Aquest diumenge, l’extrema dreta de Brasil va promoure una invasió al Congrés, al Palau del Planalto i al Suprem Tribunal Federal, en una clara acció colpista, a més d’altres accions en rutes i als voltants d’algunes refineries. Exigint la intervenció militar i qüestionant les eleccions de l’any passat. Aquestes accions reaccionàries han de ser immediatament denunciades i combatudes amb la força de la mobilització obrera i popular, sense dependre de les forces de l’estat capitalista. És urgent que les direccions de les centrals sindicals i les organitzacions socials i estudiantils convoquin a un aturada nacional i un pla de lluita contra les accions colpistes i per la derogació de les reformes laborals i de seguretat social, així com totes les privatitzacions.
Vuit dies després de la presa de possessió de Lula, la base protofeixista d’extrema dreta de seguidors de Bolsonaro torna a promoure actes reaccionaris que han comptat clarament amb la connivència o el suport de la policia i la Secretaria de Seguretat Pública (exministre de Justícia de Bolsonaro), i fins i tot del govern del Districte Federal (que va ser destituït pel jutge Alexandre de Moraes durant 90 dies), ja que la manifestació ultradretana va aconseguir entrar sense moltes dificultats en la seu dels tres poders.
Les sales del Suprem del Tribunal Federal (STF), el Palau del Planalto (seu de l’executiu) i el Senat i la Cambra de Diputats van ser preses i destruïdes. Les imatges mostren a la policia escortant la manifestació fins a la seu dels tres poders.
Feia dies que era de coneixement públic que es duria a terme aquesta manifestació, la qual cosa reforça que, de fet, va haver-hi suport de les forces policials i del Govern de Brasília perquè aquest acció arribés fins on va arribar. La mateixa connivència es va veure setmanes enrere quan els mateixos sectors van incendiar autobusos, entre altres accions, també a Brasília, contra el reconeixement del resultat de les últimes eleccions presidencials.
Mentre els mitjans defineixen aquesta acció com la presa del "Capitoli" brasiler [fent una comparació amb l’ocupació del Capitoli als EUA per seguidors de Trump el 6 de gener de 2021], poderoses figures imperialistes com Emmanuel Macron, el secretari d’Estat dels EUA Antony Blinken i el mateix president dels EUA Joe Biden van pronunciar el seu rebuig, com també ho van fer mandataris d’Amèrica Llatina. Però lluny de qualsevol inclinació democràtica, els governs imperialistes de França i els EUA condemnen aquestes accions perquè els serveix contra les tendències opositores d’extrema dreta en els seus propis països, com Trump i Marine Le Pen.
Els fets són molt recents. No obstant això, es tracta d’una acció que es va donar per fora d’una correlació de forces que hagués pogut donar-los un major suport fins i tot entre la base popular de l’extrema dreta. Per contra, més aviat sembla ser una acció que podria tenir l’efecte de separar a aquest sector més radicalitzat de l’extrema dreta de la base electoral que va votar Bolsonaro, i servirà per unir a diferents ales del règim contra aquestes accions i a les respostes entorn d’això que es donin des de les diferents institucions.
Això, en conseqüència, tendeix a enfortir la unitat del règim i de la majoria de la burgesia entorn del govern de Lula-Alckmin, i augmentar un sentiment massiu d’unitat nacional contra l’extrema dreta, fins i tot tolerant més mesures i figures de dreta dins del propi Govern. Aquest tipus d’unitat amb els sectors burgesos i les institucions del règim com a resposta, va contra direcció que siguin els treballadors i els moviments socials els que puguin entrar en escena amb els seus mètodes i que les demandes obreres i populars siguin part de l’agenda política, la qual cosa seria l’única manera de donar una sortida de fons a la crisi del país i combatre efectivament a l’extrema dreta.
Mentrestant, Bolsonaro, que es troba refugiat a Orlando i va publicar en les seves xarxes socials tractant de desvincular-se de les accions, ha de rendir comptes per aquestes accions. No sols en les eleccions, sinó al llarg del seu mandat i amb el seu silenci després de la derrota electoral, va ser part central de la seva política fomentar accions colpistes.
Com diem, l’extrema dreta no ha desparegut amb les eleccions, i s’ha vingut mostrant activa, i pressionant la correlació de forces cap a la dreta. Aquesta dinàmica és utilitzada pel nou govern per rebaixar les expectatives i justificar tot tipus de concessions a la dreta, a més d’un increment de les mesures autoritàries i repressives.
Lula es va pronunciar en la televisió nacional, decretant la intervenció federal en la seguretat pública del Districte Federal (DF), i encomanant a les institucions de l’Estat capitalista la resposta a aquestes accions reaccionàries. L’aparell estatal repressiu ha fomentat el creixement de les forces d’extrema dreta des del cop institucional de 2016, i els treballadors i el poble no haurien de confiar en aquestes institucions com si poguessin ser “defensors de la democràcia” o una resposta al bolsonarisme. Són un instrument per a la contenció violenta de les lluites socials i obreres, encara que ara estiguin temporalment dirigides contra l’acció bolsonarista.
Mesures com aquesta desplacen encara més a la dreta la correlació de forces al país, posant a les institucions del règim i als mecanismes més autoritaris com a garants de l’ordre, per evitar sortides de mobilitzacions independents que articulin lluites contra les reformes reaccionàries del bolsonarisme i les amenaces de cop.
El suport indiscriminat de sectors de l’esquerra institucional, com el PSOL, a la intervenció federal en el Districte Federal, així com l’exigència al bonapartisme judicial, que va dur a terme el cop institucional de 2016, “garanteixi la democràcia”, és una expressió de confiança en aquest règim i en aquestes institucions, que es tornaran contra els propis treballadors i l’esquerra. No podem oblidar que va ser durant la intervenció federal del colpista Témer, en 2017, que Marielle Franco va ser assassinada, a més d’altres nombroses accions contra la població negra i pobladors de les faveles. Recordem el paper de les forces repressives a Brasília contra els moviments socials i els treballadors, quan realitzen els seus actes a l’Esplanada, com vam veure en la dura repressió a l’acte contra la reforma laboral en 2017 o contra els pobles originaris en 2021.
Hi ha una reacció en curs per part dels qui sostenen a aquest règim polític degradat pel cop institucional, per buscar contenir encara més el bolsonarisme. Rodrigo Pacheco, president del Senat, Arthur Lira, president de la Cambra i membres del STF, es van pronunciar sobre aquest tema.
Fa uns dies, el ministre de Defensa del Govern de Lula, José Múcio, va declarar que les accions d’aquesta base d’extrema dreta, que estava acampant enfront de les casernes de les forces armades, eren "actes de democràcia". El polític que prové de Arena, el partit de la dictadura militar, triat per Lula i encimbellat per militars i per Bolsonaro, també va declarar que tenia familiars i coneguts entre aquests sectors.
Ara com ara, la majoria dels militars que van fer costat al govern de Bolsonaro no s’han pronunciat, perquè aquests mateixos sectors també són la seva base social. El vicepresident de Bolsonaro i militar retirat, Hamilton Mourão, va publicar un tuit desmarcant-se de les accions d’aquest diumenge i el dia abans que Lula assumís va culpar a Bolsonaro del desgast que estaven sofrint les forces armades, encara que sense nomenar-lo. Figures bolsonaristes com el governador de Sao Paulo, Tarcísio de Freitas, van haver de desvincular-se de la “violència” de les accions, dient que l’oposició i les manifestacions han de fer-se pacíficament. Una expressió que l’actual correlació de forces no brinda bones condicions perquè actes com els d’aquest diumenge comptin amb el suport de la base bolsonarista més àmplia.
No és possible combatre a l’extrema dreta reconciliant-se amb ella, amb figures com Múcio o Daniela do Waguinho, ministra de Turisme del govern de Lula amb fortes relacions amb les milícies de Rio de Janeiro, a més de ser de la formació política União Brasil, partit que va votar per Bolsonaro en 2018.
No podem deixar la lluita contra l’extrema dreta en mans de la policia, que més d’una vegada ha mostrat la seva estima pel bolsonarisme, ni a les institucions de l’Estat capitalista i els seus mecanismes autoritaris. Històricament, la conciliació de classes només ha obert més espai per a l’extrema dreta. Per això, les organitzacions polítiques que se situen a l’esquerra del PT i de la burocràcia necessiten posicionar-se independentment del govern, com discutim amb el PSOL.
El nostre més enèrgic repudi a totes les accions colpistes passa per definir la millor estratègia per enfrontar al bolsonarisme, que ha de donar-se amb els mètodes de la classe obrera i impulsant un Front Únic Obrer, la qual cosa només pot donar-se en combinació amb la lluita per la derogació de les reformes antiobreres i en suport a les lluites en curs.
Per això és necessari que la Central Única de Treballadors (CUT) i les altres centrals sindicals trenquin immediatament la seva paràlisi i convoquin a un atur nacional i un pla de lluita i que la Central Única de Treballadors del Petroli organitzi a les seves bases contra les greus amenaces en les refineries, que han de ser enfrontades amb l’organització dels petroliers des de la base.
La consigna “No a l’amnistia” per a Bolsonaro i tots els seus seguidors [com es va escoltar durant l’assumpció de Lula] també ha de significar la lluita decisiva contra les reformes laboral i previsional, la llei de subcontractació sense restriccions i totes les privatitzacions, per unificar a importants sectors de la classe treballadora, com els de repartiment que es mobilitzen per un dia nacional de vaga el 25 de gener, al costat dels moviments socials, i revertir el llegat del cop de 2016 i dels governs de Témer i Bolsonaro. La garantia que no hi hagi amnistia per a Bolsonaro només serà possible amb els mètodes independents de lluita de la classe obrera. Per això és forassenyada la política de sectors del PT i dels propis sindicats de condemnar la mobilització dels treballadors de repartiment.
Els que diuen que les mobilitzacions obreres enfortiran a l’extrema dreta són els que més l’enforteixen. Per als treballadors i joves que vulguin mobilitzar-se contra l’extrema dreta, és fonamental entendre que la sortida no és la defensa de la unitat nacional burgesa i la seva recrudescència autoritària amb intervenció federal, sinó una sortida independent.
Només amb aquesta mobilització independent de la classe obrera, unificant a joves, dones, indígenes, negres i LGBT’s, podrem acabar amb aquestes mobilitzacions reaccionàries, que només serveixen per mantenir viu el projecte de l’extrema dreta i sustentar a un règim polític altament degradat que manté als treballadors i al poble pobre famolenc i aturat mentre els empresaris i els agronegocis guanyen milions. Aquest pla de lluita necessita avançar cap a una sortida de fons, que articuli la batalla perquè siguin els capitalistes els qui paguin la crisi, frenar les amenaces colpistes de l’extrema dreta, lluitar contra l’opressió i en defensa del medi ambient.
