Lloguers caríssims gràcies a l’especulació dels grans tenidors (banca, fons voltors i església) i una oferta gairebé exclusiva del tipus Airbnb adreçada a turistes fan que si una persona vol llogar un pis a la capital catalana, hagi de pagar com a mínim 700 €. Qüestió que obliga al conjunt del jovent que vol emancipar-se i dels treballadors precaris a buscar habitatge “més enllà de les fronteres”. Som els nous “bàrbars del segle XXI”.
A partir de les 7 de la matinada, i fins i tot abans, ja comencen a formar-se cues llarguíssimes a les “portes de la ciutat”. Totes les entrades per carreteres tenen cues quilomètriques de cotxes avançant a pas de formiga per poder entrar a treballar. Aquest fenomen no és nou, però amb la pandèmia s’ha profunditzat.
Però no només és molt difícil entrar per carretera. El transport públic per “vies fèrries” és cada vegada pitjor. La falta d’inversions públiques en la millora de la infraestructura, en posar més vagons i més combois per millorar la freqüència i els llocs per poder viatjar fa que moltes persones viatgin en condicions d’amuntegament i horribles i que triguin més temps encara. Fa poc els maquinistes en vaga denunciaven que cada vegada hi havia menys personal i sortien menys combois. I després els directius parlen de la seguretat contra la Covid.
Et pot interessar: Joves denuncien que la llei de lloguers i els 250 euros no resolen el problema de l’habitatge
En aquestes setmanes hem assistit a una gran discussió per invertir 1700 milions d’euros en l’aeroport de la ciutat. Una persona de Madrid pot arribar en 50 minuts a Barcelona, el mateix temps que un treballador que viatgi des de Cerdanyola del Vallès. A més, Renfe només executa una petita part de les inversions que anuncia a tot l’Estat. Surt més a compte aplanar el camí dels turistes rics, que el del treballador expulsat de la ciutat i que necessita entrar per guanyar-se el pà.
La política que des de l’Ajuntament de Barcelona s’està portant a terme per a reduir dràsticament la presència dels cotxes a la ciutat, i la falta d’inversions en transport públic és una condemna diària als treballadors que volen travessar les “muralles” i entrar al gran orbe. I l’única inversió en què pensen Colau-Collboni és unir el tramvia per la Diagonal (més de 80 milions). Sense paraules.
Et pot interessar: Desnonaments: una evidència més de la gestió capitalista de Colau
Zones de baixes emissions, espai per als vianants, llocs per jugar al carrer, etc. Tot això està bé. Cal millorar molt la qualitat de l’aire i cal que la ciutat també sigui un espai molt més lúdic. Però això només serà per als turistes, ja que moltes famílies no poden pagar lloguers caríssims. “Barcelona, posa’t guapa” per als turistes. L’any 2020, la ciutat catalana ha perdut població després de diverses dècades.
El discurs ecologista del govern català i del consistori, és un ecologisme per a rics, per a les grans empreses vinculades al turisme. I de cara als treballadors la penúria diària d’entrar i sortir cada dia, hores perdudes cada dia a sobre del cotxe, del tren o del bus i en unes condicions molt dures.
Et pot interessar: Els joves seguiran sense poder emancipar-se amb la nova llei de lloguers
