142,8 milions de persones estan habilitades per votar aquest diumenge a partir de les 8 del matí. Les eleccions es desenvoluparan fins a les 17 hores (local), àdhuc que en abastar 3 fusos horaris per la seva extensió, l’últim estat a tancar els comicis ho farà a les 24 hores nostres.

A més de triar al seu proper president, els brasilers hauran de votar també a 27 governadors estatals i 54 senadors, 3 per cada estat (dos terços del Senat) i 513 diputats nacionals (la Càmera completa) i 1035 legisladors de les 26 assemblees legislatives del país.

Per als càrrecs de president i governadors, els candidats necessiten el 50% més un dels vots per consagrar-se en primera volta. En el cas que cap candidat a president arribi a aquest percentatge, els dos postulants més votats hauran d’enfrontar-se en una segona volta, el proper 26 d’octubre.

Un procés manipulat per la justícia i tutelat per les FFAA

Aquests comicis estan marcats per la manipulació per part de la justícia del procés electoral, sota la tutela de les Forces Armades.

La proscripció de la candidatura de l’expresident Lula da Silva, qui a més es troba pres a pesar que comptava amb prop del 40% de les intencions de vots, evidencia la determinació del règim brasiler a donar-li continuïtat al projecto colpista fins i tot malgrat el dret del poble a votar a qui desitgi.

La justícia també va prohibir a Lula da Silva a donar entrevistes i va limitar la seva participació en els espots televisius, la qual cosa va dificultar al màxim la tasca del PT de convèncer als electors de Lula donar-li el seu vot a Haddad.

A més de totes aquestes maniobres, la justícia va inhabilitar a 3,4 milions d’electors per no haver realitzat el registre biomètric. Aquesta decisió de la Cort Suprema brasilera -que va afectar principalment a la població del nord i nord-est del país (54% dels afectats), on el PT té un important suport i el candidat Jair Bolsonaro no aconsegueix avançar- va afavorir al candidat ultradretà.

Si ben el candidat del PT, Fernando Haddad, va fer de tot per congraciarse amb els mercats i mostrar-se com una alternativa per portar endavant la reforma previsional, la responsabilitat fiscal (ajust social per pagar el deute als especuladors), no va aconseguir convèncer.

Si ben Bolsonaro no és la primera opció dels mercats per donar-li continuïtat als plans colpistes, en l’última setmana va haver-hi una bolcada del suport del règim cap a aquest candidat. És que els candidats més "de centre" (o menys polaritzants), en particular el governador de Sant Pablo, Geraldo Alckmin, no van aixecar cap en les enquestes malgrat la benevolència de la justícia i el suport dels mitjans de comunicació.

L’operació judicial Lava Jato, que venia sense fer ones, va reaparèixer amb la filtració del testimoniatge d’un exministre de Lula, Antonio Palloci, amb un ritme sorprenent. En la mateixa línia, l’esposa del jutge Sergio Moro, va declarar obertament el seu suport a Bolsonaro des de les xarxes socials.

Per la seva banda, la fiscalia general va demanar una nova condemna sobre Lula, en una altra causa de suborns que involucra a Odebrecht, aquesta vegada relacionada amb l’Institut Lula. També en la cúpula de l’exèrcit va haver-hi moviments favorables al Bolsonaro.

Et pot interessar La burgesia brasilera mou les seves peces a favor de Bolsonaro

Els principals mitjans de comunicació van ser punta de llança d’aquest gir i van destacar en les seves portades els resultats de les últimes enquestes realitzades per Ibope i DataFolha, mostrant en forma exagerada el creixement de Bolsonaro i l’estancament de Haddad, en informar els vots "vàlids", la qual cosa elimina fins i tot els indecisos.

Més enllà de la maniobra mediàtica,la veritat és que els nombres de les enquestadores mostren a Bolsonaro com el favorit en la primera volta, amb prop del 31/32%, i a Haddad en segon lloc amb 21%. Enfront d’un possible balotaje entre aquests dos candidats, els mesuraments mostren que van passar d’un empat real en 42% a un petit avantatge de 43% per Haddad i 41% per Bolsonaro, la qual cosa es troba dins del marge d’error de 2% indicat per Ibope.

La polarització electoral i la lluita contra la ultraderecha i el colpisme

L’avanç de la candidatura del exmilitar Bolsonaro va amplificar el brega al seu obert racisme, misogínia i odi contra la diversitat sexual. El PT va buscar capitalitzar aquesta brega i transformar-la en vots per Haddad, utilitzant la polarització "facismo versus democràcia" per encolumnar darrere del seu candidat un ampli "pol democràtic" amb colpistes i esclavistes de tot tipus.

Et pot interessar Pactar amb els colpistes: la política de Haddad i el PT que Atilio Borón defensa a Brasil

El Moviment Revolucionari de Treballadors, part de la Fracció Trotskista, que presenta candidatures anticapitalistes en diversos estats del país sota la filiació democràtica del PSOL, ha utilitzat la tribuna electoral per denunciar les maniobres antidemocràtiques del règim i plantejar la necessitat de combatre a la ultraderecha i al colpisme amb una política independent del PT.

Ha plantejat la necessitat d’exigir a les centrals sindicals, majoritàriament dirigides pel PT i els seus aliats, que organitzin la lluita dels treballadors per derrotar els atacs del projecto colpista. També ha combatut la il·lusió que a la ultraderecha la hi derrotarà en les urnes, ja que la pressió del més de 20% de vots que constitueixen la seva base electoral seguirà existint després de les eleccions.

Per això, malgrat defensar la perspectiva d’un govern de treballadors de ruptura amb el capitalisme, vénen proposant una sortida d’emergència, la més democràtica que es pot concebre dins de la democràcia representativa, que és una Assemblea Constituent Lliure i Sobirana, que posi en discussió les veritables necessitats del poble treballador .

Enfront de les eleccions que s’estaran realitzant aquest diumenge, el MRT va declarar la crida a votar críticament a la fórmula presidencial del PSOL, Guilherme Boulos i Sônia Guajajara.