Política Estat espanyol

CRISI SANITÀRIA

Col·lapse sanitari: el que fa falta per guanyar la guerra contra el virus (i la desídia capitalista)

El creixement exponencial dels contagis per Covid-19 en els últims dies, ha provocat que ja ens trobem en la “fase de triatge”, com a Itàlia. Davant la falta de respiradors i les places d'UCI s'està abandonant als malalts més febles a la seva sort, per edat i condició física, sense oferir-los atenció sanitària per la seva recuperació. És vital i urgent intervenir la sanitat privada, el sector hoteler i reconvertir els sectors industrials necessaris per a fabricar massivament els equipaments necessaris per a enfrontar la pandèmia.

Diego Lotito

Madrid | @diegolotito

Juan Carlos Arias

Madrid | @as_juancarlos

dilluns 30 de març| edició del dia

Les dades de la pandèmia a l’Estat espanyol, tenint com a focus principals, de moment, la Comunitat de Madrid i Catalunya, estan creixent exponencialment per tota la geografia del país. Les últimes dades assenyalen que Espanya ja és el segon país del món amb més víctimes mortals de coronavirus. Amb 4.089 morts, avança a la Xina, on es va originar l’epidèmia i on han mort fins ara 3.293 persones. Itàlia, amb almenys 7.500, ja ha duplicat la xifra. Mentrestant, els contagis continuen augmentant aconseguint els 56.188 i gairebé 2.000 persones es troben ingressades a l’UCI (dades a les 14.00 h del 26/03/2020).

L’evolució en el desenvolupament dels contagis ja supera el ritme d’Itàlia. L’evolució a l’Estat espanyol va ser de 2 a 100 casos en la primera setmana, la següent de 100 a 1.000, i de 1.000 a 4.000 en quatre dies. Només dimarts passat va haver-hi 4.946 casos més, la xifra més alta del que portem de pandèmia. Un creixement vertiginós que està col·lapsant totes les unitats hospitalàries i, sobretot, les unitats disponibles de les UCI que resulten imprescindibles per tirar endavant els casos dels malalts més greus.

Això ha provocat que segons fonts dels propis hospitals actualment s’està decidint a peu d’emergència, quins malalts es destinen a ser ingressats a l’UCI i quins es deixen en cures pal·liatives, a la seva sort, que amb tota probabilitat acabessin morint. Una autèntica infàmia, una inhumanitat i un despropòsit del règim capitalista, ja que es podria atallar aquesta problemàtica intervenint i mobilitzant tots els recursos necessaris que donessin resposta a les necessitats existents.

Al ritme actual d’increment de més de 400 casos diaris greus que necessiten places d’UCI, com va succeir aquest dimarts- en concret van ser 417 casos més- suposa que en 20 dies tindríem 8.000 casos greus més, als quals caldria afegir aquells que tinguin altres patologies amb necessitat d’UCI. Per tant, és evident que s’exigeixen mesures molt més contundents i expeditives que farien necessari, com a mínim arribar a multiplicar per tres les 4.404 places d’UCI de les quals es partia a l’inici de la pandèmia. I encara que és evident que aquest número ja s’ha vist incrementat, encara que no es disposa de les dades exactes, atès que s’estan utilitzant sales de reanimació i quiròfans sense utilitzar per a implementar noves UCI, no obstant això, i com demostra la pràctica que s’està duent a terme als hospitals del denominat “triatge”, avalaria la tesi que els esforços realitzats no són els suficients i suposen una autèntica ignomínia per a la població més envellida.

A més, cal partir que gran part dels casos greus romanen molts dies a les UCI fins que poden abandonar-les una vegada recuperats, dada important que no s’ha facilitat per les autoritats sanitàries, com és el nombre mitjà de dies d’estada en les UCI dels malalts afectats pel Covid-19. Doncs bé, a més d’això cal comptar amb els casos que per malaltia, accident o síndrome d’algun tipus (infarts, accidents casolans o de trànsit, etc.) han d’utilitzar les unitats d’UCI i que tampoc poden abandonar-se per atendre en exclusiva als pacients de Covid-19, i que també poden necessitar de bastants dies de recuperació a l’UCI. A més, de la necessària separació física per a no resultar contagiats també del Covid-19.

Expropiació immediata de tota la sanitat privada i intervenció de la indústria hotelera

Mentre els hospitals públics col·lapsen i es deixa morir la nostra gent gran als passadissos, els recursos de la sanitat privada que segons el govern s’anaven a posar al servei de la lluita contra el coronavirus només s’estan utilitzant al 20% i encara no s’ha pres cap mesura seriosa per utilitzar-los plenament. Al contrari, els veritables paràsits capitalistes que dirigeixen la sanitat privada aprofiten per retallar plantilla, vendre test a centenars d’euros i tancar centres en plena pandèmia.

Et pot interessar:On estan els recursos de la sanitat privada posats al servei de la lluita contra el coronavirus?

Al mateix temps, més d’un milió de places hoteleres estan buides, mentre els empresaris hotelers que durant anys s’han "forrat" amb el boom del turisme, precaritzant a les seves plantilles i gentrificant els barris, se’n van de rosetes amb ERTEs que pagaran les arques públiques a l’70%.

Prou de contemplacions amb els capitalistes. Cal expropiar immediatament tots els recursos de la sanitat privada i centralitzar-se en un pla estatal sota control de comitès de treballadores i treballadors de la sanitat pública, comitès mèdics i usuaris, que faci possible de facto la utilització d’aquests recursos amb transparència i mitjançant un ús col·lectiu i democràtic. Juntament amb això, és necessària la contractació massiva i sense límits del personal i de les inversions sanitàries necessàries per fer front a la pandèmia.

De la mateixa manera, cal reobrir immediatament tots els hotels i intervenir-los sense cap indemnització i sota control dels seus treballadors i treballadores -en la seva majoria avui acomiadats, llicenciats sense gaudir de sou i amb ERTEs- perquè les seves habitacions es posin al servei d’un pla centralitzat per ampliar els llits disponibles davant l’emergència, garantint condicions òptimes de seguretat i higiene.

L’enorme xarxa hotelera de l’Estat que, segons dades de l’INE de gener del 2020, arriben als 14.818 establiments hotelers, amb un volum de 1.462.507 places, podria integrar-se a un pla per a la creació de milers d’UCI que incrementin dràsticament la capacitat de resposta davant els casos greus, evitant així milers de morts. I al mateix temps, aquests recursos podrien servir per construir centres residencials per a totes aquestes necessitats habitacionals i socials urgents, o pels casos de dones que estiguin en situació de violència de gènere, en comptes d’amuntegar a milers de persones en campaments infames com el que s’ha creat a la Fira de Barcelona.

Assegurar la producció de kits per a test massius després del fiasco de la compra del govern

Després de l’escàndol de la compra de test ràpids fallits, que no només van arribar tard, sinó que procedeixen d’una empresa sense llicència -segons van advertir a Espanya les autoritats xineses-, és urgent prendre mesures.

El Govern diu que ja ha trobat nous proveïdors pels kits, mentre està estudiant com produir els següents tests al país, però estan a l’espera que alguna empresa es faci càrrec. No es pot seguir perdent temps valuós amb compres fraudulentes i material que escasseja en els llocs on més es necessita. L’estat espanyol lidera la taxa de contagis entre treballadors sanitaris: 6.500, més del 13% del total d’infectats.

Si els test que es poden realitzar ara són PCR és peremptori que es capaciti de forma immediata a milers d’estudiants de medicina, tècnics i investigadors per poder realitzar-los en la propera setmana, sumant-se a la xarxa sanitària estatal en condicions dignes i segures de treball.

És urgent que s’intervinguin totes les empreses químiques i farmacèutiques que sigui necessari per posar-les sota control dels seus treballadors, reclutant milers de científics i tècnics disponibles, perquè es fabriquin en sèrie centenars de milers de nous kits que permetin fer un testeig massiu de la població, tal com ho demana la OMS.

Juntament amb aquesta mesura, tota la producció i investigació farmacèutica s’ha d’intervenir sota control dels seus treballadors i comitès científics independents, per, de manera coordinada i centralitzada, aconseguir tractaments i una vacuna el més ràpid possible i lliures de patents.

Intervenció de la indústria per reconvertir-la i fabricar tot allò necessari per derrotar la pandèmia

La crisi exigeix ​​mesures immediates i dràstiques. Cal utilitzar tots els recursos disponibles i posar immediatament a totes les indústries que per la seva capacitat productiva i la seva tecnologia, amb les necessàries adaptacions d’enginyeria, es podria posar a produir massivament respiradors artificials, tubs endotraqueals, monitors cardio-respiratoris, i altres elements necessaris per a dotar les UCI dels equipaments necessaris.

Per posar només un exemple, el sector de l’automòbil a l’Estat espanyol, que actualment té la seva producció totalment paralitzada, té una enorme capacitat de producció. En concret, al 2019 es van acoblar 2.820.000 de vehicles de turisme, amb un volum de treballadors amb capacitat per produir de 219.100 treballadors. Sent per volum de producció la segona d’Europa i la novena del món.

Fabricació que compta amb elevats nivells de tecnologia, amb sistemes de regulació informàtica i milers de robots de producció que, juntament amb les i els treballadors que podrien desenvolupar aquest treball, podrien produir centenars de milers de respiradors, monitors de pressió arterial, oxímetres de pols , tubs endotraqueals, i, en general molts dels elements necessaris pel funcionament d’una UCI. Tot això, lògicament després de les corresponents adaptacions d’enginyeria i tecnologia adequades, però que, en poc temps es podrien realitzar donada la capacitat d’adaptació i flexibilitat de la tecnologia productiva existent.

Els capitalistes, quan està en el seu interès, són capaços de fer això i molt més. Així va succeir en la Primera i Segona Guerres Mundials, quan gran part de les fàbriques es van destinar a la producció de material bèl·lic (tancs, canons, etc.) sense que el seu ús previ tingués aquesta finalitat.

En la situació actual, però, preocupats només pels seus beneficis, els capitalistes són incapaços d’organitzar un pla racional per posar tot l’aparell productiu al servei de derrotar la pandèmia. De fet, milers d’empreses en que la seva producció no és essencial per enfrontar la crisi, segueixen obligant als seus treballadors a treballar sense les mínimes condicions de seguretat produint mercaderies inútils, només per salvar els seus guanys i no la salut de la població.

Per això són els propis treballadors i treballadores els que han de prendre el control, per decidir quines empreses han de tancar i quines han de romandre obertes, amb condicions de seguretat i torns de treball segurs, per reconvertir-se i fabricar tots els equipaments necessaris per guanyar la guerra contra el virus (i contra la desídia capitalista).

Et pot interessar:Contra la resignació que imposen els capitalistes, oposem la potència creadora de la classe treballadora




temes relacionats

Crisi de la sanitat pública   /    #Coronavirus   /    Treballadors sanitat   /    Sanitat pública   /    Política Estat espanyol   /    Societat

Comentaris

Comentar