Sense ni tan sols ruboritzar-se els directius de CaixaBank han anunciat aquesta setmana la intenció de portar endavant un ERE a costa de 8.291 treballadors. Això significa que, comptant amb l’absorció de Bankia per part de CaixaBank, 1 de cada 5 treballadors perdrà el seu treball. Alhora van informar també del tancament d’una de cada quatre oficines de les que actualment compta Bankia. El total de les oficines tancades seran a futur de 1.534, segons el que se’ls ha transmès als sindicats.

Els directius del banc han informat els sindicats, que la retallada de plantilla és impulsada per una caiguda dels ingressos, el poc marge d’interessos i marge del brut i la lenta recuperació del crèdit, sumat a uns tipus d’interessos baixos.

La proposta del banc és dividir l’ERO en quatre grans grups. Els majors de 63 anys els ofereixen 20 dies per any treballat amb un topall de 12 mensualitats. De 58 a 63 amb mes de 15 anys d’antiguitat, se’ls pagarà el 50% del salari pensionable amb descompte de la desocupació i el pagament del conveni de la Seguretat Social. Els que van de la franja de 55 a 58 anys amb 15 anys d’antiguitat, se’ls ofereix el 50% del salari regulador mínim de dues anualitats. Per a la resta de la plantilla se’ls pagarà 25 dies per any treballat amb un topall de 18 mensualitats.

En el cas que no hi hagi els suficients voluntaris que vulguin perdre el seu treball, el banc ha contractat els serveis d’una empresa externa que funcionària de medidora de rendiments per empleat, a fi de poder retallar per sobre aquells que no hagin rendit prou com per a conservar l’ocupació, una veritable carniceria.

I per si tot això fos poc, que no ho és, CaixaBank aprofita l’avançada contra els treballadors per a realitzar modificacions de la situació laboral actual dels seus empleats. Entre les quals destaquen l’eliminació de pagues de defunció de familiars i de naixements de fills, l’eliminació de l’ajuda de fills, passant a ser un complement personal i la supressió de les pagues especials de 25 a 35 anys.

Recentment han començat les negociacions amb els sindicats UGT i CCOO, que ja han manifestat com a “salvatge” la postura per part del Banc i que, de ser necessari, es mobilitzarien si l’entitat bancària es manté en la seva postura actual.

De confirmar-se els acomiadaments per part de CaixaBank hem de sumar-li els 3.000 acomiadaments anunciats per BBVA i les més 500 oficines que vol tancar aquesta entitat; agregant a més, els 1500 treballadors que veuran la seva sortida després de la fusió d’Unicaja Banc i Liberbank. No es pot oblidartampoc en la llista de retallades de plantilla els 3.500 del Banc Santander, acordats a finals de l’any passat, i els 1.875 que té previst el Banc Sabadell.

El número d’EROs en el sector bancari aconseguiria un total de més 18.000 treballadors en tota Espanya. Un ajustament bestial i una descarada intenció de descarregar la crisi als treballadors.

No obstant, Segons Barclays, empresa de serveis financer amb seu a Londres, ha informat aquesta setmana que els principals bancs espanyols guanyaran uns 8.827 mil milions amb la nova CaixaBank, aquestes mateixes previsions avancen en un benefici net de 908 milions d’euros per al Banc Santander en el primer trimestre de 2021, enfront dels 331 milions d’euros d’un any abans. És a dir, que lluny d’una crisi, els banquers continuen pastant fortunes a costa dels treballadors.

Mentre es succeeixin atacs als treballadors en general per part de les patronals, com ja hem anat informant sobre els acomiadaments en les automotrius, com és el cas de Ford, Nissan, Bosch, el “govern mes progressista de la història” del PSOE i UP segueix comandant aquest vaixell beneficiant a les patronals amb la seva política xopada d’aigua tèbia, deixant córrer els acomiadaments.

Necessitem urgentment un pla de lluita per a enfrontar aquest i tots els atacs que venim sofrint els treballadors del que va de pandèmia. Necessitem des de les bases exigir a les direccions sindicals un pla de lluita nacional que unifiqui a tots els treballadors perquè la crisi la paguin els que la generen i no nosaltres.