La fusió de CaixaBank i Bankia ha suposat milers d’acomiadaments al major ERO històric de la banca 6.452 acomiadaments (14% menys de la seva plantilla), el desmantellament de gran part de la xarxa d’oficines amb el tancament de 1.534 oficines (27% menys de la xarxa), l’eliminació total de les denominades “oficines àgils” de Bankia i la terciarització salvatge dels serveis en portar a empreses de telemarketing els serveis comercials i financers dels quals s’ha desfet. Pel camí s’ha llançat al carrer a la pràctica totalitat de la plantilla interna que feia aquestes funcions. I als que s’han quedat se’ls ha precaritzat més, mentre s’ha aprofundit la línia de gestió financera basada en la maximització dels resultats d’un sector amb grans beneficis, però en plena reestructuració dels serveis bancaris. Això sí, tot això comptant amb el beneplàcit i el suport total de CCOO i UGT que han signat el resultat final de l’ERO sense problemes.
Aquesta megafusió s’ha constituït en un gran paradigma per a la resta de la banca competidora sobre el model financer a desenvolupar en el futur pròxim, basat en noves fusions, més acomiadaments i encara més desmantellament de la xarxa territorial. Model que despersonalitza els serveis bancaris al màxim i que ha generat protestes entre els usuaris més vulnerables recollint signatures davant l’abandó que sofreixen amb un servei essencial com aquest.
En basar-se en un procés continu de digitalització s’obliga a usar les noves tecnologies a la totalitat dels clients, més enllà dels seus coneixements i les seves possibilitats reals de comprensió, per a abaratir els seus costos al màxim possible, incrementar els seus beneficis i rebaixar els drets i costos laborals.
Mentrestant, al mateix temps, multiplica les seves comissions i els seus ingressos extraordinaris. Tot això sota el paraigua d’un model financer i una reestructuració bancària que ha estat dissenyada i gestionada amb l’aprovació i complicitat del “govern més progressista de la història”. Recordem que en disposar del 61,8% de les accions de Bankia era impossible que aquesta fusió es produís sense el seu consentiment i aprovació.
De fet, la participació de l’Estat després de la fusió s’ha quedat en el 16,11%, amb la qual cosa ha reduït la seva capacitat d’influència i, a més, ha preferit mirar per a un altre costat i facilitar la barra lliure d’acomiadaments i supressió d’oficines d’atenció directa. Així en moltes localitats rurals i barris populars s’han quedat sense oficines davant la indignació i la denúncia dels usuaris més vulnerables.
El banc resultant té uns volums de negoci estratosfèrics i el converteixen encara més en massa gran per a deixar-ho caure, això que a la crisi financera de 2008 va servir com a excusa per a socialitzar pèrdues i privatitzar els beneficis de la banca. Un banc de 21 milions de clients i la major xarxa comercial a Espanya i Portugal amb més de 6.000 oficines, 15.000 caixers automàtics i el lideratge a la banca digital, amb un percentatge de clients digitals del 71,4%. Una línia de negoci, la digital, pel qual aposta clarament la banca en general i que s’enforteix amb aquesta fusió. Alguna cosa que incrementa notablement el cost de les comissions de tota mena, sobretot als clients més vulnerables que tenen menys productes bancaris i de menor pes amb la nova entitat creada. De fet, arran de la fusió es van endurir les comissions per als usuaris del programa “Per ser tu” de Bankia, que van passar al de “Dia a Dia” de CaixaBank, i les targetes de dèbit van deixar de ser gratuïtes per a tots els clients, imposant d’aquesta manera CaixaBank el seu model comercial sobre el de Bankia.
El Govern de coalició ha demostrat la seva incapacitat, una vegada més, per a oposar-se a la barra lliure dels acomiadaments en el sector financer -com ha passat també amb els més de 30.000 acomiadaments en grans empreses que es van beneficiar dels ERTO.
I tot malgrat els guanys milionaris i el rescat públic multimilionari a la banca, i per no frenar la gegantesca reestructuració del sector financer, amb més de 100.000 acomiadaments en tot el període. Mentre que la reducció a la meitat de les oficines bancàries en el territori que en molts casos ha suposat per a la denominada “Espanya buidada” no disposar d’un simple caixer en un radi de més de 15 quilòmetres.
L’operació de la fusió només va tenir una tímida resistència dins del Govern de coalició per part d’Unides Podemos que ràpidament es va empassar el gripau i va passar a altres assumptes. Al cas de Bankia, fins i tot s’ha reduït la influència i el pes a l’accionariat de l’Estat. Alhora que s’ha permès un “pelotazo” financer amb una revaloració del 40% al valor de les accions que ha elevant el benèfic un 278% després de la fusió, enfront del 25% reeixit pel conjunt de l’IBEX.
La reestructuració dels perfils laborals amb la digitalització ha suposat apostar per un nivell més tècnic, com ara enginyers, en detriment dels perfils més comercials que es van veure abocats a l’acomiadament. Mentre el nou banc va optar per derivar molts d’aquests serveis bancaris elementals -transferències o operacions de pagaments- a través d’empreses de telemarketing. Aquestes són les reines de la precarització laboral i els acomiadaments contra els drets laborals més elementals, com ha succeït amb el recent acomiadament del delegat de CGT Alex León a l’empresa Marktel, per intentar una cosa tan simple com que l’empresa respectés el compliment del conveni.
Fi de les “oficines àgils” de Bankia i augment dels dividends per als accionistes
Una de les primeres decisions de CaixaBank, després dels acomiadaments i el desmantellament d’una part important de la xarxa d’oficines, ha estat posar fi al model de “oficines àgils” de Bankia. Eren 122 oficines que han deixat de funcionar com fins ara per a convertir-se en centres de transformació transaccional amb la finalitat d’ajustar-se als esquemes de distribució de CaixaBank. Encara que ara, després de les protestes encapçalades per un jubilat que ha recollit milers de signatures, CaixaBank ha promès ampliar la seva cartera de serveis als majors, però sense ampliació de la plantilla, alguna cosa que resulta, per tant, absolutament inversemblant.
Aquestes oficines disposaven d’horari ininterromput des de primera hora del matí fins a mitja tarda i van ser implantades el 2013 amb l’objectiu d’establir un model diferent d’atenció bancària, on el temps d’espera havia de ser el mínim. La seva concepció era dispensar una atenció ràpida per a les transaccions més senzilles. A més, aquesta xarxa servia de suport en les grans ciutats a les oficines d’assessorament. Cada oficina estava situada a menys de 10 minuts caminant des de la resta de sucursals tradicionals a les quals donava suport i tenia una estructura mitja de vuit treballadors incloent quatre o vuit caixers multifunció.
D’altra banda, CaixaBank ha començat a dibuixar la política de redistribució de beneficis als accionistes per als pròxims mesos. Fins i tot ha previst un augment del benefici de les accions per al pròxim exercici fins a situar-lo entre el 50% i el 60% de benefici de 2021 i un programa de recompra d’accions. El banc ha tancat l’any 2021 amb un benefici de 5.226 milions d’euros (278%), incloent els resultats extraordinaris fruit del “pelotazo” de la fusió amb Bankia. En total seran més de 1.179 milions els que es repartiran als accionistes, un 50% dels beneficis reeixits. El marge d’interessos després de la fusió va aconseguir els 5.975 milions d’euros i les comissions van augmentar un 43,8% fins als 3.705 milions.
Cal actuar enfront d’aquests atacs als drets laborals de les i els treballadors del sector que continuaran, al costat de la liquidació dels més elementals drets a disposar de serveis bancaris de qualitat, amb atenció personalitzada i sense costos usurers i abusius que graven als més vulnerables econòmicament.
Contra l’externalització i terciarització dels serveis, que els precaritza absolutament, mentre l’Estat es converteix en l’últim garant dels seus beneficis amb rescats milionaris, per ser massa grans per a caure.
Cal aixecar un programa que passi per la nacionalització de la banca sota control de treballadors i usuaris i que doni una resposta real a la necessitat social d’accés als serveis bancaris sense discriminació social i en benefici de les classes populars.
