desmuntar la no-alternativa que representen les propostes de reforma o humanització d’aquest sistema, així com l’espera passiva al fet que col·lapsi i caigui, les quals no donen sortida a les crisis per a la classe treballadora i els sectors populars. La lluita per l’expropiació dels expropiadors és condició de possibilitat per a poder establir les seves bases, i l’únic fre realista a crisi com el guerrerisme o la destrucció del planeta.
Va acabar apel·lant a organitzar-se, militar i treballar per construir organitzacions revolucionàries que lluitin per aquesta perspectiva, que s’enfilin en la lluita de la classe treballadora, la joventut i els sectors populars i es preparin conscientment per a barallar per canalitzar els processos de lluita de classes que puguin donar-se a aconseguir la victòria.
