Catalunya

INVESTIDURA

CUP: investir als que reprimeixen a canvi de la presidència del Parlament?

La formació anticapitalista està optant a presidir el Parlament català negociant amb Pere Aragonès, mentre els Mossos reprimeixen al jovent.

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

divendres 26 de febrer| edició del dia

El diari Vilaweb publicava aquesta setmana que la direcció de la CUP està consultant a les assemblees què pensen d’assumir la presidència del Parlament i una sèrie de propostes socials i econòmiques adreçades a ERC i JxCat. Les negociacions entre les diferents formacions sobiranistes s’estan fent amb la pràctica política de sempre. Es a dir, reunions que no són públiques i contingut que només se sap per les declaracions que fan els protagonistes. Ni llum, ni taquígrafs.

Aquesta foscor vol amagar el que tots els mitjans diuen: la CUP vol optar per presidir el Parlament, encara que això sigui a costa de blanquejar als partits que reprimeixen al jovent. Precisament per això, la direcció cupaire pregunta als militants si és un objectiu lícit “l’assumpció de la Presidència de la Mesa del Parlament”. Un corrent anticapitalista de debò hauria de posar als seus diputats al capdavant de les mobilitzacions i preguntar a tots els joves del carrer si volen impulsar un gran moviment contra la repressió, la monarquia i el Règim del 78.

Pel contrari, el document difós per Vilaweb planteja una sèrie d’exigències per part de la cúpula de la CUP a Esquerra Republicana i a Junts per Catalunya que semblen impossibles d’aconseguir amb aquests “socis”. Si fem un repàs a la política burgesa del Govern de Torra-Aragonés ens traurem les ganes de compartir un gabinet o una mesa del Parlament. Però el que és pitjor de tot és que Aragonès és el cap del govern que reprimeix al jovent i que ha defensat la repressió aquesta mateixa setmana.

Com es pot avançar amb ERC i JxCat?

El document fa una anàlisi de la negativa del Règim del 78 a negociar, de la repressió que ens fa i de l’avanç de l’ultradreta. I continua amb una sèrie de propostes cap a les “forces independentistes i sobiranistes” per “avançar en el pla social i d’alliberament nacional”. Però, com es pot avançar amb Esquerra i Junts per Catalunya?

La direcció de la CUP exposa que “calen polítiques materials de suport a les necessitats immediates de les classes populars que més estan patint...”. Això és clau, perquè són moltes les famílies que fan cua per demanar aliments, perquè són centenars de milers les persones que estan a l’atur, amb ERTOs i el jovent i dones que pateixen principalment la precarietat.

Però la Llei Aragonès permetia la privatització d’encara més empreses públiques que quedarien en mans de les grans empreses de l’Ibex35. Es a dir, en mans dels grans responsables de la precarització. Així es pot acabar amb el 40% d’atur juvenil i una precarietat que dobla la mitjana europea? Clar que no! Els ajuts per la Covid-19 als autònoms (la gran majoria falsos autònoms) i els petits comerços són engrunes. Però hi ha diners per pagar contractes caríssims a Ferrovial i a la sanitat privada.

També es parla d’un “full de ruta cap a la independència, amb unes fites concretes”. Això és com parlar de la soga a la casa del penjat. Quina independència es pot realitzar amb els que van fer la república dels vuit segons i la república simbòlica del 27O? Amb els que es van entregar a la justícia o van sortir de Catalunya sense defensar cap república catalana? Amb els que van declarar en els seus judicis que no van desobeir?

ERC i JxCat no van lluitar per defensar la República catalana. No van aprofitar que la gent omplia els carrers enfrontant-se a la repressió de la Guàrdia Civil i la Policia. Van deixar passar que milions van votar l’1O, que milers i milers van ocupar les escoles i que milions de treballadors van fer vaga el 3O i el 8N. I això ha estat així perquè només contemplen una “independència” pactada amb el Régim del 78. És que això no és l’exemple més clar d’un oxímoron?

En el document, la plana major cupaire també planteja que cal combinar “un nou cicle de mobilitzacions i l’acció institucional”. Però, com es pot fer això amb els responsables de treure del carrer al poble català? ERC i JxCat es van conjurar per no convocar cap mobilització. I no només això, sinó que a més les reprimeixen. Van reprimir al jovent que denunciava la sentència del procés i ara ho fan amb els que demanen la llibertat de Hasél.

Des de les institucions, ERC i JxCat envien el missatge de “no feu res i aguanteu”. És a dir, que deixem a les seves mans les solucions i que a més aguantem sense queixar-nos perquè ells envien els Mossos com ara ho fan Aragonés i Samper amb el jovent. Ni “nou cicle de mobilitzacions”, ni cap “acció institucional”. Cap “confrontació democràtica amb el Règim del 78”. Els dirigents d’Esquerra i JxCat van dir que mai van desobeir i que tot el que feien era legal. Només fan “confrontació anti-democràtica” contra els que surten als carrers.

Per tot això, cal explicar que només una il·lusió òptica pot “Concretar un pla de treball de canvi de model econòmic des d’una perspectiva social, ecologista i feminista”. Aragonés i Torra són els responsables de mantenir les retallades i buidar el pressupost de Catalunya durant la legislatura anterior. Aquest camí que potser iniciï la CUP, és el mateix camí que va portar a Podemos a integrar-se al Règim del 78.

Cal organitzar a totes les forces d’esquerra. La CUP va obtenir més de 189 mil vots i els Comuns, encara que estan integrats al règim com es pot veure en relació a la Colau, en van treure gairebé dos-cent mil. Hi ha un ampli espai d’esquerra. El que cal és que una esquerra anticapitalista independent de la burgesia (sigui espanyola o catalana) i valenta es posi al capdavant de les mobilitzacions com ho estan fent els milers de joves que lluiten per la llibertat de Hasél, d’expressió, contra la repressió i per un futur completament diferent al que el capitalisme ens està portant.

Cal que la direcció de la CUP trenqui amb els partits “no sobiranistes” i “sí burgesos” d’Esquerra i Junts per Catalunya i consulti als seus militants i votants, als milers de joves i treballadors, com lluitar per la llibertat de Hasèl, com fer una gran vaga el 8M i començar a organitzar un gran moviment contra la repressió, la monarquia i aquest decrèpit Règim del 78. Si la direcció de la CUP acaba optant per una millor posició dins de les institucions a costa d’abandonar la lluita al carrer, això serà creuar el seu Rubicón.

Et pot interessar: “La joventut que està sent reprimida no entendria un suport de la CUP a ERC i JxCat”




temes relacionats

#EleccionsCatalanes14F   /    CUP   /    Catalunya   /    JxCat   /    ERC   /    Autodeterminació de Catalunya   /    Catalunya

Comentaris

Comentar