Foto: Bar El Tocadiscos de Saragossa
Els fets, que encara no es coneixen completament, haurien passat a un bar de Saragossa la nit del 8 de desembre. Les versions que es van donar dimarts des de diversos diaris de gran tirada i sense cap tipus de comprovació, deien que: "Víctor Lainez, de 55 anys, ha mort aquest dimarts en la capital aragonesa a conseqüència de l’agressió soferta el passat divendres per un jove, pel que sembla, perquè no li va agradar que portés uns tirants amb la bandera espanyola" (El Mundo.es).
Immediatament, mitjans de comunicació regionals, com el Heraldo de Aragón i nacionals, com El País o LaVanguardia informaven en articles centrals de la detenció de Rodrigo Lanza com pressumpte agressor, relacionant-lo amb el moviment okupa i remarcant en varies ocasions el seu origen xilè.
A partir d’aquell moment es despleguen en la premsa pràctiques que passen per sobre de qualsevol garantia judicial, vulnerant per complet el dret a la presunció d’inocència i que oscil·len entre la criminalització i l’exposició (en general en casos que involucren a persones de l’extrema dreta), nombrosos diaris exhibien fotografies recents en detall de l’acusat amb nom complet, la seva suposada orientació política, dades sobre els seus familiars a Xile i fins i tot sobre el seu lloc de treball o espais que visitava.
A nivell semàntic, aquests mitjans insinuaven -i ho segueixen fent- de forma flagrant la culpabilitat de l’acusat abans de conèixer els fets i abans de que aquest pogués parlar amb al seva advocada, ja que se li havia negat aquest dret durant les 72 primeres hores de detenció, avançant-se a la verificació dels fets.
La família i amics de Rodrigo en un primer comunicat agraïen el suport rebut, i a la vegada que expressaven el seu respecte pel dolor de la família del difunt, apel·laven als mitjans de comunicació a no seguir difonent notícies sense ser contrastats els fets. En un segon comunicat, publicat aquest dijous, un cop que Rodrigo Lanza va poder parlar amb el seu advocat, expliquen la seva versió dels fets.
Senyalen que Rodrigo Lanza s’hauria defensat d’una agressió per part de Víctor Laínez, qui l’hauria atacat amb una navalla. Al mateix temps, tornen a expressar la seva "consternació per les diverses versions que han sigut abocades pels mitjans de comunicació, sense un atestat acabat, ni la versió dels testimonis, ni la dels investigats, i sense que un jutge hagi pres declaració a cap d’ells". Senyalen al mateix temps que "a causa d’aquestes informacions no constrastades, familiars, amics i entorn, hem rebut innombrables pressions i amenaçes."
Un dels elements més importants d’aquesta campanya mediàtica és el fet de que centren el motiu de la suposada agressió en que Laínez portés tirants amb la bandera espanyola i omitint la seva afiliagió falangista, en ple auge de les polítiques centristes de repressió judicial i policial contra l’independentisme català i tot el que qüestioni la sacrosanta "unitat d’Espanya". Aquesta operació de "desinformació" va ser denunciada en les xarxes socials.
"Lo mató por llevar tirantes con la bandera" es porque "Detenido un antifascista por la muerte de un ultraderechista en circunstancias por esclarecer" no nos cabía en el titular
— Isaac Rosa (@_isaacrosa) 14 de diciembre de 2017
Informar del asesinato de Zarazoga sin mencionar la ideología fascista de la víctima es desinformar.
— PabloMM (@PabloMM) 13 de diciembre de 2017
Al mateix temps que l’ultradreta ha convocat concentracions en homenatge a Madrid i Barcelona i Falange i Vox es presentaran com a acusació poupular en el judici, mitjans com el Heraldo de Aragón arriben a afirmar que el succés "es va produir pel simple fet de que la víctima portava uns tirants amb la bandera d’Espanya que no van agradar al seu agressor".
El fet de presentar-ho com un atac a algú que portava la bandera és una de les bases d’una dreta envalentonada que demana l’il·legalització de la Plataforma Antifascista de Saragossa #Absolución10zgz a qui senyala com a culpables indirectes. La doble vara de mesurar judicial es mostra en el fet de que aquell mateix dia el neonazi condemnat per apologia del genocidi, Pedro Varela, organitzava una conferència racista sense cap impediment institucional malgrat les peticions de prohibició de diverses organitzacions de la ciutat.
Al mateix temps que des dels grans mitjans de comunicació es va llançar aquesta "condemna" sense presunció d’inocència, difonent com certeres algunes versions dels fets, sense contrastar i sense dret a la defensa de l’acusat, aquests mateixos mitjans han intentat una altra operació per a culpabilitzar a Lanza, apuntant-lo com a autor d’una lesió a un policia al 2006 en un operatiu policial contra un local okupa en el barceloní carrer de Sant Pere més Baix. No obstant, la veracitat d’aquests fets que ara tots els mitjans donen per "certs", han sigut qüestionats com a part d’un escandalós muntantge policial en un cas ple d’irregularitats, com ho va demostrar en el seu moment el guardonat documental Ciutat Morta i com denunciava Rodrigo Lanza en una entrevista realitzada per aquest diari.
Esto no es verdad @EspejoPublico. Este chico cumplió una condena que no le correspondía. Vean Ciutat Morta o mejor dicho, infórmense. pic.twitter.com/yodCAZcjwE
— Anita Botwin (@AnitaBotwin) 13 de diciembre de 2017
Forces polítiques conservadores i els seus mitjans afins tracten d’utilitzar el cas en el context de bunkerització del Règim del 78. Des del Heraldo de Aragón han arribat a afirmar que Lanza va ser protegit per l’entorn de ZEC i Podemos. El líder de Ciutadans, Albert Rivera, mostrava el cas com la conseqüència dels "qui han inoculat l’odi en la societat" i el ministre d’Interior Juan Ignacio Zoido augurava la "tolerància zero amb els radicalismes violents".
Això succeeix en un context en el que el nacionalisme espanyol actua com a una gran plataforma del gir reaccionari del govern i el búnquer del Règim, en el que el sistema judicial està actuant com un veritable "partit d’ordre" en els últims mesos a través de l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem, que persegueixen de forma "exprés" a qui suposi una amenaça política per al Règim. L’ús de la presó preventiva sense dret a fiança com a forma d’empresonar sense judici previ, s’ha convertit així en un mètode sistemàtic contra tots aquells que el règim vol disciplinar.
