×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

Cas Juvillà: una llarga cadena d’obediència

La presidenta del Parlament, Laura Borràs ordena una investigació per saber què va passar al Parlament entre els dies en què s’hauria inhabilitat a Pau Juvillà.

Guillermo Ferrari

dijous 10 de febrer
Facebook Twitter

EFE/QUIQUE GARCÍA

Sembla mentida, però no ho és. Laura Borràs vol saber exactament què va passar amb la inhabilitació del diputat de la CUP. Sembla que el Parlament català té vida pròpia, com si una màquina s’estigués apoderant de la institució catalana. En realitat, són les excuses de mal pagador amb les quals Laura Borràs i Junts per Catalunya tracten de salvar la seva posició política.

El que va succeir amb relació a la inhabilitació del diputat cupaire no té cap misteri, no necessitem la investigació d’un Sherlock Holmes, ni de la capacitat executiva del major Trapero. El que va succeir és molt senzill: Junts per Catalunya va obeir el mandat de la Junta Electoral Central i va deixar caure a Pau Juvillà. De la mateixa forma (o potser pitjor) que ho va fer Roger Torrent amb el president Quim Torra.

La majoria del “52 % independentista” no ha ofert cap oposició a les imposicions de la JEC. Cap ni un dels partits que suposadament defensen el referèndum de l’1O i el dret d’autodeterminació ha cridat a una mobilització de suport al diputat cupaire. Ni Esquerra, preocupada per la taula sense reunions; ni Junts atemorits per les repercussions de la desobediència, ni la CUP, preocupada per no sortir del plat del 52%. Totes han obeït, amb crits i queixes, però han obeït.

Ha estat una llarga cadena d’obediència. L’altisonant presidenta del Parlament ha obeït a la JEC. Pot queixar-se que Esquerra no li va donar suport (segurament amb raó). Però, des de quan una formació política decideix la seva postura política d’acord amb el que en pensen la resta? A Junts per Catalunya li cau la mascareta abans que el govern central permeti no utilitzar-la a l’aire lliure.

No es pot deixar d’esmentar les paraules de l’advocat d’en Carles Puigdemont, Jaume Alonso Cuevillas. El secretari segon del Parlament català ha explicat que ell havia demanat que el diputat Pau Juvillà abandoni unilateralment el seu escó i així evitar l’enfrontament amb la JEC. És a dir, que fem via abans que el Règim del 78 ho demani. Si l’advocat de Puigdemont demana això, crec que no calen més proves. Aquesta és la "jugada mestra" de Junts per Catalunya.

Esquerra Republicana ha estat el primer a obeir des del Parlament amb Roger Torrent. I ara que no té la presidència, s’ha posat de costat tractant d’evitar les espurnes de l’incendi de Borràs i Junts per Catalunya. Fins i tot s’ha pogut sentir el soroll del suro d’una ampolla de cava des de la Plaça Sant Jaume. En aquest cas, també ha obeït Esquerra Republicana.

ERC i JxCat tenen el suport còmplice de les direccions de l’Assemblea Nacional de Catalunya i d’Òmnium Cultural. No podem oblidar la famosa frase de Jordi Cuixart, “Ho tornarem a fer”. És cert que no va dir quan ho tornarem a fer. Les cúpules fa mesos que demanen unitat a Esquerra i Junts. Aquesta crida és poc creïble amb partits que fa molts anys que es barallen entre si per poder ocupar la Generalitat i gestionar els diners catalans. No existeix cap majoria del 52%, només hi ha la lluita pel poder. I ho saben.

I el que és més lamentable és el paper de la CUP. Els “anticapitalistes” no només que fa mesos que donen suport polític al govern de la burgesia catalana a canvi d’un referèndum sine die, sinó que també continuen donant-hi suport quan aquest govern obeeix al Règim del 78, el mateix règim que oprimeix al poble català, amb repressió policial, amb la intromissió en la llengua i cultura catalana, amb sentències judicials inventades, etc

Eulàlia Reguant va dir que no ocuparan l’escó d’en Pau Juvillà fins que el Tribunal Suprem es pronunciï sobre les mesures cautelars que havien demanat per estirar una mica més els temps legals per conservar l’escó. Si això és desobeir “apaga y vámonos”.

Si la CUP de debò volgués desobeir, hauria de pensar a trencar amb el govern burgès d’Esquerra i Junts en primer lloc. Ja que el tàndem Aragonès-Puigneró estan esperant gestionar els milions dels “ajuts” europeus i no volen desobeir al Règim que et dona menjar. Si la direcció de la CUP vol obeir i agenollar-se davant el règim del 78, doncs, sí, que continuï donant-hi suport.

Si trigués el camí de la lluita contra el règim opressor, doncs, hauria de pensar a sumar més forces. A sumar als treballadors que s’oposen a la reforma laboral i l’Icetazo, a sumar als joves i les famílies que es barallen contra els desnonaments, en sumar a les forces de l’esquerra política, sindical i social. A sumar els joves que van sortir al carrer contra la sentència i per la llibertat de Hasél (a pesar de la repressió dels Mossos).

Perquè si volen desobeir i fer un referèndum d’autodeterminació realment vinculant cal tornar a mobilitzar els centenars de milers que van defensar les escoles i el dret a vot contra la repressió policial, cal mobilitzar als milions de votants i a la classe treballadora que va fer la gran vaga del 3O. I com va passar aquell 3O tindrem en la trinxera d’enfront les forces repressives i institucions del Règim del 78 amb les empreses de l’Ibex 35 i la gran burgesia catalana que va marxar corrent quan el Rei Felip VI s’ho va demanar.


Facebook Twitter
Veus contra la criminalització de la protesta

Veus contra la criminalització de la protesta

Prou criminalització a la protesta! Més de 30 organitzacions convoquen una concentració contra el delicte de desordres públics agreujats!

Prou criminalització a la protesta! Més de 30 organitzacions convoquen una concentració contra el delicte de desordres públics agreujats!

Amnistia Internacional posa en dubte la garantia de la protesta social davant la reforma per desordres públics

Amnistia Internacional posa en dubte la garantia de la protesta social davant la reforma per desordres públics

Veus crítiques contra el nou delicte de desordres públics agreujats

Veus crítiques contra el nou delicte de desordres públics agreujats

Un clar atac del Govern a les pensions: ampliació a 30 anys del període de càlcul

Un clar atac del Govern a les pensions: ampliació a 30 anys del període de càlcul

Marlaska no assumeix la seva responsabilitat i culpa als migrants assassinats de la massacre a Melilla

Marlaska no assumeix la seva responsabilitat i culpa als migrants assassinats de la massacre a Melilla

Final d'any parlamentari: Pressupostos militaristes, impostos de seda per la banca i elèctriques i un enduriment del Codi Penal

Final d’any parlamentari: Pressupostos militaristes, impostos de seda per la banca i elèctriques i un enduriment del Codi Penal

El Govern vol garantir els beneficis de la banca en la nova llei d'habitatge

El Govern vol garantir els beneficis de la banca en la nova llei d’habitatge