El passat 20 de novembre el Secretari General de Comissions Obreres va declarar que la derogació de la reforma laboral no serà “una condició sine qua non” per a donar suport a la formació d’un govern progressista.
Unai Sord es conforma amb un “diàleg polític” i tan sols retocar-les. CCOO “no exigirà a la política que es baixi de posicions maximalistes per a continuació, el sindicat pujar-se a una posició absolutament maximalista que arribi a bloquejar les negociacions”, va assegurar el dirigent.
“Nosaltres sabem que les posicions de màxims no són bones i menys si es plantegen com a condicions ’sine qua non’, però això no vol dir que renunciem a cap dels nostres postulats", va assenyalar..
El pla de la central sindical és afavorir un govern del PSOE, que deixi tranquil·la a la patronal, per a després iniciar el “diàleg”. Una vegada més el rol de la casta sindical és subordinar-se a las ordres de l’Ibex 35, que exigeix “pau i ordre” per a la legislatura del PSOE.
Una vegada més, renuncien a lluitar contra una de les lleis més regressives dels últims temps. Milers de treballadores i treballadors han de sofrir dia a dia salaris de misèria, que haurien d’estar molt per sobre dels 900 euros pactats pel PSOE i Podemos. Però conquistar aquest dret, així com la derogació de les reformes laborals no vindrà “de dalt” ni d’un govern suposadament progressista. Només serà possible conquistar-ho mitjançant la mobilització.
Per això hem de redoblar les mobilitzacions i un pla de lluita sector per sector que permeti plantar cara contra els sous de misèria i la precarietat laboral. Ja és hora que les burocràcies sindicals de CCOO i UGT, que van lliurar la lluita per la derogació de la reforma laboral, convoquin mobilitzacions en tot l’Estat per la derogació d’aquestes, contra la precarietat laboral i l’augment del SMI, com a mínim a 1500 euros.
Enfront dels nubarrons d’una altra possible crisi econòmica és necessari que les joves treballadores i treballadors comencem a organitzar-nos en els nostres centres de treball contra la precarietat laboral, ja que l’única cosa que ens ofereixen són contractes porqueria, temporalitat, i sous miserables.
