Les partides del Ministeri de Treball de Yolanda Díaz dupliquen el pressupost total destinat als sindicats de 8,8 en 2019 a 17 milions d’euros en 2022. CCOO i UGT són els principals beneficiats, embutxacant-se 13 milions. Aquest increment ha tingut lloc per la via del finançament que destina el Govern per a la “realització d’activitats de tipus sindical” i es distribueix en proporció a la seva “representativitat”, això és, segons els resultats globals obtinguts en les eleccions sindicals.
L’increment substancial en 2022 és un 22% superior respecte a 2021, quan la suma ja va ascendir fins a gairebé 13,9 milions d’euros. En 2021 el pressupost destinat als sindicats respecte a anys anteriors va pujar un 56,3%. D’aquests 13,8, aproximadament 11,3 milions van ser destinats a CCOO i UGT. En total, des que Yolanda Díaz ocupés la cartera del Ministeri de Treball, la partida destinada a les organitzacions sindicals s’ha incrementat en un 93,2%. A aquesta quantitat se li sumen més de 600.000 euros que, tant CCOO com UGT, reben respectivament a causa de la seva participació en els òrgans consultius del Ministeri de Treball i de la Seguretat Social.
Però això no és tot. Cal afegir els 100 milions d’euros que tant CCOO, com UGT i la CEOE rebran dels fons europeus per a reformar 42 de les seves seus. Això és així perquè les direccions dels sindicats majoritaris han estat els suports clau per a aprovar dues de les condicions que imposava la UE per al desemborsament dels fons “Next Generation”: la Llei Iceta i la reforma laboral.
Aquest dijous s’aprovava, després d’un any de negociacions entre CCOO i UGT amb la CEOE la nova reforma laboral. Unes negociacions de les que tota l’esquerra neor-eformista del PCE i Podemos, així com els social-liberals del PSOE, han fet bandera: la reforma de Yolanda Díaz s’ha aconseguit elaborar, d’aquesta manera, sense que els treballadors de les principals centrals sindicals de l’Estat surtin a lluitar per a, veritablement, arrencar millores a la patronal. La negociació sense lluita ha tingut per objectiu deixar intacta la reforma laboral de Rajoy, ara acceptada per tots els partits del règim, i venuda per les burocràcies sindicals com “l’única opció” per a la classe treballadora.
Una reforma laboral que deixa intacte el llegat de les anteriors, especialment la del PP en 2012, i que satisfà a la UE. Incorpora, així mateix, importants atacs com la incorporació del Mecanisme RED, una institucionalització de la socialització de les pèrdues empresarials de sectors en crisis. La precarietat laboral continuarà sent una xacra per a una bona part de la classe treballadora a l’Estat Espanyol ja que la nova reforma conserva l’abaratiment del cost de l’acomiadament; la prevalença general del conveni d’empresa (excepte en taules salarials); la possibilitat de no atenir-se al conveni sectorial; la modificació unilateral de les condicions contractuals en casos de crisis; i els ERO sense autorització administrativa, entre altres.
Les forces de l’esquerra sindical, que venen avançant en acords d’unitat d’acció en tot l’Estat, tenen per davant la responsabilitat d’explicar i combatre el relat de Yolanda Díaz i la burocràcia sindical que estem davant “una reforma històrica”. Cridar a assemblees en els centres de treball, reunions d’activistes, que comencin aquesta important tasca, que consultin a tots els treballadors, també als afiliats a CCOO i UGT, si estan o no a favor que es deroguin les contrareformes laborals que el govern ha volgut deixar intactes, i sobretot, que comenci a organitzar des de baix un moviment per la seva derogació real i per a enfrontar l’aplicació de les mateixes en forma d’ERO, convenis a la baixa i acomiadaments low cost.
