En el seu compte de Twitter, CCOO ha publicat un comunicat conjunt amb tots els sindicats intervinents (SECB-FINI, UGT, ACCAM, SATE-CIC, CGT, UOB, FEC, SIB, ACB, ELA-LAB), en la qual rebutgen absolutament els acomiadaments forçosos, les mesures traumàtiques i la retallada de condicions laborals que exigeix el Banc. En el mateix comunicat, han qualificat d’“una absoluta vergonya que una empresa amb milers de beneficis plantegi una reestructuració salvatge”.
Al final del comunicat els sindicats signants han anunciat una sèrie d’accions, sense especificar quines serien, amb el següent hashtag #Acción29deAbril, #Acción6deMayo i #Acción14deMayo. També han comunicat que s’han donat cita per a una nova reunió amb els directius de CaixaBank per al dia 5 de maig a les 11 h.
Els acomiadaments a la banca (més de 4000 al Santander, uns 3800 en farà el BBVA i els més de 8000 de Caixabank) es faran conjuntament a un augment milionari dels "salaris" dels màxims executius. La ministra de Trabajo, Yolanda Díaz, se’n queixa, però la representació que té el govern a la junta general de CXB no diu res. Un altre gripau que els dirigents de Podemos faran empassar-nos?
Els directius de la banca tenen un gran premi per acomiadar milers de treballadors. Els presidents guanyaran més de 4 milions d’euros; els consellers delegats una mica més de 3 milions i els membres de l’alta direcció n’obtindran gairebé 1 milió.
Així funcionen els bancs i les grans empreses capitalistes: desnonen a les famílies obreres i més pobres que no poden pagar, cobren "ajudes" milionàries que no tornen, acomiaden a milers i milers de treballadors amb ERO en els últims 15 anys i a més apugen milions d’euros als directius. El capitalisme xucla l’energia de la societat al servei dels accionistes i directius.
Necessitem urgentment aixecar un pla de lluita a escala nacional, discutit en tots els llocs de treball, amb la finalitat de defensar a ultrança tots els llocs de treball, perquè el mateix succeeix en el Banc Santander, BBVA, etc. No podem permetre que la crisi la paguem els treballadors. Mentre els bancs pasten fortunes milionàries, els treballadors sempre acabem pagant els plats trencats amb acomiadaments i retallades en les nostres condicions laborals. Hem de dir basta i que la crisi la paguin ells, els patrons.
