Tot i que els mitjans més pròxims al govern anunciaven a so de bombo i platerets l’"aprovació de la Llei Trans" un dia després de l’Orgull LGBTI, el què s’ha aprovat el 29 de juny és l’avantprojecte definitiu de Llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI. Aquest avantprojecte haurà de circular per òrgans consultius, tornar a confirmar-se pel govern i passar pel Congrés per a aprovar-se.
Quién olvida su historia está obligade a repetirla. 2021 no es 2007, #ConRecortesNoEsLeyTrans #FuriaTrans
— EUFORIA. Familias Trans-Aliadas #HabráLeyTrans (@EUFORIA_FTA) June 29, 2021
El anteproyecto de ley que fusiona la ley LGTBI con la ley trans sólo es un lavado de cara donde se han recortado las principales reivindicaciones del Colectivo Trans y que no soluciona prácticamente ninguno de sus problemas #ConRecortesNoEsLeyTrans #FuriaTrans pic.twitter.com/IQNuV1MyAE
— 🏳️🌈Edurne ⚧ LH 📢#HabráLeyTrans✊ 🏳️⚧️ (@Edur_LH) June 29, 2021
Després de tanta espera, moltes han celebrat que per fi els drets de les persones trans arribin al Congrés, producte de la lluita persistent dels col·lectius durant anys. No obstant això, també són nombroses les crítiques, pels límits de la legislació proposada.
L’aprovat correspon a la proposta d’unió entre una Llei Trans i una Llei LGBTI, propostes per UP i PSOE respectivament i amb significatives diferències de contingut per a les persones trans. D’aquesta manera el PSOE sí que l’ha acceptat, després de la retirada de les negociacions sobre la llei de Carmen Calvo, després de l’amenaça de ser declarat el seu partit com a no grat en l’Orgull LGBTI. Ara es presenta un nou projecte de llei a última hora per part del PSOE i UP, però amb importants reculades.
Que el PSOE, un partit que ha capitanejat el pinkwashing en l’Estat espanyol, es veiés rebutjat en l’Orgull per 76 organitzacions si no deixava de frenar la Llei Trans, va causar importants moviments interns. El que la premsa afí va vendre com un gir del PSOE per a fer possible la Llei Trans va resultar ser una maniobra per a sortejar aquesta mala imatge i al mateix temps reduir bona part dels canvis que suposaria la llei.
No és la primera vegada que el PSOE ha fet aquest tipus de maniobres per a netejar la seva imatge. Quan la Federació Plataforma Trans i Eufòria Famílies Trans-Aliades van convocar una vaga de fam per a reclamar el desbloqueig de la Llei per part del Govern, UP va registrar la Llei Trans en el Congrés. Aviat seria tombada. Quan va arribar l’amenaça de rebutjar al PSOE en l’Orgull van rellevar a Carmen Calvo i van anunciar que la llei sortiria. Però el saldo ha estat que aquest govern tan progressista l’ha retallat severament.
En motivo del #Orgullo2021 y de la previsible aprobación de una #LeyTrans descafeinada, aquí un hilo con algunos de los puntos más importantes.
¿Qué nos depara esta ley? 👇👇🏳️⚧️ pic.twitter.com/OUAMW4etIB
— Rakelarre 🍂 (@LadyRakelarre) June 28, 2021
Després de diversos vetos de la Llei Trans per part del PSOE mitjançant l’abstenció i anys guardada en el calaix per part d’UP, aquest avantprojecte que ara sí que accepten a última hora tots dos partits de govern és encara més escàs en drets que l’esborrany original. Especialment s’ha denunciat en xarxes que deixa per fora i sense drets a persones migrants, no binàries i menors de catorze anys, donant lloc fins i tot a situacions pitjors que l’actual amb l’aparell legal de 2007.
Els canvis introduïts pel PSOE dies enrere restringeixen l’autodeterminació i la cobertura sanitària de la transició a persones que tinguin la nacionalitat, i per a les persones migrants aconseguir la nacionalització és un procés que pot durar anys.
D’igual forma, entre els 14 i els 16 anys l’autodeterminació de gènere legal necessitaria el consentiment dels representants legals, entre els 12 i 14 només es donarà amb l’autorització judicial i no s’obtindrà per sota dels 12. Aquest canvi està encara més enrere que els canvis que algunes famílies de menors trans han aconseguit mitjançant llargues batalles legals.
L’autodeterminació de gènere, un dels principals avanços de la llei, quedaria restringida fins a deixar fora a les persones no binàries, menors o migrants. Aquest dret negat és d’especial importància, perquè és el que faria possible modificar el nom i sexe en els registres oficials sense haver de passar l’actual procés de dos anys d’avaluació psicològica, patologització i medicalització, havent de presentar un informe mèdic i vint-i-quatre mesos d’hormonació sobre la base de la llei de 2007. Fins i tot les lleis trans autonòmiques ja reconeixen la possibilitat del canvi de nom només per a tràmits d’àmbit local.
Finalment, una altra limitació de la llei és que, si bé aquesta contempla la posada en marxa d’un contingent trans en la convocatòria de places públiques, no resol la qüestió d’un contingent garantit al treball per al col·lectiu en el mercat privat.
La "ley trans" que se aprueba hoy no es ninguna victoria. Es una derrota.
Es una derrota porque no es una ley integral de 30 páginas como era el proyecto, es un apartado de 3 páginas dentro de la ley LGTB. No es integral. Nos invisibiliza.
— ✨Nahiara, the Endless Rage✨ (@nahisuccubus) June 29, 2021
Mentrestant, en l’Estat espanyol les taxes de desocupació de les persones trans són del 80%, empenyent a la pobresa i la prostitució a gran part d’aquestes. Les taxes de suïcidi de la joventut LGBTI són quatre vegades majors que la mitjana i les agressions per LGBTIfòbia augmenten cada any. El que no qüestiona el govern que es diu progressista són els acords que li donen xifres milionàries de diners públics a la reaccionària i LGBTfòbica Església.
Aquesta Llei tampoc afecta ni una coma a les racistes lleis d’estrangeria, ni la situació de les persones dins dels CIE. De fet, enfront de la barrera que suposa l’exclusió sanitària i les restriccions per a obtenir papers, el projecte de Llei únicament respon en el punt 5 de l’article 6 que "les persones trans migrants que es trobin en territori nacional i sofreixin persecució per motiu d’identitat sexual o expressió de gènere al seu país d’origen, tindran dret a la protecció internacional que atorga la legislació vigent (Llei 12/2009, de 30 d’octubre, reguladora del dret d’asil i de la protecció subsidiària)". Això deixaria per fora de la protecció a totes aquelles persones trans migrants que vénen de països on no es pot demostrar una clara persecució per motius sexuals.
Encara amb aquestes limitacions, la llei "trans" ha generat, a més del rebuig de la dreta reaccionària i sectors de l’Església, també l’oposició de sectors que diuen ser d’esquerra o feministes, ja que ho consideren "un atac a les dones", com el Partit Feminista, el Frente Obrero, la plataforma "Contra el borrado de las mujeres" (sic), algunes figures del PSOE i organitzacions com el PCTE. Totes posicions reaccionàries que no tenen res a veure amb una posició d’esquerra, anticapitalista i de lluita contra les opressions.
Creiem que és necessària aquesta Llei Trans, aconseguida gràcies a la lluita persistent dels col·lectius LGTBI, persones trans i les seves famílies. Però que cal anar molt més enllà, sent necessària una baralla per a imposar-la de manera efectiva i ampliar-la a totes, incloent-hi menors de catorze anys, no binàries i migrants. Això ens portarà a continuar enfrontant les institucions d’un sistema capitalista que utilitzen la transfòbia, el racisme i la resta de les opressions patriarcals per a dividir al conjunt dels sectors explotats i oprimits.
Llei Trans: els drets no es qüestionen ni es racionen, es conquisten
