El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va confirmar la sentència que obliga les escoles i instituts catalans a impartir un 25% de les classes en castellà. Un brutal atac a la immersió lingüística, part de la persecució contínua de la judicatura de l’Estat espanyol contra el poble català.

Des de Contracorrent ens sumem a la crida a desobeir la sentència que es defensa des d’organitzacions estudiantils com el SEPC, o sindicats de docents com la COS, Intersindical, USTEC o la CGT. Una mesura elemental en defensa de l’escola pública catalana. L’atac al català a les aules suposa perseguir una part essencial de la nostra cultura i perjudicar especialment els fills i filles de la classe treballadora que estudiem a l’ensenyament públic.

No oblidem que el català com a llengua vehicular a l’educació va ser una conquesta del moviment obrer a Catalunya durant la Transició contra la iniciativa del model de doble xarxa defensada per la dreta catalanista. Lluny del relat de la dreta espanyolista, el català està en retrocés i l’hegemonia del castellà a Catalunya segueix acompanyada per la televisió, les plataformes digitals o el cinema, per mencionar només alguns espais que contribueixen a la situació.

Això a més s’ha combinat amb una llarga dècada de retallades per part dels diferents governs de la Generalitat. La retirada de recursos, la precarietat i la reducció de les hores d’aules de acollida són part d’aquestes mesures que han fet retrocedir molt la immersió lingüística, la qual avui és totalment parcial.

Per això aquesta nova jornada de vaga l’emmarquem en la gran lluita educativa que va arrencar la setmana passada amb els tres primers dies de vaga per la reversió de les retallades, l’estabilització del professorat i la defensa del model d’immersió, entre altres reivindicacions.

Et pot interessar: Una vaga docent històrica a la que el moviment estudiantil hem de sumar-nos

El mateix Departament d’Ensenyament que rebutja totes les reivindicacions dels docents en lluita per l’escola pública avui surt cínicament a saludar aquesta vaga. Cap confiança amb Cambray, ERC i JxCat. No serà amb ells, sinó contra ells, com
aconseguirem salvar l’educació pública del desmantellament que aplanen el camí al rol de mordassa lingüística de la Judicatura.

Des de Contracorrent exigim al Departamant que no s’apliqui la sentència; és a dir, que no s’aprovi ni una sola instrucció cap els centres i la Inspecció que obliguin a canviar els projectes lingüístics de centre. Alhora, cridem a parar aquest 23 per aconseguir una escola totalment pública on el català sigui la llengua vehicular, per la qual cosa és imprescindible un augment del finançament i la contractació de professorat en l’ensenyament públic. Una de les partides més insuficients és dedicada a les aules d’acollida, aquelles que representen hores i professionals indispensables per garantir que la immersió no generi noves escletxes contra els alumnes nouvinguts.

Així, resulta necessari acabar també amb els concerts educatius i desplegar una gran xarxa de centres públics, evitant la segregació dels barris populars que perjudica els fills i filles de la classe treballadora a nivell de llengua i de qualitat educativa.

Prenguem els carrers novament aquest 23 i tornem a fer-ho el 29 i 30 de març en les altres dues aturades de la vaga de docents per la reversió de les retallades. És incomprensible que organitzacions estudiantils com el SEPC s’hagin negat a sumar-se a aquesta vaga en les seves tres primeres jornades. Els fem una crida a rectificar i que el 29 i 30 se sumin a la gran lluita de les i els docents, separant-se de tota confiança del govern d’Aragonès i Cambray per a la defensa de l’escola pública catalana.

També pots veure: Desobeïm: estudiants de la resta de l’Estat denuncien la sentència contra el català a les escoles