Jovent

EDUCACIÓ

Com enfrontar la degradació de l’educació en temps de pandèmia?

Conclou la segona jornada de vaga de l'educació a Catalunya. La CGT crida a la vaga estatal d'universitats el 21 d'octubre. Reflexions sobre moviment estudiantil, vagues i autoorganització.

Pablo Castilla

ContraCorrent Barcelona

divendres 16 d’octubre| edici� del dia

Aquest dijous ha tingut lloc la segona jornada de la vaga educativa convocada a Catalunya per la CGT i pel Sindicat de Professors de Secundària (ASPEPC SPS) en contra de la falta de mesures contra la Covid en la tornada a les aules. Divendres passat 9 d’octubre el seguiment va ser del 12% segons els sindicats convocants. Les xifres de la jornada d’avui encara no s’han fet pública. Com la setmana passada la Plaça Sant Jaume de Barcelona ha tornat a ser en el centre de les protestes.

Entre les principals reivindicacions de la protesta s’incloïen la reducció efectiva de les ràtios, l’augment de plantilles, personal sanitari per a les escoles i material de protecció. A més, denuncien la precarització del seu treball i la impossibilitat de mantenir grups estables en aquestes condicions.

Cal destacar que els sindicats majoritaris com a CCOO i UGT no s’han sumat a la convocatòria, com tampoc ho ha fet la Intersindical Alternativa de Catalunya – USTEC, una força de l’esquerra sindical amb molt de pes en el sector educatiu català.

Davant l’actual situació sanitària i social, en la qual els positius a les escoles augmenten cada dia i la precarització del treball està íntimament lligada al risc de contagis, l’actuació d’aquestes centrals és del tot inacceptable. Els sindicats majoritaris continuen en la línia que mantenen des de l’inici de la pandèmia, negant-se a plantejar qualsevol mena d’oposició als governs per a tractar d’aconseguir algun acord parcial amb les patronals. L’IAC-USTEC els segueix en aquesta ocasió.

D’altra banda els sectors externalitzats de l’educació, com els monitors i monitores dels menjadors escolars, no han estat convocats per cap sindicat, encara sent una part essencial per al funcionament dels col·legis.
Malgrat això, sectors de la comunitat educativa estan donant mostres de voler lluitar per un ensenyament segur i presencial, tal com mostren les diferents accions de protesta en el sector durant aquests mesos.

En les universitats, diverses organitzacions estudiantils al costat de doctorands i CGT criden a una vaga exclusivament universitària en l’àmbit estatal per al dia 21 d’octubre a la qual estan anomenats PDI, PAS i estudiants.

No deixa de cridar l’atenció aquesta disparitat de convocatòries: per què dividir forces en diferents dates? Per què no s’han sumat els dies 9 i 15? La divisió entre les lluites dels diferents nivells d’ensenyament i separació entre docents i estudiants són un fre de cara a posar en peus un moviment massiu en defensa de l’educació pública.

Com podem fer perquè aquesta jornada pugui tenir un impacte i serveixi de primer pas per a posar en peus un moviment en defensa de l’educació pública en temps de pandèmia?

Seria clau començar per impulsar assemblees massives en cada centre d’estudi, on participin estudiants, personal docent i treballadors per a discutir per quines mesures lluitar i com aconseguir-les. Una mesura essencial per a incorporar com a subjecte a la majoria de la comunitat educativa. No obstant això aquesta no és la dinàmica dels sindicats convocants, ni de la majoria de les organitzacions estudiantils.

Si volem posar-li fre al procés de degradació i elitització que està imprimint la pandèmia sobre l’educació pública, hem de construir espais d’autoorganització que siguin la base per a la convocatòria de futures vagues i la seva organització de manera conjunta entre els diferents sectors de l’educació.

Uns espais on poder discutir el programa a plantejar, que incloguin demandes com la contractació de personal docent i no docent, la intervenció d’espais privats per a assegurar un ensenyament presencial segur i sense carregar el seu cost sobre un professorat ja explotat i, si en última instància no fos possible la docència presencial, que la universitat i el departament d’ensenyament assegurin els recursos necessaris per a la docència digital.

La vaga del 21 es convoca contra la precarietat i la mercantilització de la universitat. Dos fenòmens que afecten més enllà de l’educació. Veiem que les reformes laborals, la privatització i l’externalització dels serveis per patrimoni dels diferents governs.

Les i els estudiants, el personal sanitari, les i els docents i el conjunt de la classe treballadora hem sofert durant aquesta pandèmia les polítiques del govern "progressista" i de la Generalitat que obliguen a anar a treballar sense mesures de seguretat, en metros abarrotats i negant-se a intervenir la sanitat privada amb la condició de protegir els ingressos dels capitalistes.

Per això la lluita de la comunitat educativa hem de tractar de lligar-la a la d’altres sectors de treballadors en lluita com els MIR, i incorporar a les demandes del nostre sector unes altres com els impostos progressius a les grans fortunes per a finançar l’educació i la sanitat o el control del transport públic per part dels seus treballadors i usuaris.

Començar a construir un moviment estudiantil de base, democràtic i en aliança amb la classe treballadora i els sectors populars és el que permetrà enfrontar les polítiques neoliberals dels governs de torn i el triomf de les vagues que estan per venir.




temes relacionats

Vaga educativa   /    Vaga MIR   /    Pandèmia   /    #Covid-19   /    Jovent   /    Educació en crisi   /    Treballadors de l’educació

Comentaris

Comentar