Hola a totes i tots, em dic Clément, soc delegat dels tallers dels trens d’alta velocitat que recorren tot l’oest de França, i militant de Revolution Permanente, organització germana del PTS.

Porto una enorme salutació dels meus companys treballadors i treballadores, de la joventut que és als carrers de França, per a totes les organitzacions del Frente de Izquierda Unidad! Gràcies per haver-me convidat.

Estic orgullós de compartir amb vosaltres la gran lluita que portem endavant contra la reforma de les jubilacions. Un moviment de protesta com no havíem vist en dècades. Amb milions de treballadors als carrers, mobilitzats també pels salaris i les condicions de treball.

El president Macron ens vol fer treballar dos anys més i viure pitjor. Nosaltres diem que volem treballar menys i viure millor!

Malgrat l’estratègia dels dirigents sindicals de limitar la mobilització a jornades d’aturades aïllades, sectors importants de treballadors van votar vagues renovables dia a dia o per temps indeterminat.

Els ferroviaris van paralitzar gran part dels trens de tot el país, els petroliers van provocar escassetat de combustible, els ports van ser bloquejats en diverses oportunitats, els recol·lectors de residus van convertir París en una muntanya d’escombraries.

Els “Robin Hood” de l’energia van tallar l’electricitat als rics i van posar tarifes reduïdes per als sectors populars. Són exemples que mostren el poder de foc de la classe obrera!

Aquestes vagues lamentablement van ser aïllades per la política de la Intersindical que reivindica fins al dia d’avui no haver intentat mai paralitzar el país. Aquesta era l’única manera de fer retrocedir a Macron!

Sense majoria parlamentària, el govern va imposar per decret la reforma. Això va desencadenar manifestacions salvatges, per fora de les convocatòries dels dirigents sindicals, a les quals es va sumar massivament la joventut amb preses d’universitats i col·legis.

La crisi del govern i del règim es va aprofundir i vam començar a escoltar per tots costats el retorn de la consigna dels armilles grogues: Fora Macron!

Va ser en aquest moment que a Châtillon, en el taller de manteniment on treballo, vam votar en assemblea general la vaga salvatge, sense respectar els temps legals. Tres dies després es van cancel·lar 110 trens d’alta velocitat a tot l’oest del país!

La nostra vaga es va convertir en un símbol, vam rebre la solidaritat d’estudiants i treballadors.

Però el major punt de suport va ser, sens dubte, la nostra incorporació, des de l’inici del moviment, a la Xarxa per la Vaga General, que agrupa un gran nombre d’activistes, vaguistes de sectors clau de l’economia, artistes i intel·lectuals.

La Xarxa va plantejar generalitzar la vaga, incorporar la lluita pel salari, i desenvolupar l’autoorganització obrera i l’aliança amb els activistes ambientalistes, feministes i antiracistes. Un camí per triomfar!
Vam organitzar una forta acció de solidaritat amb els treballadors del petroli i refineries de Le Havre, contra l’intent de Macron d’obligar-los a tornar al treball amb la policia.

Vam ser més de 150 persones des de París. Aquesta acció va ser molt destacada en els mitjans. Així vam ajudar els petroliers a reinstal·lar el seu piquet!

Estem orgullosos que la Xarxa va ser el principal pol d’oposició a la burocràcia sindical, enfront de la passivitat de la resta de l’extrema esquerra.

I avui estem realitzant una gran columna de la Xarxa a París i altres ciutats, en una nova jornada de mobilitzacions massives pel Primer de Maig.

Avui el moviment ha retrocedit però la situació continua oberta. Ni el president ni cap dels seus ministres poden anar a cap costat sense ser rebuts amb escridassades.

En els quatre anys que li queden, Macron tindrà grans dificultats per governar.

Aquest enorme moviment de lluita de classes va ser el baptisme de foc de la nostra jove organització, fundada al desembre passat, després de les batalles lliurades en el Nou Partit Anticapitalista durant anys.

La intervenció de Révolution Permanente en la lluita va ser reflectida en els grans mitjans com Le Monde, Liberation i en programes de TV, amb noves i nous referents.

El nostre objectiu és construir una esquerra revolucionària a França, que tingui com a centre de gravetat la lluita de classes i no busqui aliances electorals amb les forces de l’esquerra institucional, quelcom que vosaltres reivindiqueu aquí.

Aquesta esquerra reformista que té com a principal referent a Jean-Luc Mélenchon, es va limitar a oposar-se a la reforma en el parlament i va fer costat a les burocràcies sindicals que van portar al moviment a la impotència.

Per això l’extrema dreta de Marine Le Pen pot tenir marge de maniobra per capitalitzar el descontentament amb el govern.

Per enfrontar aquestes forces polítiques, fem una crida a l’extrema esquerra francesa a seguir l’exemple del Frent de Izquierda d’Argentina, que defensa un programa i una política d’independència de classe i socialista.

Els diputats i diputades que són aquí presents són un exemple al servei de la lluita de classes contrari a l’esquerra institucional del nostre país.

Els meus companys de Révolution Permanente i jo mirem detingudament les batalles del moviment obrer argentí, com Kraft en 2009, Lear en 2014, la històrica lluita dels treballadors desocupats, Madygraf i Zanon que són exemples de control obrer per a la classe obrera internacional.

La manifestació en solidaritat amb la nostra lluita enfront de l’Ambaixada de França a Buenos Aires ens va fer sentir profundament orgullosos d’aquest internacionalisme proletari que ens uneix a través de fronteres i oceans!

Amb aquest internacionalisme construïm la Xarxa Internacional de la Izquierda Diario, en 8 idiomes i 14 països, des de les organitzacions que integrem la Fracció Trotskista per la Quarta Internacional.

Sentim com a pròpies cada intervenció de les nostres organitzacions en les rebel·lions de Xile, el Perú o Bolívia, i en la del moviment negre als Estats Units.

A Europa, denunciem i ens mobilitzem contra la participació dels governs imperialistes a l’OTAN i la seva guerra reaccionària a Ucraïna enfront de la invasió russa. Exigim la retirada de les tropes russes de Putin. Ni Putin, ni OTAN!

No puc acabar aquesta intervenció sense denunciar l’operació militar imperialista de l’Estat francès a Mayotte (una colònia francesa prop de Moçambic) al servei de multinacionals com Total.

La classe obrera no té fronteres, la nostra lluita és internacionalista i revolucionària. Lluitem per la refundació de la Quarta Internacional, perquè tota l’energia desplegada pels treballadors, la joventut i les masses en lluita estigui al servei de preparar les batalles decisives i porti a la victòria de la nostra classe a escala internacional.

Vive la révolution mondiale ! Vive la IV Internationale !