La Junta Electoral Central ha donat aquest dijous un termini de deu dies a la mesa del Parlament de Catalunya perquè li retiri l’escó a Laura Borràs, presidenta del Parlament suspesa, després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la condemnés a quatre anys i mig de presó fa unes setmanes.

Tot i que la condemna del TSJC encara no és ferma, doncs la defensa de Borràs pot presentar un recurs al Tribunal Suprem perquè acabi dilucidant una sentència ja immutable, la JEC ha atés la petició de VOX, Ciutadans i el PP de retirar-li de forma urgent la condició de diputada.

Et pot interessar: Borràs és condemnada a quatre anys i mig de presó i una petició d’indult del TSJC

Més enllà de que les suposades pràctiques corruptes de Borràs no poden sorprendre a ningú. La formació política de la qual també és presidenta, Junts, és hereva directa del pujolisme i de la vella Convergència amb un enorme promptuari de casos de corrupció, no deixa de ser paradigmàtica la celeritat amb la que actua de costum la JEC com a punta de llança de l’ofensiva del poder judicial i del Règim del 78.

La JEC, que és un organisme judicial menor, que ni arriba a la categoria de tribunal, té la seva única funció en arbitrar en els processos electorals, és també un dels grans puntals de la judicialització del les aspiracions democràtiques pel dret a decidir.

La també retirada de l’escó de l’ex diputat Pau Juvillà, la sentència contra Quim Torra per no despenjar una pancarta en solidaritat amb els líders presos al balcó de la Generalitat, la guerra contra els llaços grocs o la prohibició d’usar expressions com a "exili" o "presos polítics" són, entre molts altres, els exemples més palmaris d’això.

Cal saber que dels 15 membres que conformen la JEC, vuit són magistrats del Tribunal Suprem promoguts pels principals partits (PSOE i PP) i altres cinc membres són catedràtics proposats pel partits de més pes electoral. Els dos restants són el lletrat major del Congrés i el director de l’Oficina del Cens Electoral, tots dos sense dret a vot.

És a dir, una conformació de la JEC totalment partidista entre progressistes i conservadors, i que deixa a les clares la inexistent divisió de poder i els mil i un llaços entre les institucions per a la persecució i criminalització de qualsevol qüestió que posi en perill la sacro santa unitat del Règim.