Després del Consell de Ministres d’aquest dimarts, el Govern anuncia la destitució de la directora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Paz Esteban. Portava en el càrrec des del 31 de gener de 2020 i és una de les responsables directes a les quals ha esquitxat de ple l’escàndol dels espionatges, al costat de la ministra de Defensa, Margarita Robles.
Dijous passat, Esteban compareixia davant la comissió de secrets oficials del Congrés dels Diputats per les més de 60 escoltes realitzades pel CNI a dirigents independentistes per mitjà del programari Pegasus. Les seves declaracions romanen ocultes, més enllà de les poques filtracions que arriben a la premsa, les quals sostenen que Esteban hauria reconegut l’espionatge d’una vintena de dirigents catalans. No obstant això, no ha explicat els altres 40 casos que testifica l’informe realitzat pel grup d’experts en ciberseguretat Citizen Lab.
A l’aparició d’aquest informe es suma al seu torn el cas de l’espionatge polític realitzat al president del Govern, Pedro Sánchez; a la ministra de Defensa, Margarita Robles; i a altres membres de l’Executiu. A l’espera de més detalls, ja es confirma que entre els mòbils espiats es troba el del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska.
Mentre el CNI ocupava les portades per l’espionatge a l’independentisme, reconeixia al mateix temps aquest forat en la seguretat que va permetre l’espionatge realitzat possiblement per un govern estranger i que, el periòdic The Guardian, apuntava aquests dies al Marroc com a possible autor. Quan, a més, la recerca sobre les escoltes assenyala que van ser realitzades l’any passat en plena crisi de Ceuta i el conflicte al Sàhara Occidental.
Aquesta situació ha posat en evidència una vegada més al CNI, que ha estat durant mesos sense “detectar” l’espionatge i operant a les ombres, com el fan les “clavegueres de l’Estat” heretades de la dictadura. Però el descrèdit també és per al Govern, que a més ha de gestionar la relació danyada amb els seus socis de coalició, com a ERC, afectats directament per l’espionatge.
És justament per a tractar de tancar aquesta crisi de Pegasus i recompondre les relacions amb els seus socis de coalició, per la qual cosa el Govern li ha “tallat el cap” a Esteban al capdavant del CNI, per a col·locar a Esperanza Casteleiro, la “número dos” de Margarita Robles.
Una espia de professió
Casteleiro no és una nouvinguda al món de l’espionatge. La seva carrera va començar allà per 1983 en el Centre Superior d’Informació de la Defensa (CESID), el precursor del CNI. Des de llavors ha ocupat diferents càrrecs de responsabilitat en el servei secret espanyol, ja fos com a responsable de la divisió de Contraespionatge o la Prefectura de l’Àrea de Gestió de Recursos Humans. També ha estat desplegada a l’estranger, en destins com Cuba o Portugal.
En el Govern de Zapatero, el fosc ministre de Defensa en aquells dies, José Bono, la va nomenar secretària general del CNI i en 2004 es va convertir en a la mà dreta del director, Alberto Saiz.
Abans de convertir-se en cap del gabinet de Robles, va ocupar un altre important lloc. Al 2014, durant el govern de Mariano Rajoy, va ser nomenada cap de la unitat d’intel·ligència del CNI en el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO).
Canviar alguna cosa perquè res canviï
La substitució d’Esteban tracta de donar carpetada a l’assumpte sense depurar-se les responsabilitats del propi Govern, començant per Margarita Robles. I, per descomptat, sense una recerca detallada i pública del CNI, l’activitat del qual és ocultada com a secret d’Estat.
Per això cal exigir la dimissió de Robles, però també la formació d’una Comissió de recerca independent, la dissolució del CNI i la derogació de la Llei de Secrets Oficials franquista. Perquè destitucions per si soles i aïllades de mesures profundes, no canvien res.
