D’aquests temes en parla Diego Sacchi en la seva columna sobre notícies internacionals del programa de ràdio El Círculo Rojo.
156 milions de brasilers cridats a votar en unes eleccions crucials al país més gran de Llatinoamèrica. S’elegeix president, es renova la Cambra de Diputats, un terç del Senat, governadors i les Cambres legislatives estaduales. El fet d’utilitzar un sistema de vot electrònic fa preveure que els resultats, almenys preliminars, estaran disponibles en poques hores. Si cap dels candidats aconsegueix el 50% més 1 dels vots vàlids (sense blancs ni nuls), els dos més votats aniran a una segona volta prevista per al diumenge 30 d’octubre que acabarà de decidir qui assumirà la presidència el pròxim 1r de gener.
Segons els últims sondejos de Datafolha, l’ex’president Lula da Silva (Partido de los Trabajadores) tindria el 50% dels vots vàlids i Jair Bolsonaro (Partido Liberal) el 36%. El PT es troba en el llindar de la victòria en la primera volta. Una altra enquesta, de l’Agència Ipec, li dona a Lula el 48% mentre que a Bolsonaro 31%. Encara que una dotzena de candidats es disputen la presidència, entre ells l’exministre Ciro Gomes (del Partido Laborista que rondaria el 7%) i la senadora Simone Tebet (del Movimiento Democratico Brasileño amb un percentatge similar), l’escenari està altament polaritzat entre Lula i Bolsonaro.
Una altra enquesta a tenir en compte és la de Genial/Quaest publicada el dimarts que revela que el 90% dels brasilers vol que l’elecció presidencial acabi en la primera volta. Aquestes dades mostren una possibilitat real que l’elecció es defineixi en primera volta amb una victòria de Lula da Silva sobre Jair Bolsonaro.
A més, els brasilers hauran de triar als 513 membres de la Cambra de Diputats i 27 dels 81 escons que conformen el Senat. El Congrés, es troba molt fragmentat entre les diferents forces polítiques. Actualment, gairebé una trentena de partits tenen banques, i cap d’ells arriba a un cinquena part del total. Tenint en compte que 446 diputats es presenten a la reelecció (87% del total de candidats), sembla que el Congrés no tindrà una modificació significativa en la futura legislatura que assumirà el 31 de gener.
També estan en joc els 27 estats (províncies) que conformen el Brasil, tant a nivell dels parlaments com dels governadors. En aquest pla, segons la majoria dels sondejos, guanyaran candidats de partits de centredreta. Entre els qui tenen més possibilitats de quedar-se amb les governacions, 11 candidats van dir estar al costat de Bolsonaro i 10 van declarar el seu suport a Lula, encara que bona part d’aquests són de forces de centredreta.
Com es veu, en aquestes eleccions hi ha molt en joc, el futur del govern d’extrema dreta de Bolsonaro, que recordem deu molt la seva arribada al poder al cop institucional de 2016 i les arbitrarietats orquestrades per la majoria dels sectors polítics i del Poder judicial que van recolzar aquests anys l’ajust que va portar endavant.
Per a entendre què pot passar el diumenge i que pot venir, vaig resumir algunes claus:
La primera és que es va anar construint una campanya on el que es definia al Brasil no és només una elecció, és també la disputa entre “democràcia i feixisme”.
Es van usar les declaracions colpistes de Bolsonaro, la violència política que fins i tot va acabar en l’assassinat de persones que fan costat al PT, per a enfortir una candidatura de Lula que es va moure cap al centre.
Darrere del vot contra Bolsonaro hi ha els partits que van donar suport al cop institucional, destacats personatges del Poder Judicial i importants sectors de l’empresariat.
Entre els gestos per guanyar el suport està la candidatura com a vicepresident, de Lula, del dretà ex governador de Sao Paulo, Geraldo Alckmin del PSDB.
També hi ha altres gestos, com l’acostament de Lula cap a les cúpules de les esglésies evangèliques, fins ara base molt important de Bolsonaro.
Un fet destacat es que dimarts Lula va participar d’un esdeveniment tancat organitzat pel Grup Esfera, integrat per les majors empreses del Brasil. Aquí els va prometre “previsibilitat econòmica”.
El que hi ha és un intent de tornar a apostar al PT com administador la crisi contra el bolsonarisme que ha governat a través de la crisi, una idea que desenvolupen els autors del llibre El Brasil autofágico. Aceleración i contención entre Bolsonaro y Lula.
La fórmula de Lula amb Geraldo Alckmin, una de les figures històriques més importants dels tucanos, amb un passat d’oposició a Lula (més enllà que ara estigui afiliat al PSB), com una temptativa impossible de ressuscitar la Nova República que els dos partits van liderar i van administrar.
Les direccions sindicals, dels moviments socials i fins i tot d’alguns sectors d’esquerra transformen el vot a Lula com l’única forma de canvi, fins i tot acceptant estàs concessions a la dreta com una cosa “necessària”.
La candidatura de Lula concentra l’expectativa d’una gran majoria per treure a Bolsonaro i acabar amb els atacs dels últims anys, amb les privatitzacions, l’ajust, la reforma laboral i previsional.
Després de les eleccions queda la incògnita de com aconseguirà un eventual govern de Lula da Silva manejar les expectatives de milions i al mateix temps complir amb tot el que li va prometre a l’establishment polític empresarial.
