Política Estat espanyol

MITJANS ALTERNATIUS

Contra la censura mediàtica sobre les manifestacions per la llibertat d’expressió: tu també ets Esquerra Diari

Aquests dies en diverses ciutats de l'Estat Espanyol s'estan vivint abusos policials de tota mena i de manera indiscriminada davant la defensa de drets fonamentals. No obstant, els mitjans generalistes falsifiquen un escenari complex reduint-lo al vandalisme d'alguns fans d'un raper.

dimecres 24 de febrer| edici� del dia

La joventut està començant a dir prou i en diverses ciutats les mobilitzacions contra l’empresonament de Pablo Hasél es vénen succeint nit rere nit. Els avalots escalen a mesura que la brutalitat policial també ho fa.

L’empresonament de Pablo Hasél ha estat l’espurna que ha encès la metxa, aquestes mobilitzacions no estan dutes a terme pels fans del raper, sinó sectors de joves profundament insatisfets amb un sistema que els va prometre un avenir que no existeix. La taxa d’atur juvenil supera el 40% i, davant aquestes condicions objectives de misèria, la joventut es topa de front amb un Règim del 78 amb un poder legislatiu censor mitjançant la creació de la Llei Mordassa, un poder judicial que exerceix la repressió més dura mitjançant una Audiència Nacional hereva del franquisme i un poder executiu conformat per unes forces repressores de l’Estat que donen curs a la brutalitat policial amb totes les garanties d’impunitat.

“Els poders legislatiu, judicial i executiu del Règim del 78, en contra de la joventut i de la classe treballadora”

L’empresonament de Pablo Hasél no ha fet sinó evidenciar novament les vergonyes del Règim del 78 en el qual res que el sustenti és progressiu, ni la monarquia ni tampoc el poder judicial del règim, àmpliament qüestionat pel Tribunal Europeu de Drets Humans.

Davant això, l’espurna s’encén i el conflicte es fa visible, també mediàticament. No obstant, la cobertura periodística que es fa des dels mitjans generalistes redueix la complexitat de la situació a un suposat vandalisme dut a terme pels fans d’un raper i per altres espontanis que aprofitarien per a robar sabatilles esportives. I aquest reduccionisme i falsificacions deurien, també, fer-nos saltar les alarmes.

Els mitjans generalistes responen als interessos del Règim del 78 i és innegable que les pressions polítiques i també econòmiques (per part dels seus anunciants) condicionen unes línies editorials complaents amb el poder i punitives contra els més vulnerables. Aquests dies veiem com se li dóna tanta o més importància a contenidors danyats que a persones ferides, en ocasions menors d’edat.

El paper dels mitjans està determinat en primer lloc per això, enormement condicionat de manera estructural per aquestes pressions polítiques i econòmiques. Però quan ens situem ja en el terreny d’una cobertura periodística concreta, veiem que també apareix la legítima por individual de molts fotoperiodistes que estan a peu de carrer. Témer per la seva integritat física, davant la brutalitat policial, els fa prendre decisions sobre com dur a terme el teu treball i algunes d’aquestes decisions determinen l’enfocament periodístic, i fins i tot arriben a ser un auto-sabotatge que impedeix treballar. Allò succeït en aquests dies a Barcelona és una mostra clara de com el periodisme a peu de carrer moltes vegades és incapaç de cobrir uns successos tan greus com l’encapsulament dels Mossos d’Esquadra a una massa de manifestants per al seu acarnissament.

Així, davant situacions tan tibants, la reacció natural de molts fotoperiodistes és mantenir-se rere la línia policial, en el costat oposat als manifestants. Massa vegades és una manera de protegir-se de la policia, posar-se en el costat oposat als manifestants significa estar fora de l’objectiu de la policia i, de fet, evitar ser un objectiu per estar informant des d’aquest costat. No obstant, al final, el fet de cobrir un conflicte des d’un costat o un altre és determinant per a l’exercici del periodisme.

“Quan a la policia els sobren els periodistes, simplement bloquegen la seva visió i fins i tot els expulsen de la zona pel costat contrari al dels manifestants”

El periodisme que es fa des de darrere de la línia policial acaba gravant-se des de la perspectiva de la policia, quelcom que convida a l’espectador a posar-se en la situació de veure als manifestants com a clars enemics. Des de la perspectiva dels manifestants, per contra, l’espectador el que veu és a la policia armada avançant amb decisió i arrasant amb tot el que és present; sent i percep de manera clara els nervis i la por que es respira en la manifestació. Alguns periodistes tracten de cobrir aquest punt de vista, però són minoritaris.

Així, quan un periodista es col·loca darrere de la línia policial dels Mossos, cobreix de forma esbiaixada el conflicte, però és important assenyalar que alhora el periodista es fa auto-sabotatge perquè queda en el poder dels Mossos que pugui continuar informant o no: quan a la policia els sobren els periodistes, simplement bloquegen la seva visió i fins i tot els expulsen de la zona pel costat contrari al dels manifestants.

És per això que els vídeos dels veïns de Gran de Gràcia, per exemple, van ser decisius per a conèixer i entendre l’ordre que estaven executant els Mossos: encapsular als manifestants per tots dos costats i derivar-los cap a un carreró adjacent mitjançant cops i tot tipus d’agressions, generant deliberadament un tap en el qual va haver-hi nombrosos ferits, també per allau.

Per tot això, perquè des d’Esquerra Diari apostem per una línia editorial que respongui als interessos de la pròpia joventut i de les i els treballadors, agraïm enormement a les veïnes que graven les càrregues policials des dels seus balcons i cobrint tots els angles. Perquè en un conflicte que emana dels pilars del Règim del 78 els esforços del poder executiu per reprimir policialment a manifestants i premsa són enormes, les veïnes i activistes que tracten de registrar els fets són més imprescindibles que mai.

Des d’Esquerra Diari tenim el ferm compromís de ser l’altaveu de tot allò que els mitjans generalistes invisibilitzen, per això fem una invitació oberta a que qualsevol pugui enviar-nos el seu material i adoptem el ferm i profund compromís de difondre obertament des de la nostra xarxa de diaris aquest tipus d’abusos policials intolerables. Perquè allò ocorregut aquests dies, ara, també va de defensar el dret a la informació de totes i tots.

No dubteu en etiquetar-nos a les vostres xarxes socials per a donar-nos l’avís de vídeos o fotografies, estem a: Facebook, Twitter i Instagram.




temes relacionats

Periodisme militant   /    Periodisme   /    Repressió policial   /    Política Estat espanyol   /    Repressió   /    Pablo Hasél

Comentaris

Comentar