Unes 25.000 persones, segons fonts de la Delegació de Govern a Madrid, 126.000 segons la Policia Municipal, es concentraven aquest diumenge 13 en la plaça de Colón, una plaça que ja s’ha convertit en icona de les manifestacions de la dreta i l’extrema dreta. Liberals, feixistes, nacionalistes espanyolistes, amants dels toros, en fi, conservadors de tot pelatge s’han reunit en aquesta plaça per a mostrar el seu rebuig als indults que planeja el Govern central als presos polítics catalans. La concentració, convocada per la plataforma d’extrema dreta Unión 78 ha reunit líders del PP, Ciutadans i Vox.

En l’acte, que va començar a les 12.51 i va acabar a les 13.20, es van poder veure tot tipus de símbols, ritus i llocs comuns de la dreta: personalitats com a Vargas Llosa, Andrés Trapiello, Rosa Díez, la bandera, l’himne, banderes feixistes, banderes franquistes, la Creu de Borgonya, el sagrat cor de Jesús, picades d’ullet a la legió, a l’exèrcit, a Franco, lemes com Arriba Espanya. Puigdemont a prisión, Legionarios a luchar, legionarios a morir, Viva Cristo Rey,…

Les imatges d’aquesta jornada xovinista han estat circulant per xarxes socials i en tots els mitjans de comunicació durant aquests dies. Són de sobres conegudes: tota la dreta tancava files entorn d’un mateix tema: la “traïció” del Govern del PSOE i UP a la “unitat d’Espanya” per plantejar l’indult als presos polítics del procés. El Govern era acusat, reiterades vegades de traïdor a la pàtria, anticonstitucional, anti-monàrquic, independentista i, sobra dir-ho, de comunista i socialista.

No obstant, el Govern del PSOE (sí, el PSOE del 155) i d’Unidas Podemos, està resultant un Govern que res té ha envejar a la dreta quant a la seva defensa de la monarquia i de la unitat nacional.

Recordem que ha estat precisament l’actual Executiu el que ha “salvat” a Juan Carlos I, el que manté la Llei Mordassa (i ha fet bon ús d’ella), un Govern que fa unes setmanes enviava l’exèrcit a Ceuta sota el pretext de “defensar la sobirania nacional”, un PSOE i un Podemos que han capejat la pandèmia sota un relat d’unitat nacional, un Govern amb polítiques econòmiques que no s’han diferenciat en res a d’altres països europeus on governa la dreta.

L’actual Govern ha estat un fidel seguidor de les receptes de la dreta i l’extrema dreta, avalant l’empresonament de rapers com Pablo Hasél, prohibint el 8M, i reprimint totes les manifestacions de l’esquerra.

És per això que no deixaven de sonar algunes de les afirmacions de, per exemple, Santiago Abascal, líder de Vox, que deia "Aquesta plaça de Colón, a la qual tornem una vegada més, sense por i sense vergonya a cap mena de foto. La foto que avergonyeix a tots els espanyols és la del Govern de la nació fotografiat governant i sostingut en el poder gràcies a tots els enemics d’Espanya, de l’ordre constitucional i de les llibertats."

Però no fa falta acudir a les extravagants afirmacions d’aquesta formació d’ultradreta, tal és el viratge a la dreta del tauler polític, que Pablo Casado etzibava a Pedro Sánchez “que no vengui la unitat i la sobirania nacional per un grapat de vots.”

La dreta trumpista, representada per Isabel Díaz Ayuso, afirmava enfront de Gènova: "Volem mostrar el nostre absolut rebuig pel que està succeint a Espanya. Volen robar-li la sobirania al poble espanyol". Ayuso aprofitava per a presentar la Comunitat de Madrid com el refugi espiritual del patriotisme espanyol: "Des de la Comunitat de Madrid volem reivindicar la unitat d’Espanya, la sobirania del poble i la Constitució". "Què farà el rei a partir d’ara? Signarà aquests indults? El faran còmplice d’això?"

Presentar la figura del rei com "allunyat de la política" és un clàssic que no era creïble ni en els anys 90. Amb aquestes declaracions en 2021 Ayuso ho torna a intentar, encara que al mateix temps li demani que intervingui en política en manera "per ells", des d’una postura similar a la tardor de 2017 contra uns indults que arribarien a la mínima part dels presos polítics de partits que reeditarien un nou pacte d’estabilitat a Catalunya.

L’existència d’uns indults que hagin d’anar signats per la monarquia són un exemple d’anacronisme medieval que forma part de l’Article 56.2 de la Constitució, una de les raons per les quals a més seria una figura legalment inviolable. Com més temps es mira aquesta situació, més fa aigües, a pesar el silenci mediàtic sobre la monarquia dels últims mesos mentre el rei emèrit continua escapolit.

No és d’estranyar que en un moment d’exaltació a Ayuso li doni per reclamar a la monarquia una acció penal contra el dret a decidir, quan aquest règim sempre va tractar de presentar-la com una monarquia al marge de affaires polítics. La careta és ridícula quan la pròpia monarquia és la cúspide d’un règim hereu del franquisme. I al mateix temps VOX inclina cap a la dreta al conjunt del bloc que va anar a Colón aquest 13F.

No obstant, el PSOE tampoc queda lluny, malgrat els possibles indults. La vicepresidenta primera, Carmen Calvo, assegura que els indults als presos independentistes són a prop i "arribaran aviat a la taula del Consell del Ministres", i critica que l’única alternativa del PP sigui "tornar a la plaça de Colón, una vegada i una altra, a dir a Catalunya que la resta d’Espanya està en contra seva".

En una entrevista en La Vanguardia, Calvo insisteix a demanar-li al PP que no s’enfronti a Catalunya perquè l’única alternativa viable és "normalitzar les relacions institucionals, parar la tremenda confrontació provocada per l’independentisme i la dreta espanyola i estabilitzar la situació".

Sobre els indults, Calvo afirma que no tenen ritme electoral ni estan lligats a cap calendari, però "sí que seran una decisió de molt de calat polític". I Pedro Sánchez, precisa, prendrà una decisió "de veritable calat històric".

A més de deixar fora dels indults a gairebé tots els presos polítics, aquests se serien una moneda de canvi només per als líders que assegurarien els negocis capitalistes a Catalunya mitjançant la normalització autonòmica, amb el govern “progressista” i el govern ERC-JxCat com a protagonistes.