Molts volen imposar la idea que l’assassinat de Calvo Sotelo -al que VOX ha fet per art de màgia líder de l’oposició amb 12 escons- és antecedent immediat de la Guerra Civil. Es refereixen al fet que antecedeix a l’inici de la guerra o al fet que serveix per a comprendre o valorar fets posteriors? En aquesta segona està la polèmica, perquè el que defensen aferrissadament és la idea que l’assassinat de Calvo Sotelo va provocar l’inici de la guerra. Si aquesta idea es porta fins al final, bàsicament estan defensant que el cop d’estat es va preparar cinc dies després, quatre si comptem l’inici a Melilla el dia 17.

Però no és tan innocent la tergiversació que fan. No només cauen en l’absurd que hem dit abans, sinó que també passen com una aplanadora per les pàgines de la història de la revolució espanyola (sí, revolució!) i de la mateixa guerra. Passen per sobre de la preparació del cop durant mesos, coneguda pel govern de la República i, bàsicament, per tothom. És passar per alt el procés revolucionari iniciat en 1931, amb la revolució de 1934, i el temor de la burgesia que la revolució acabés amb ella. És "petarse" la història i reescriure-la per a interessos propis. Com va fer Franco amb la seva Causa General, que alguns continuen citant com a prova, tot i que que està demostrat que és una falsificació més clara que la Donació de Constantí.

Segons la seva versió, a Franco no li va quedar més remei que unir-se al cop en l’últim moment, en veure el pistolerisme dels roigs. Però, d’això de la reunió preparatòria del cop el 8 de març a Madrid on van estar Mola, Fanjul, Franco, Varela o Orgaz, amb l’omnipresent Sanjurjo, o de quan l’1 de maig Franco va treure les tropes a Tenerife per a provar el seu funcionament i la seva disciplina, millor ni parlem.

Et diran que es basen en un document judicial on el conductor de l’ambulància que es va emportar el cos de Calvo Sotelo, va assegurar que l’assassinat estava preparat des de feia tres mesos. Un document que només trobem referenciat a webs de la dreta, que és qüestionat per historiadors de la guerra civil, i que està en mà de Francisco Vázquez, exalcalde socialista de la Corunya i exambaixador d’Espanya. Del que no és "ex" és de la crítica furibunda a la memòria històrica, en considerar que trenca el consens de la Transició i que és un "arma" repressiva -i comunista- per als qui no estan d’acord amb la "veritat absoluta" sobre la Guerra Civil. Irònicament, Vázquez ho esmena a "desmemòria històrica", que és el que acaba practicant ell, a més del seu discurs contra la memòria històrica que li porta a exigir al govern "investigar i condemnar a maquis i comunistes exiliats per conèixer les seves responsabilitats els 669 dies que van ser aliats dels nazis pel pacte de no-agressió germànic-soviètic entre Stalin i Hitler (ABC, 24/08/2019).

Ja ho va dir José María Pemán "Déu el va voler per a màrtir". Encara que es podria dir els revoltats, el franquisme el volia màrtir. Res millor que un màrtir pel que ha començat una Guerra Civil. Res millor que l’assassinat de Calvo Sotelo per a justificar l’aixecament armat per a aixafar no només a la República, sinó, sobretot, a la revolució espanyola.

Avui aquests revisionistes de la història tornen a saltar a la palestra per la seva visió simplista, esbiaixada i tergiversada de la Història.

Et pot interessar: Maig del 37: quan Barcelona va estar sota control de la classe treballadora