Una crisi energètica i una inflació desbocada que s’està menjant els salaris a tota Europa. A l’Estat espanyol tenim un 10,4% de la pujada de preus enfront de poc més del 2,5% dels salaris.
Per part seva, la patronal es nega a qualsevol pujada. Però, i què diuen les direccions de CCOO i UGT? Que si la patronal no puja els salaris hi haurà conflicte.
Però perquè això sigui creïble, és necessari començar a convocar assemblees en els centres de treball que defineixin un pla de lluita. A què esperen? Cal exigir-lis la convocatòria d’una vaga general com a punt d’inici de l’anunciada “tardor calenta”. L’esquerra sindical també hauria de sumar-se a aquesta exigència, així com convocar assemblees on tingui força i treballar per la coordinació dels conflictes que ja estan en marxa.
I què demanen els grans sindicats? Una pujada del 3,5% i un Salari Mínim de 1.100 euros. Veiem que en 2023 serem almenys un 7% més pobres i el salari mínim segueixi per sota dels 1500 euros, quelcom que s’estima que necessita una persona per sostenir-se.
No podem lluitar per aquestes engrunes. L’esquerra sindical i anticapitalista hem de batallar per un programa que de veritat ens salvi a nosaltres i li faci pagar la crisi als capitalistes.
Necessitem una pujada d’emergència de l’11% de tots els sous i pensions, així com la seva actualització mensual amb la inflació. Un Salari Mínim d’almenys 1500 euros,
repartir la jornada sense tocar el salari, amb la jornada de 30 hores setmanals. I la nacionalització de les elèctriques i que hi hagi un control de preus per treballadors i usuaris.
Del que tampoc diuen ni una paraula Sordo i Álvarez és de les raons de fons d’aquesta crisi. La guerra que va començar amb la reaccionària invasió de Putin contra Ucraïna i l’escalada imperialista dels països de l’OTAN, per disputar mercats i zones d’influència amb altres potències. És a dir, per continuar oprimint altres pobles i multiplicar els beneficis de les multinacionals espanyoles, com els de Repsol. Ni més ni menys que 2.500 milions en el que va d’any.
Què direm els i les treballadores d’això? El govern del PSOE i Unidas Podemos és part també d’aquesta escalada, i té com a primer pas clau l’aprovació dels Pressupostos de 2023 amb l’augment de la despesa militar.
És hora d’aixecar-nos contra les conseqüències d’aquesta escalada, i per frenar la seva raó de fons. És necessari que el moviment obrer, al costat de la joventut i els sectors populars, alhora que lluitem contra la inflació i la crisi, ho poguem fer també per tombar els Pressupostos 2023, els pressupost de la guerra.
Amunt els salaris, a baix els pressupostos militaristes de l’imperialisme espanyol!
