Amb el 71% dels vots durant els dos dies de consulta, la militància de Barcelona en Comú ha donat suport de forma majoritària a que Ada Colau sigui avui reelegida alcaldessa de Barcelona amb el suport del PSC i Manuel Valls. L’altra opció de la consulta era un possible pacte de govern amb ERC i Ernest Maragall a l’alcaldia.

Durant aquest dijous, l’alcaldessa en funcions justificava la primera opció al·legant que "tenim la responsabilitat de defensar l’agenda del canvi iniciada". quelcom que pel que sembla no comporta contradicció amb desenvolupar aquesta agenda amb el PSC -qui ha governat durant 30 anys la ciutat, vaja canvi!- o el de dretes Valls, famós per ser el "campió" en l’expulsió d’immigrants a França i que la mateixa Colau ha qualificat de "candidat de les elits".

Els Comuns obrien la votació al conjunt dels seus inscrits registrats, però a diferència d’altres consultes, aquesta vegada la direcció de BeC va fer pública pública la seva preferència per Collboni i Valls.

La decisió es pren en plena setmana del final del judici del procés. Colau ha volgut reiterar que sempre s’ha manifestat en favor de la llibertat dels presos polítics i contra la "judicialització de la política".

Unes declaracions a la defensiva, ja que, encara que són certs aquests posicionaments públics, no ho és menys que els seus previsibles socis són el PSC del 155 (que sol·licita més de 10 anys de presó per als presos polítics a través de l’advocacia de l’Estat) o els 3 vots a Manuel Valls que exigeix un 155 sine die contra la Generalitat.

Colau ha defensat que el que els preocupa "no és la cadira" sinó que "l’alcaldia és rellevant per a representar la ciutat, marcar prioritats de govern i en general liderar les polítiques ja iniciades". I aquest tàndem del 155 ofereix "generós" el seu suport a Colau per tota una "raó d’Estat", evitar un alcalde independentista a Barcelona. Colau sembla no fer-li "fàstics".

No obstant, l’altra opció, ja descartada, i que suposava fer a Maragall alcalde, no representava tampoc cap canvi per a les demandes socials de milers. El germà de Pasqual Maragall va estar durant dècades en els diferents equips de govern municipal del PSC, apostant per la Marca Barcelona i gestionant els interessos dels grans empresaris i els lobbys de la ciutat, alhora que es reprimia i perseguia a la joventut i als immigrants sense papers i altres sectors populars.

Ni que dir d’ERC que també ha format part de les pitjor retallades de l’Estat espanyol en educació i sanitat a Catalunya durant els pitjors anys de la crisi, aprovant tots els pressupostos del PDeCAT.

I si bé, la candidatura de Maragall hagués representat que l’independentisme guanyava una de les "places" més importants com és la capital de Catalunya, quelcom que mai ha ocorregut, no deixa de ser més cert que ho hagués aconseguit en un moment en el qual s’està intensificant la reculada d’ERC cap a una tornada a l’autonomisme.

El pacte amb el PSC i els vots de Valls, és part del full de ruta del neo-reformisme d’integrar-se en governs autonòmics i municipals al costat del PSOE, quelcom que, a més, aplanaria les negociacions entre Pablo Iglesias i Pedro Sánchez per a la formació d’un govern de coalició entre PSOE i Podemos. No obstant això, en tractar-se de Barcelona, aquest pacte sui generis és un salt encara major en la integració en el Règim del 78.

Des de la seva entrada a l’Ajuntament de la ciutat, Barcelona en Comú va fer més aviat poc per a diferenciar-se dels anteriors governs municipals del PSC i posar solucions a algunes de les demandes socials més sentides, com la lluita contra els desnonaments, el problema de l’habitatge, plans d’emergència social o la remunicipalització dels serveis públics, respectant així els interessos dels grans capitalistes i enfrontant-se a les vagues de treballadors com Movistar o TMB.

En aquesta nova legislatura, amb els suports incondicionals de PSC i Valls, Ada Colau es converteix en la candidata de l’elits a la ciutat de Barcelona i passaria d’integrar un dels anomenats "ajuntaments del canvi" a governar un "ajuntament anti-independentista" amb els social-liberals de Collboni i Valls. Aquesta serà la lectura política saludaran fins i tot de des Zarzuela.