Internacional

ELECCIONS BOLÍVIA

Bolívia: Arce arrasa en les principals regions i el seu triomf és reconegut pels colpistes

Encara que encara no estan els resultats oficials, les dades contundents a peu d'urna mostren que el candidat del MAS va arrasar en diverses regions i va obtenir percentatges per dalt del 30% on va perdre. Des de la presidenta de facto Jeanine Ányez, fins a l'artífex del cop Luis Almagro van felicitar a Arce.

Juan Andrés Gallardo

@juanagallardo1

dimarts 20 d’octubre| edici� del dia

Des de la presidenta de facto Jeanine Ányez, fins a l’artífex del cop en la secretaria general de l’OEA, Luis Almagro, van felicitar el candidat del MAS, Luis Arce aquest dilluns.

Encara que encara no hi ha dades oficials (recentment estarien el dimarts o dimecres), els resultats de les empreses que van fer peu d’urna i que ahir els mitjans van retardar durant quatre hores són contundents. El binomi Arce-Choquehuanca del MAS guanya en primera volta per 52,4% dels vots arrasant en diverses de les regions on el MAS ja tenia majoria i traient resultats a dalt del 30% en aquelles on el bloc de la dreta i el colpisme es mostrava hegemònic.

Com es veu en el comptatge ràpid de CiesMori, l’empresa que va fer el peu d’urna per a Unitel.tv, Arce guanya a La Paz, Cochabamba, Oruro, Pando i Potosí.
A La Paz, Oruro i Cochabamba guanya per més del 60% dels vots, mentre que en Pando ho fa amb més de 45%.

Mesa per la seva part gana en Tarija i Chuquisaca amb més del 50%, i en Beni a penes més de 40%. El candidat de la ultra dreta cívica Luis Fernando Camacho guanya només en el seu feu de Santa Cruz per 45%. Però fins i tot allí Arce té a dalt del 35% dels vots.

La primera a reconèixer el triomf encara quan les dades oficials no arribaven si més no al 10% va ser la mateixa presidenta de facto Jeanine Ányez, i ho va fer a penes passada la mitjanit.

Aquest matí, va ser el torn de Luis Almagro, el ranci secretari general de l’OEA, que va ser un dels artífexs del cop en liderar una auditoria contra les eleccions de 2019, que es va comprovar absolutament fraudulenta, la qual cosa va donar legitimitat al cop cívic, militar, policial i clerical, que va perpetrar les massacres de Sacaba i Senkata contra els milers que es van manifestar que van resistir al cop.

El reconeixement d’Almagro és la imatge viva del cinisme però també de la derrota estrepitosa d’un cop que va ser negociat amb la dreta racista boliviana en els salons de Itamaraty al Brasil de la mà de Bolsonaro, i amb el vistiplau dels Estats Units.
La derrota electoral dels colpistes en menys d’un any són un dur revés per a la dreta local, Bolsonaro, la "diplomàcia" estatunidenca i el bloc de la dreta regional encapçalat pel grup de Lima. Per la seva part també és un crit d’atenció cap a la creixent gravitació que tenen els militars sobre els governs de molts països de la regió, producte de les cada vegada més profundes i recurrents crisis dels règims polítics.

El principal candidat opositor al MAS, Carlos Mesa, només va emetre un comunicat que no reconeix el triomf d’Arce, sinó que admet la seva pròpia derrota.

La que sí que va parlar d’hora al matí és la burgesia concentrada de Santa Cruz mitjançant el seu diari, El Deber, l’editorial del qual reflecteix la derrota del pla colpista i de la dreta i el triomf d’Arce, al qual cerca acostar-se per a sintonitzar amb un nou Govern al qual espera dialoguista, i que Arce en principi no va defraudar.

En la seva editorial anomenada "Una clara i aclaparadora victòria", assenyalen que "Molt s’haurà d’analitzar després d’aquest dia històric, entre altres coses, el paper i la decisió dels partits oponents al MAS de concórrer a les eleccions en forma fragmentada, però per avui la notícia és el fenomen del qual el país i la regió parlaran bastant: el retorn del MAS al poder per la via de les urnes i per un percentatge superior al 50 per cent". El missatge va dirigit en part a la dreta, i en particular a Camacho que no va baixar la seva candidatura en favor de la de Mesa (com van fer Ányez i Tuto Quiroga), encara que com mostren els números ni la suma de Camacho més Mesa podien superar a Arce.

D’altra banda busca dialogar amb Arce, que també va tenir una primera conferència de premsa conciliadora on va assenyalar que "governarà per a tots els bolivians i que construirà un govern d’unitat nacional". Si bé a El Deber li molesta que Arce insinuï que el que tots van secundar durant aquests mesos (i fins i tot el propi MAS va col·laborar a sostenir i legitimar) va ser un cop d’estat, sí que reivindica aquesta faceta dialoguista del candidat del MAS, perquè "no era la d’Evo Morales".

Aquesta picada d’ullet expressa un fenomen objectiu, que és el fet que Arce va arrasar de manera tan inesperada perquè el fracàs absolut en totes les àrees de part dels colpistes (la gestió de la pandèmia, l’economia, la repressió militaritzada, etc) va empènyer a un sector de les classes mitjanes de les ciutats que al principi van donar suport al cop i que no haguessin votat per Morales, a acabar elegint al candidat del MAS per a acabar amb el decadent cicle colpista.

També ho van fer milions de treballadors i pagesos, que han acumulat moltes expectatives que un Govern d’Arce pugui millorar la seva situació econòmica i social. Amb aquesta il·lusió provinent de diversos sectors haurà de bregar Luis Arce, i també amb el pes que Evo Morales manté en la seva base pagesa i indígena que, a diferència de la deriva obertament neoliberal i la persecució al correisme de Lenin Moreno a l’Equador, li posa un límit que generarà tensions permanents.

És que Luis Arce no és Evo Morales, ni ho podrà ser. Era un candidat triat especialment per a garantir un perfil conciliador en contra de la polarització (i ho va deixar clar en el seu primer discurs de "unitat nacional"), i ara serà un president governant enmig de la crisi econòmica i social, molt lluny de la bonança del passat. La il·lusió de la volta d’aquest antic ministre d’Economia d’Evo, que va tenir sota la seva tutela el "miracle" econòmic de la dècada que va ser de 2006 a 2017, té data de venciment. Les il·lusions socials i les tensions amb tots aquests actors, en el marc de la crisi actual, seran elements d’inestabilitat, al que cal sumar l’experiència d’un sector ampli, incloent a la base masista, que va resistir al cop durant l’últim any, fins i tot quan això va significar la mort o la persecució i encara quan la feia contra la pròpia direcció del MAS que va negociar tant la legalitat d’Anyez, com l’ajornament de les eleccions boicotejant la vaga general en curs i les mobilitzacions que demanaven la caiguda dels colpistes.




temes relacionats

Eleccions 2020 Bolívia    /    MAS Bolivià   /    Bolívia   /    En Català   /    Internacional

Comentaris

Comentar